Més cultura

La paraula postveritat és l’eufemisme que actualment es fa servir des d’instàncies poderoses per anomenar la mentida; i enfront de les circumstàncies que ens toca viure –on sembla que qualsevol eufemisme és la màscara per amagar la veritat de les coses–, diria que és urgent recuperar el respecte pel significat de cada paraula. I tenint en compte les fúries i rampells del president dels EUA, Donald Trump, contra els mitjans de comunicació primer, els jutges després i els seus propis serveis d’espionatge més tard, crec que cal a escala mundial promocionar la cultura en majúscula, tota la cultura: teatre, cinema, literatura, pintura, escultura, dansa, poesia, perquè la cultura és precisament tot el contrari de la violència.

L’economista i escriptor José Luis Sampedro deia que el món se salvarà per l’art; i penso que justament l’art és la cerca del coneixement per si mateix i sense cap objectiu utilitari, i en aquesta línia, Victor Hugo (citat per Nuccio Ordine en el seu llibre La utilidad de lo inútil) diu: “Quin és el gran perill de la situació actual? La ignorància. La ignorància encara més que la misèria (...) I en un moment com aquest, davant d’un perill així, es pensa a atacar, mutilar, soscavar totes aquestes institucions que tenen l’objectiu exprés de perseguir, combatre, destruir la ignorància!”. Doncs cal de manera urgent no deixar-se portar per aquests vents obscurantistes que bufen ara i retre culte altre cop a Atenea, deessa de les arts, i posar l’accent en el coneixement del pensament de tots els temps i desmercantilitzar aquest món que ha estat envaït per la cobdícia, l’aparença i la indiferència cap a qualsevol qüestió humana.

La cultura acosta les persones. En una altra cita del mateix llibre, Kakuzo Okakura a El libro del té diu: “Al oferir a la seva amada la primera garlanda, l’home primitiu s’eleva sobre la bèstia; saltant sobre les necessitats burdes de la naturalesa, es fa humà; percebent la subtil utilitat d’allò que és inútil, entra en el regne de l’art”.

El que està pensat amb saviesa, cal ferho saber arreu. La barbàrie sempre té un comú denominador: la ignorància.