La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estrateg de les armes nuclears
THOMAS C. SCHELLING (1921-2016) Nobel d’Economia, assessor del president Truman
El 13 de desembre va morir a Bethesda, Maryland, Thomas Crombie Schelling, economista nord-americà i Nobel d’Economia el 2005, juntament amb Robert Aumann. El llegat de Schelling, tot i això, no només se centra en el camp de l’economia i les finances, sinó també en el de l’estratègia militar, ja que va ser un dels principals teòrics de la política nuclear nord-americana durant la guerra freda. És autor del llibre La estrategia del conflicto, un dels cent llibres més influents des del 1945.
Va néixer el 14 d’abril del 1921 a Oakland, Califòrnia. El seu pare va ser un treballador de la Marina, i la seva mare, professora. L’hecatombe econòmica i l’atur que va provocar la Gran Depressió als Estats Units del 1929 va ser un dels principals motius perquè estudiés Economia a la Universitat de Califòrnia, on es va graduar el 1944. Va començar a treballar com a analista a l’oficina d’Administració i Pressupost del Govern i ho va deixar per entrar a Harvard, on va aconseguir el doctorat el 1951. Va treballar en diversos països d’Europa a l’Economic Cooperation Administration, l’agència governamental dels Estats Units, encarregada d’aplicar el pla Marshall a Europa.
El 1950 va entrar a la Casa Blanca com a assessor de política exterior del president Truman. Un any després va ser nomenat director de l’Oficina de Seguretat Mútua, l’òrgan que gestionava tots els programes d’ajuda exterior. Va ser durant aquella etapa quan Schelling va començar a mostrar interès per les armes nuclears i les estratègies militars que els Estats Units i la Unió Soviètica utilitzaven com a elements dissuasius en el nou marc de les relacions internacionals.
Va començar a estudiar l’armament nuclear a la Rand Corporation, un laboratori d’investigació de l’exèrcit, i el 1958 va publicar el que va ser el seu llibre de referència: La estrategia del conflicto. Amb aquesta publicació es va convertir en un dels principals teòrics de la guerra i la pau nuclear amb altres intel·lectuals i polítics com Herman Kahn, Albert Wohlstetter i Henry Kissinger.
Al llibre Schelling analitza les relacions entre les dues superpotències de la mateixa manera com es gestiona un conflicte entre “un pare i un fill o un xantatgista i la seva víctima”. La seva conclusió és que “hi ha una dependència mútua entre tots dos, i també una forta oposició de l’un envers l’altre”. Una altra de les seves principals aportacions en el camp de l’estratègia nuclear és el concepte del punt focal o punt Schelling, en què les persones arriben a un acord o a una solució sense que hi hagi comunicació prèvia, ja que, segons Schelling, “es confia en l’expectativa de cadascun del que l’altre espera que farà l’altre”. Schelling també argumentava que les dues parts del conflicte moltes vegades arriben a acords tàctics abans que a acords formals. En va ser un exemple la resolució de la crisi dels míssils de Cuba, el 1962.
Al llarg de la seva vida Schelling va escriure diversos llibres sobre economia, sobre geopolítica i sobre els comportaments socials. Les seves idees en el camp de la guerra nuclear el van convertir en un dels estrategs més importants de la seva generació. El 1960 va publicar al Butlletí de científics atòmics sobre la possibilitat d’un intercanvi nuclear accidental entre els EUA i l’URSS, i va analitzar tres publicacions que parlaven d’aquesta hipotètica situació. El director de cinema Stanley Kubrick va llegir el seu comentari i va contactar amb ell perquè fos el seu assessor a la pel·lícula Doctor Strangelove.
El 1958, ja com a professor a la Universitat de Harvard, es va dedicar a l’anàlisi de situacions socials i culturals, com la segregació racial. Va exercir com a professor fins al 1990, i el 2005, juntament amb Robert Aumann, va rebre el premi Nobel d’Economia per “haver millorat la nostra comprensió del conflicte i la cooperació a través de l’anàlisi. Per haver mostrat una aplicació creativa a la resolució de problemes socials, polítics i econòmics. Les seves idees han demostrat que són d’una gran importància per a la resolució de conflictes i els esforços per evitar una guerra”, argumentava l’Acadèmia Sueca.
Els últims anys es va centrar en la investigació sobre el canvi climàtic i les estratègies de la comunitat internacional per frenar-lo. Vidu amb quatre fills i vuit néts, Schelling no va ser una cara visible de la guerra freda com Henry Kissinger, però sense ell i sense les seves aportacions en el camp de l’estratègia nuclear ni els Estats Units ni el món no serien el que són ara.