La defensa de Mas vol que Rajoy declari en el judici pel 9-N

Els advocats també proposen com a testimonis Catalá, Homs i Trias

Els advocats defensors d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en la causa del 9-N volen que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, declarin com a testimonis en el judici que s’ha de celebrar per la consulta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta petició consta en els escrits de qualificació presentats ahir davant el tribunal, que nega la comissió de cap mena delicte per les votacions. Però a la llista de testimonis demana que compareguin Rajoy i Catalá, a causa de les manifestacions públiques que van fer en la jornada. Concretament, assenyala que el president espanyol va dir: “El 9-N no és un referèndum ni una consulta ni res que s’hi assembli, ni té efecte jurídic”; i el ministre de Justícia va expressar: “Jornada de propaganda política mancada de validesa i simulacre inútil i estèril”.

Ara el TSJC haurà de decidir si accepta la proposta dels advocats defensors, i després fixarà la data del judici, que el més segur és que comenci el primer trimestre del 2017. En la llista de testimonis proposats també hi figura l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, actual diputat en el Congrés. Si s’acceptés la seva compareixença s’escauria una circumstància curiosa: a Barcelona seria testimoni, però a Madrid acusat, perquè està sent investigat pel mateix tema pel Tribunal Suprem, a causa que té fur com a membre de les Corts davant aquesta instància. A més, també es vol que declarin Núria de Gispert, expresidenta del Parlament, i Xavier Trias, exalcalde de Barcelona.

Els lletrats d’Artur Mas (Xavier Melero), Joana Ortega (Rafael Entrena) i Irene Rigau (Jordi Pina) asseguren que els seus patrocinats no van cometre cap delicte, perquè el Tribunal Constitucional no va notificar en forma la suspensió i perquè la consulta va descansar finalment sobre voluntaris. I en tots els escrits és subjacent que, segons la seva opinió, el procés té caràcter polític. Qui ho expressa més clarament és Entrena, que escriu que la causa té un “biaix marcadament polític (...) i es pretén la condemna dels legítims representants d’un Govern, per la seva actuació política”. Quant a Melero, assenyala que Mas no podia deixar les seves funcions de “garantia de seguretat dels ciutadans, bon ús i funcionament dels actius materials de titularitat pública, així com el seu deure d’informar la població i mantenir l’ordre públic”.

La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Artur Mas i nou per a Ortega i Rigau per la convocatòria del 9-N.

Mas, Ortega i Rigau neguen que cometessin cap delicte en relació amb la convocatòria