Els temes del dia

Els preocupants resultats del laborisme britànic en les últimes eleccions, i la lluita dels estibadors per defensar els seus drets laborals.

EL laborisme britànic no surt de la crisi en la qual es troba immers des que, el 2010, el conservador David Cameron els va apartar del poder. Una situació que, amb l’arribada de l’esquerrà Jeremy Corbyn al lideratge del partit, no només no té indicis d’esmenar-se, sinó que s’aguditza cada dia que passa. Les eleccions parcials en dos comtats dijous passat, amb la pèrdua del de Copeland, de tradicional domini de l’esquerra, no ha fet més que augmentar el pessimisme que regna entre els socialdemòcrates britànics.

Les eleccions de dijous passat es van plantejar com un test per al futur de Corbyn. Tot i això, els resultats ambivalents no aclareixen el futur en un sentit o un altre. Mentre a Copeland, un districte del nord del país que era feu laborista, el partit va aconseguir un clar fracàs davant el candidat conservador, al de Stoke Central, el candidat de l’esquerra es va imposar al seu rival, el flamant líder del UKIP, Paul Nuttall. En aquesta antiga ciutat industrial, amb domini del vot laborista des del 1950, el sí en el referèndum per l’abandonament de la Unió Europea del juny passat va arrasar amb el 70% dels vots, per la qual cosa va ser batejada com la capital del Brexit.

La derrota del UKIP, que va posar tot l’esforç per alçar-se amb la victòria a Stoke, suposa una forta clatellada per a les expectatives del radicalisme britànic antieuropeu. Però el triomf del laborisme en aquell districte, en lloc de beneficiar Corbyn, ha suposat un fort suport per a les tesis de la primera ministra, la conservadora Theresa May, que presentarà el seu pla per negociar amb la Unió Europea dilluns vinent. De fet, la seva aposta per un Brexit dur és la que ha donat el triomf a Copeland, atraient als tories el vot antieuropeu en aquella circumscripció, mentre que ha frenat l’ascens del UKIP. Instal·lada en el centre de l’escenari polític, la primera ministra pot fins i tot decantar-se per avançar les eleccions que li donarien, segons els sondejos, una còmoda victòria per gestionar una negociació amb Brussel·les que s’augura sens dubte molt dura.

El líder laborista, malgrat això, no llança la tovallola. Després dels resultats electorals de dijous i després d’afirmar que “ha de quedar clar que assumim el Brexit”, Corbyn ha dit que no dimitirà i acusa May de “vendre els nostres serveis públics i d’aixecar la protecció dels consumidors davant les corporacions dels Estats Units”, en un llenguatge tronat. Els laboristes que donen suport a Corbyn fan responsable de la derrota de Copeland l’exprimer ministre Tony Blair, que aquesta mateixa setmana va irrompre en l’escena política proposant una campanya contra la passivitat de Corbyn i un sector del laborisme davant del Brexit. Per la seva part, els que donen suport a Blair critiquen Corbyn per allunyar-se dels partidaris de romandre a la Unió Europea, inclosos alguns sectors conservadors, cosa que converteix en utòpic recuperar el poder.

En aquest marc de divisió del laborisme i davant una Theresa May que surt reforçada després de les eleccions de dijous, la negociació del Brexit amb la UE es presenta sense una oposició interior forta. D’altra banda, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, tem que els britànics apostin per dividir els Vint-i-set negociant amb alguns països d’esquena a la Unió, atorgant avantatges de forma bilateral. Es tracta d’una predicció alarmant si es té en compte, a més, que estem a les portes d’unes eleccions transcendentals a Holanda, França i Alemanya.