Economia i referèndum

Jo no crec, sincerament, que Catalunya arribi a ser independent de la resta d’Espanya, ja que ni hi ha aquí prou consens sobre aquesta qüestió ni hi ha cap suport extern significatiu que vagi en aquesta direcció, però resulta sens dubte evident que una Catalunya que assolís la independència hauria de lluitar per ser una economia forta i competitiva.

Per aquesta raó no comprenc per què alguns membres del Govern de la Generalitat defensen per tots els mitjans que no hi ha contactes amb el Govern d’Espanya per fer avançar dossiers que podrien ajudar a un diàleg constructiu com està recordant el delegat del Govern a Catalunya Enric Millo.

Entenc que Junts pel Sí, la CUP, altres grups que estan pel dret a decidir –que ningú no sap massa bé el que significa en termes pràctics– i alguns d’il·lusionats per la utòpica independència vulguin que es compleixi amb els compromisos adquirits amb els seus partidaris pel que fa a la celebració d’un referèndum per intentar aconseguir una majoria de persones que vulguin separar-se d’Espanya, però no entenc que això hagi de comportar no acceptar que ara com ara continuem formant part d’Espanya, tal com ha estat des de la dominació romana i per molt que alguns vulguin adoctrinar els indecisos respecte a la idea que ens hem de separar de la resta d’Espanya com un utòpic nou estat d’Europa.

I formant part d’Espanya no podem jugar-nos la nostra realitat quotidiana deixant de participar en les reunions de presidents autonòmics, no participant directament en les discussions sobre el nou model de finançament autonòmic o deixant que el Govern d’Espanya prefereixi negociar amb entitats associatives catalanes abans que amb el mateix Govern autònom, per la senzilla raó que el Govern català només vol parlar del referèndum i d’una futura independència perquè no confia –probablement amb una certa raó– que el Govern central faci concessions substancials en totes les queixes que els presidents Mas i Puigdemont han posat sobre la taula.

Tots volem que l’economia catalana vagi encara millor del que va ara, però això no s’aconseguirà amb manifestacions multitudinàries, amb desobediències al Tribunal Constitucional ni amb victimisme respecte a Madrid o insolències al Govern estatal que –ho acceptem o no de bon grat– és el que administra una part de la despesa pública que és a la base del desplegament de les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament econòmic i social.

Si Catalunya fos una economia autàrquica es podria plantejar viure d’esquena a Madrid o fins i tot menysprear la resta d’Espanya i d’Europa però, afortunadament, Catalunya està oberta a la resta del món, i la seva articulació amb el món i amb els organismes internacionals passa per Madrid. El diàleg assenyat amb el Govern central s’ha d’imposar a l’obsessió monotemàtica pel referèndum.

Catalunya està oberta a la resta del món, i la seva articulació amb el món passa per Madrid