La Vanguardia (Català-1ª edició)
Marine Le Pen
LÍDER DEL FRONT NACIONAL
La candidata ultradretana a la presidència de França es nega amb un menyspreu manifest a col·laborar amb la policia en la investigació sobre el presumpte cobrament fraudulent de sous de la UE per dos col·laboradors seus.
Marine Le Pen es nega a presentar-se davant la policia en el marc de la investigació oberta per frau al Parlament Europeu contra dos dels seus col·laboradors, el seu guardaespatlles, Thierry Légier, i la seva secretària personal, Catherine Griset. Tots dos treballen durament per a la presidenta del Front Nacional, però, encara que els seus sous venen d’Europa, no se’ls coneix cap tasca ni a Estrasburg ni a Brussel·les.
La candidata ultradretana a la presidència en les eleccions de l’abril/maig, estava convocada per la investigació policial dimecres, però ha declarat que no hi anirà, la qual cosa és perfectament legal perquè està coberta per la immunitat de diputada.
“La justícia”, ha dit, “no ha de venir a pertorbar amb una investigació que es pot fer més tard, o que es podria haver dut a terme abans de la campanya presidencial”. Per ella i els seus advocats, no hi ha marxa enrere: es tracta d’una traveta política. “Que s’esperin fins al juny”, ha dit. I per una vegada, la senyora Le Pen té raó. Per què s’ha esperat fins ara, fins a la campanya a què es presenta tan ben situada, per descobrir el pastís? El tema dels llocs de treball dels seus col·laboradors se sabia des de fa temps. El Parlament Europeu està atapeït de tripijocs d’aquesta mena, que no tenen res a veure amb el cas Penelopegate que esquitxa el candidat de la dreta (Els Republicans) a la presidència, François Fillon. En el cas de Fillon la sospita és de llocs de treball ficticis, una descarada manera d’arrodonir l’ingrés familiar. En el de Le Pen, la feina és real, per més que el tripijoc sigui evident.
Però aquest tipus de pràctiques sembla generalitzat en el Parlament Europeu. I des de fa molt. Als anys noranta el grup dels Verds obligava els seus col·laboradors, mitjançant un contracte secret, a lliurar una part considerable dels seus salaris als partits nacionals corresponents, cosa que no s’aplicava als mateixos diputats. L’ús polític d’aquest relaxat ambient sembla evident.
No només la campanya electoral francesa és present en aquest tipus d’investigacions. També l’alemanya, amb una prova de l’oficina europea anticorrupció (OLAF) que afecta un estret col·laborador de l’expresident de la institució, Martin Schulz, precisament quan aquest comença a funcionar bé en els sondejos alemanys contra Merkel.
Però la pregunta en el cas francès és si tota aquesta agitació li fa mal a Le Pen. No ho sembla: de moment no ha afectat en absolut la seva intenció de vot, que més aviat tendeix a pujar lleugerament.
Naturalment, el Front Nacional són aigües tèrboles. Allà on té una responsabilitat, ajuntament o regió, afloren corrupcions. Louis Aliot, company sentimental de Marine Le Pen, ha cobrat durant anys com a assistent de l’eurodiputada malgrat que viu a 900 quilòmetres de distància, a Perpinyà.