La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Meninos’ del futbol
Neymar i Baptistão van compartir camps, somnis, barbacoes i festes
Neymar Júnior va néixer a Mogi das Cruzes, a 98 quilòmetres de Santos, on va començar a respirar Léo Baptistão. Aquesta distància, en un país tan enorme com el Brasil, significa que eren a quatre passes l’un de l’altre. Uns anys després ho comprovarien quan van compartir equip i somnis tant al Santos de futbol sala com a la Portuguesa Santista. Hi ha vídeos penjats a YouTube altament recomanables per a l’espectador. S’hi veu un canyiula esmunyedís amb una cinta als cabells amb el lema “100% Jesús” superant rivals i marcant de totes les maneres. És l’avui dorsal 11 del Barcelona. En aquestes mateixes imatges apareix l’actual número 11 de l’Espanyol, no tan espigat, combinant amb el seu amic i fent passades a l’espai de pel·lícula.
Neymar i Baptistão van coincidir uns anys en el futbol base brasiler i després s’han anat enfrontant a Espanya. Diumenge ho faran en el derbi si una talàlgia al peu dret no impedeix el concurs de l’atacant blanc-i-blau, que està protegit amb cotó fluix.
Al Brasil si hi ha una religió que s’assembla al futbol és el futbol sala. Ara no tant, perquè comencen a emergir per tot el país camps de gespa artificial, però a l’època d’infantesa de Neymar i Baptistão era molt freqüent que els nens es criessin en el futbol sala i saltessin després al camp gran. És el que va passar amb Deco, sense anar més lluny.
De fet, el davanter blanc-iblau amb prou feines si va jugar en la modalitat onze contra onze fins que no va aterrar a Espanya amb 15 anys, i sempre afirma que on realment es va formar com a futbolista va ser lluny del Brasil.
Abans Neymar i ell van ser descoberts per Betinho, que també havia estat qui va alertar de la qualitat de Robinho quan encara compatibilitzava la feina en una empresa ferroviària amb la tasca d’entrenador d’un petit club de futbol sala.
El barcelonista ja driblava com un llamp i se la jugava malgrat la seva feblesa física. Així ho acostuma a recordar un Baptistão que té gravat a la memòria un torneig en què en semifinals Neymar va marcar nou gols i ell en va fer set. Abans de compartir equip van ser rivals i van acabar com a màxims realitzadors del campionat amb 24 gols cadascun.
L’amistat no es va anar refredant amb la distància i els anys i un estiu, per exemple, quan l’espanyolista ja havia emigrat, va anar convidat a una barbacoa a casa de Neymar. El barcelonista es va quedar al seu país fins que el Barcelona el va fitxar, mentre que Léo va arribar a Getafe guiat per un observador amic del seu pare, que tenia una òptica i li feia les ulleres a aquell observador. Va estar entrenant-se sis mesos al club blau però, com que no tenien residència de futbolistes, va passar al Rayo Vallecano. A Espanya també ha jugat a l’Atlètic, el Betis i el Vila-real.
Abans d’un partit de la temporada passada a El Madrigal, Neymar va protagonitzar un episodi curiós: va anar cap a la grada a abraçar efusivament un senyor... Era el pare de Baptistão, amb el qual l’uneix també una bona relació. Durant aquestes temporades els dos davanters s’han fet missatges de mòbil i sempre es desitgen sort abans de cada campanya.
Tot i que, per poc que han pogut, també han planejat trobades, com quan Baptistão, que llavors jugava al Rayo, va venir a Barcelona l’any passat un parell de dies per celebrar el carnaval amb Ney. Des d’aquest punt de vista ara ho tenen millor per veure’s, havent fitxat Léo per l’Espanyol.
El blaugrana espera posar fi a una sequera en partits oficials que dura des del 19 d’octubre, quan va marcar contra el City, mentre que l’espanyolista, si pot jugar, ho farà amb la confiança d’haver firmat un golàs contra l’Sporting. Són els meninos del derbi.
El barcelonista i el blanc-i-blau van jugar junts a futbol sala i no han perdut mai el contacte Baptistão es va fer futbolista de debò a Espanya, mentre que Neymar ja va venir com una figura