La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron presenta el programa econòmic més europeista
Continuïtat respecte a Hollande i estricta disciplina amb el 3% de dèficit
Un programa en plena sintonia amb el malparat estat major europeu, respectant la seva disciplina en matèria de dèficit públic i esperant, a canvi, arrencar, en el millor dels casos, una mica més d’inversió d’Alemanya. Un missatge, en suma, de continuïtat en temps més que agitats.
És el que es desprèn de les propostes econòmiques del cada vegada més pròsper candidat del centredreta francès, Emmanuel Macron, dut per potents padrins, nacionals i internacionals, que acaba de subscriure una aliança amb el veterà polític centrista François Bayrou, la qual cosa reforça el seu flanc més feble: la seva inexperiència, més enllà de la macroeconomia.
I la més clara professió de fe en la foradada nau de Brussel·les a càrrec d’un candidat francès es produeix quan el seu rival de la dreta, l’altra gran opció de l’establishment, que relativitza el dogma del 3% de dèficit i desitja bones relacions amb Rússia, François Fillon, rebia, poques hores després, una nova mala notícia: la Fiscalia financera ha decidit obrir una instrucció judicial sobre els salaris del seu entorn familiar, dona i fills, en el marc de l’anomenat Penelopegate. Això vol dir que la sort del candidat quedarà en mans d’un jutge d’instrucció. Quan? No sembla probable que el cas, encara sense acusat de cap mena, s’instrueixi abans de molts mesos.
Sigui com sigui, mentre que Fillon continua tocat, encara que el seu camp hagi decidit aguantar el tipus i denunciï un complot, el seu principal rival suma punts avançant la part econòmica del seu programa, que no es divulgarà per complet fins al 2 de març.
Amb prou feines havien passat 24 hores des que la Comissió Europea va formular la seva benigna advertència sobre els “desequilibris” encara oberts a França. Desequilibris en via de correcció, deia, gràcies a instruments com el pacte de competitivitat, les lleis per eliminar obstacles a l’activitat econòmica, o les reformes per flexibilitzar el mercat de treball. És a dir, gràcies a Macron.
Per això no hi ha sorpresa en el fet que el candidat, exministre d’Economia de François Hollande i autor de gairebé tot això, es declari disposat a continuar amb el més genuí hollandisme.
Que el resultat no hagi estat particularment brillant, com recorda el camp de François Fillon, és una cosa que de moment queda en segon pla.
En el programa ahir presentat, Macron anuncia 60.000 milions d’euros en rebaixes de la despesa pública, dels quals 15.000 milions en l’assegurança de malaltia i uns 10.000 més en el subsidi d’atur, en el marc d’una “reforma estructural” d’aquella garantia.
Els objectius plantejats són modestos i precisament per això ha caigut bé a les televisions, on
La sort del candidat de la dreta, François Fillon, quedarà en mans d’un jutge d’instrucció
es presenten com a “realistes”: reduir l’actual índex d’atur del 10% al 7% el 2022, amb unes previsions de creixement igualment moderades, de l’1,4% per a aquest any i de l’1,8% el 2022.
En la funció pública, reducció de 120.000 funcionaris (sense tocar la sanitat, que està manifestament estressada), 20.000 milions en reduccions d’impostos a empreses, reducció de l’impost de societats (del 33,5% al 25%), escrupolós respecte a l’objectiu del 3% de dèficit, un sistema de “responsabilitat” en matèria d’ocupació en la qual “l’aturat podrà rebutjar
Els objectius del programa són modestos, la qual cosa contribueix a l’elogi del seu “realisme”
una oferta d’ocupació, però no dues”, gratuïtat dels drets d’herència. Per compensar, petit augment del salari mínim (100 euros) i promesa d’extensió del subsidi d’atur a emprenedors i autònoms, exonerar de l’impost d’habitatge el “80%” dels francesos i un programa de 50.000 milions d’euros en inversions, amb dues partides de 15.000 milions per a la formació d’aturats i la transició energètica. Però sobretot el detall, un missatge: només Macron es manté fidel al tòtem germànic del 3% de dèficit.