Cristiano i Santa Teresa

Hi ha certa expectació en mitjans esportius i jurídics per comprovar si a la pròxima campanya nadalenca els jugadors del Reial Madrid visitaran algun centre penitenciari. L’interès per aquesta possibilitat ve motivat per unes recents manifestacions de la gran estrella madridista, Cristiano Ronaldo, en les quals mostrava preocupació pels errors judicials i l’existència de reus reclosos a les presons de manera injusta. Atès l’evident lideratge que el davanter blanc exerceix sobre la plantilla, és possible que aquesta nova sensibilitat cap a la població reclusa sigui ràpidament compartida pels seus companys de vestidor. I res no permetria demostrarho més bé que una visita solidària als afectats.

Es desconeix si aquest interès de l’astre portuguès pel sistema penal i la política penitenciària té a veure amb recents lectures de l’obra de Cesare de Beccaria o Michel Foucault. Encara que potser obeeix a alguna experiència personal, que no podria estar relacionada amb els seus presumptes deutes a Hisenda, ja que no es té cap referència que algun jutge o fiscal hagi pres cap iniciativa per provar d’incriminar-lo. El que sí que sembla cert és que les reflexions de Cristiano sobre les injustícies de la jurisdicció penal neixen de la situació en què s’ha trobat en revelar-se determinats aspectes de la seva gestió patrimonial.

En paral·lel, Cristiano ha aconseguit la quarta Pilota d’Or, que no l’ha compensat pel desassossec de les revelacions periodístiques sobre els seus presumptes deutes fiscals. El jugador va afirmar que la informació “em va amargar el plaer de guanyar” el premi. I quan se li va preguntar per la presumpta desviació de 150 milions d’euros a paradisos fiscals, va dir que “em fa mal perquè sempre hem intentat fer les coses bé”, afegint que “hi ha gent innocent a la presó i així em sento jo”. Va dir també que sap que no ha fet “res dolent” i que “la veritat, tard o d’hora, sempre surt a la llum”.

En espera de la veritat lluminosa, les influències literàries que sí que apareixen en les declaracions de Ronaldo són les de Teresa de Jesús, la santa d’Àvila. “Qui res no deu, res no tem”, va declarar poèticament el davanter madridista. És evident el rerefons místic d’aquests versos, que connecten la nova sensibilitat de Cristiano amb el Segle d’Or de les lletres, més que amb la Pilota d’Or del futbol. “Res no et torbi, res no t’espanti”, va escriure la fundadora de les carmelites descalces. Llàstima que les lectures del crac blanc siguin incompletes, perquè Teresa de Jesús sempre va proclamar la virtut de la humilitat. Per això va escriure: “¿Ves la gloria del mundo? / Es gloria vana; / nada tiene de estable, / todo se pasa. / Aspira a lo celeste, / que siempre dura. / Id, pues, bienes del mundo; / Id, dichas vanas”. Santes paraules.

“Qui res no deu, res no tem”, va dir Cristiano, en una imitació del “res no et torbi, res no t’espanti” de la santa