La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central justifica reunions discretes per evitar frustracions
Méndez de Vigo subratlla que el diàleg de Rajoy “no té data de caducitat”
Arran de la reunió de l’11 de gener entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i les peticions des de Catalunya que Madrid posi data i hora a una altra entrevista, el Govern central assegura que està disposat que aquesta i totes les que es plantegin tinguin lloc, però des de l’Exectiu confessen que prefereixen un format discret en comptes d’una reunió pública perquè si no hi ha expectatives que l’entrevista pugui acabar amb un acord al final només crearia frustració.
I si el president de la Generalitat va a aquesta hipotètica futura reunió amb l’exigència del referèndum a què està compromès dins del procés sobiranista, l’acord serà impossible, de manera que la imatge que es donarà serà d’un desacord irreconciliable que el Govern central vol evitar.
Per això, no serà La Moncloa qui donarà per tancat el diàleg i les trobades, precisament perquè el Govern del Partit Popular creu que aquesta és l’estratègia que persegueix la Generalitat, per fer recaure sobre el Govern de Mariano Rajoy la responsabilitat de la ruptura del diàleg.
Aquí no hi trobaran l’Executiu, que ha fet del diàleg i de l’operació
diàleg amb Catalunya “l’única operació que coneix el Govern”, va subratllar ahir el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo. Per això, el missatge d’ahir del Govern central va ser un sí rotund a mantenir el diàleg amb Puigdemont i a veure’s, resumit en una frase que va reiterar el ministre portaveu: “L’oferta de diàleg del president Rajoy a Catalunya no té data de caducitat”.
I els temes a tractar, almenys és el que vol Madrid, són els 45 punts proposats per Carles Puigdemont, perquè el 46è, el que interessa al president de la Generalitat, “està fora de la llei” i Mariano Rajoy no es planteja abordar-lo en una negociació de cap manera. “La mà estesa es manté, perquè l’única operació en què som és en l’operació
diàleg”, va insistir Méndez de Vigo. Aquesta mà estesa no és només cap a la Generalitat i per parlar de Catalunya. El Govern central dona molta importància als pressupostos generals de l’Estat, que l’Executiu pretén aprovar a finals de març o primers d’abril per enviarlos al Congrés. Un propòsit ferm de l’Executiu, tot i que és conscient que amb els seus 137 escons no té garantit el primer tràmit, el de les esmenes de devolució. Els presentarà “perquè beneficien tothom”, i crida a la responsabilitat dels grups, perquè no tirar endavant els comptes públics seria, segons Méndez de Vigo, “dolent per a l’estabilitat interna i per a la credibilitat a Europa”.
El Govern del PP, malgrat que sap que no tindrà el suport del PSOE, que ja l’hi ha comunicat oficialment, insisteix en aquest diàleg. Segons el seu parer, “no té sentit aprovar el sostre de despesa i no el pressupost que es basa en aquest sostre de despesa”, i que té les comunitats autònomes, va subratllar el ministre portaveu, amb el PSOE al Govern.
En aquest diàleg les converses amb Ciutadans, Coalició Canària i el PNB avancen, amb contactes de la vicepresidenta i del ministre d’Hisenda, però l’Executiu hi vol incorporar el PDECat, que, segons el ministre, té “una tradició pactista” com a Convergència Democràtica de Catalunya i “ha donat suport a pressupostos del PP i del PSOE.
Segons el parer de l’Executiu, seria un primer pas que els diputats del PDECat estiguessin disposats a negociar els pressupostos i poguessin arribar a acords amb ells. Així el Govern s’asseguraria que podria tramitar els pressupostos al Parlament. Els 6 escons dels nacionalistes catalans li estalviaria el mal pas d’haver d’esperar tres votacions i aconseguir passar els pressupostos per la mínima, és a dir, per un empat de vots afirmatius i negatius, que aconseguirà si els pacta amb el PNB. A més, es demostraria que el diàleg i l’acord és possible i es podrien intentar abordar els 45 punts de la proposta de Puigdemont, tots menys el referèndum.
L’Executiu incorpora el PDECat al diàleg sobre els pressupostos i recorda la seva “tradició pactista” del passat