“Desfés-te del ‘pum’”

Garau va demanar unes quantes vegades a Blanco per telèfon, en clau, que es desfés de l’arma que portava amagada al cotxe

Margarita Garau sabia que Fernando Blanco amagava al seu Ford Mondeo 18 una arma. Desconeixia si era bona o de fogueig, però el preocupava que els Mossos d’Esquadra la trobessin. Per això, durant unes quantes converses telefòniques va demanar al seu marit que es desfés “d’allò que fa pum”. És curiós perquè la dona temia, més fins i tot que Blanco, que la trucada estigués sent escoltada per la policia, com passava, i no va esmentar mai la paraula pistola.

En les següents converses planifiquen com serà la fugida. Ella i la nena han d’esperar que es faci de nit i sortir per la part posterior de la casa. Blanco intentarà arribar fins a la casa llogada a Organyà. Però no pot. Explica en les següents trucades que hi ha molts controls de Mossos, cosa que l’obliga a aturarse unes quantes vegades i circular per carreteres secundàries. Però en aquell moment ja hi ha massa patrulles amb les dades del vehicle rere la seva pista. I un d’aquests cotxes, de paisà, sense logotip, el descobreix al centre urbà de la Seu d’Urgell.

Els Mossos van decidir seguir-lo i esperar el moment oportú per interceptar-lo. Sabien, per les escoltes telefòniques que l’home portava una arma al cotxe, i desconeixien en aquell moment si era bona. En una de les cruïlles del carrer Mare Janer el vehicle policial es va acostar per darrere i va picar amb el de Blanco, cosa que va provocar una lleugera col·lisió que el va obligar a aturar-se en sec. L’arma estava amagada sota l’estora del seient del darrere. Era una pistola detonadora amb munició.

Hores després, quan el jutge va preguntar a Fernando Blanco per aquest arma, l’home va assegurar que la portava per protegir la seva filla. El magistrat va entendre, tot i això, que de qui havia de protegir la Nadia era precisament dels seus pares, a qui va retirar immediatament la custòdia.

El pare no s’ho està passant gens bé a la presó. No és la primera vegada que està empresonat, però sí la primera que passa tant de temps allunyat de la seva única filla. Des que va ingressar només ha parlat amb el seu advocat Alberto Martín i amb la seva dona, a qui va demanar que el visités aquest cap de setmana. No ha tingut una bona rebuda a la presó de Ponent. Massa presos l’han vist aquests dies a la televisió i saben de què l’acusen.

Garau ha intentat anar a Lleida per retrobar-se amb el seu marit a la presó. Per als seus familiars, la seva és una relació insana en la qual ella patia una dependència absoluta d’ell, però que no l’eximeix de la seva responsabilitat en els greus delictes de què se’ls acusen. Però tal és tanta aquesta dependència que va arribar a plantejar-se anar a Lleida quan fa cinc dies que no veu la Nadia i només té autoritzada la visita, d’unes hores i en presència de la tutora, aquest cap de setmana.

Però, així que pugui, anirà a visitar-lo. Es van conèixer precisament a la presó, a Mallorca, on ell complia una condemna per apropiació indeguda. Un dia Blanco va demanar al seu company de cel·la si la seva nòvia tenia alguna amiga amb qui pogués xerrar de tant en tant. Estava sol i no coneixia ningú. Garau va acceptar. Es va quedar embarassada. Va néixer la princesa Nadia. A la seva família els va dir que el va conèixer en un creuer. Mentia.

Garau volia veure el seu marit a la presó, però ha decidit estar unes hores amb la filla La parella es va conèixer a la presó: els va presentar la nòvia d’un company de cel·la

VISITES DE CAP DE SETMANA

LA PRIMERA TROBADA

MERCÈ GILI La casa llogada en què vivia la Nadia amb els seus pares a Organyà