Atacs a la privacitat

LA companyia Yahoo ha revelat que els registres, dades personals i altres informacions privades de més de mil milions de comptes d’usuaris han estat robats per desconeguts. I diem desconeguts perquè la mateixa Yahoo admet que les investigacions no han estat capaces de detectar els autors de l’assalt cibernètic més gran de la història. La transcendència de l’assumpte augmenta si tenim en compte que aquest atac, perpetrat a l’agost del 2013, no té relació amb el que es va produir el setembre passat, quan només van ser piratejades les dades de 500 milions d’usuaris.

Yahoo, com tot el sector, ha deixat de ser un símbol de l’optimisme, el progrés il·limitat i veloç, la modernitat... Avui, els usuaris descobreixen l’altra cara del progrés: una delinqüència virtual que posa al descobert la privacitat de centenars de milions d’habitants. I això no és el més inquietant. Augmenta la sensació que estem davant delictes globals en què que cap Estat o organització supranacional no té mitjans ni competència per perseguir-ne els autors.

Mentre que la humanitat disposa d’una xarxa clara –encara que no necessàriament infal·lible– per combatre els delictes reals, el món virtual continua en uns llimbs que semblaven fins i tot positius. Els ciutadans de tot el món es poden comunicar –i així ho fan– de manera molt econòmica o gratuïta, esquivant els controls habituals dels països totalitaris. Aquesta confiança es basava en l’absència d’una autoritat global i en la mentalitat de com menys controls, millor. La confiança quedava reforçada pels grans noms –com Yahoo–, als quals s’atorgava fe en la capacitat de guardar la privacitat.

Els governs del món han sabut crear estructures per perseguir la delinqüència i han establert mecanismes de col·laboració per perseguir aquells delictes supranacionals com el blanqueig de capitals, el narcotràfic, les xarxes migratòries o els exilis daurats de dictadors o genocides. Encara que l’eficàcia sigui discutible, el marc hi és i té marge encarrilat de millora. No es pot dir el mateix de la delinqüència cibernètica. ¿A qui poden demanar empara o auxili els usuaris de Yahoo les dades personals dels quals estan en mans de delinqüents anònims amb unes intencions que no són ni tan sols previsibles?

La possibilitat que les darreres eleccions presidencials dels Estats Units fossin manipulades parcialment des de l’estranger és una altra prova de la magnitud del problema i la seva actualitat. Cal contrarestar urgentment aquesta sensació d’indefensió, desemparament i llibertat condicionada.