El món està boig, boig

Una nova commoció ha esclatat en l’òrbita dels fraus fiscals per part de jugadors de futbol. Es tracta de la protagonitzada pel davanter del Reial Madrid el portuguès Cristiano Ronaldo. És possible que hagi defraudat més de 160 milions d’euros, presumptament (no ometem l’adverbi!). Davant d’aquesta xifra, la gent corrent fa els seus càlculs. Si la presumpta estafa fiscal de Ronaldo suma tants milions, a quant deuen ascendir els seus ingressos? Seran desorbitats, sens dubte. Segons sembla, el frau que investiga l’Agència Tributària concerneix les percepcions per publicitat, encara que és evident que si no fos famós com a jugador de futbol no se’l requeriria per realitzar anuncis. Així doncs, donar puntades de peu a una pilota resulta ser l’activitat més ben pagada del món.

Quant cobra un ensenyant en una escola de primària o de secundària, a la universitat? Quant cobren els metges, els infermers de la Seguretat Social? Salaris deficients. Vegem fins i tot els metges que exerceixen la medicina privada. Ni els més cèlebres assoleixen guanys tan colossals com els que poden obtenir els futbolistes. I els científics? Emoluments comparativament irrisoris. I encara un interrogant final, conseqüent. Quina tasca és més valuosa, més necessària, la d’educar, curar, investigar o la de jugar a futbol? La resposta resulta òbvia, concloent, i, malgrat això, l’última es retribueix més que les anteriors fins a extrems exorbitants. Certament que aquest món està boig, boig.

La bona gent se sorprèn endemés que unes persones que acumulen tanta fortuna encara s’entestin a evadir impostos. S’obliden així de la força de la cobdícia, de l’avidesa dels avars, la que els compel·leix a omplir més i més la seva guardiola.

Existeix per afegitó una altra mostra de bogeria, la de que continuïn vigents els paradisos fiscals. Les agències tributàries persegueixen els defraudadors de tant en tant, però els territoris que permeten i amaguen el frau es mantenen dempeus. Sigui a Orient o a Occident, i fins i tot als mateixos països en els quals es pretén sancionar els evasors. Les societats offshore persisteixen incòlumes, més poderoses que els governs que diuen perseguir-les, ¿honestament, cínicament? Més fortes, molt més, que el conjunt de la societat que se sent estafada, que ho està sent. Quina vergonya i quina bogeria de món...!