La Vanguardia (Català-1ª edició)
Colau fa una crida a l’oposició per influir en la Generalitat i l’Estat
Els grups municipals acusen l’alcaldessa de governar sense atendre les seves propostes
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Clau, va demanar ahir a tots els grups polítics que l’ajudin a influir en les polítiques de la Generalitat i de l’Estat. Va argumentar que la ciutat passa un moment extremadament delicat, un difícil tràngol que requereix que tots treballin junts, que tots li donin suport. L’alcaldessa Colau va explicar en el debat anual sobre l’estat de la ciutat que les desigualtats socials entre els barris de Barcelona no deixen de créixer, que els preus dels lloguers es disparen, les classes mitjanes s’empobreixen, la gentrificació és cada dia més temible... Últimament el catastrofisme està ben instal·lat a la sala Carles Pi i Sunyer. En el fons, tots s’hi senten còmodes. I, a falta de mesures de govern concretes, els plens municipals s’omplen amb discursos i, massa sovint, amb una successió de monòlegs.
Colau també va dir en la sessió extraordinària d’ahir que ella i els seus estan fent tot el possible perquè la ciutat superi aquests mo- ments crucials, que han tirat endavant el pla de barris, que estan aturant més desnonaments que mai, que han doblat el nombre de beneficiaris dels ajuts infantils... Però tot i així l’amenaça de la gentrificació continua creixent sobre Barcelona. Unir les dues línies del tramvia a través de la Diagonal no solucionarà tots els problemes de la ciutat. El govern municipal necessita ajuda. “Està en joc el futur de Barcelona”, va subratllar l’alcaldessa durant la seva intervenció, una al·locució molt poc apassionada. La veritat és que la defensa de la tasca del govern municipal que va fer en el seu torn el socialista Jaume Collboni va ser molt més entusiasta que la de Colau.
L’alcaldessa va preferir subratllar les responsabilitats dels altres, destacar que necessiten que Ciutadans i el PP els donin un cop de mà a Madrid i propiciïn que l’Estat reformi la llei d’Arrendaments Urbans, que incrementi les inversions en transport públic, que flexibilitzi la llei d’Hisendes locals que tant encotilla les seves iniciatives... “Ara és el moment de
L’ENÈSIMA PROMESA “Ara és el moment de trobar punts de trobada i no discrepàncies”
buscar punts de trobada i no discrepàncies –va prosseguir l’alcaldessa–, amb acords, diàleg i amplitud de mires. És el que ens demana la ciutadania”. Perquè Colau i els seus també necessiten que els regidors del grup demòcrata, els que fins ahir es feien dir CiU, i també els del d’ERC i de la CUP aconsegueixin que la Generalitat ultimi el seu índex de preus de lloguer, que els permeti gestionar el cent per cent de la recaptació de la taxa turística, que freni les seves tendències liberals en matèria de comerç i aposti per la protecció del les botigues de proximitat...
El problema és que, tal com venen a dir a la pel·lícula Magnòlia, per molt que corris el passat sempre t’atrapa. L’oposició va respondre amb una bona reprimenda. Al capdavall, en el debat sobre l’estat de la ciutat no es vota res, no es pot acusar cap grup que la seva intransigència abocarà la ciutat al caos. De manera que els miracles de l’aritmètica variable previstos en el ple del mes passat, quan el govern municipal va tirar endavant el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (Peuat) gràcies a la complicitat d’ERC i la CUP, i el pla d’habitatge gràcies al suport dels regidors de CiU i de Ciutadans, ahir van semblar un record molt oníric. Els portaveus de tots els grups van retreure al govern municipal la seva tendència a fer el desentès de les propostes de l’oposició, la seva afició a les polítiques de fets consumats, la seva propensió a la unilateralitat... Fins i tot la Síndica de Greuges, que ahir es va acostar al ple per detallar les seves actuacions durant l’any passat, va criticar la lentitud de l’Ajuntament a l’hora de respondre a les seves peticions.
“Colau –va dir Joaquim Forn en nom del grup demòcrata, vostè és una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes i una càstig per als desfavorits”. I després, entre altres coses, li va recordar alguns punts del cas Deutsche Bank. “Vostè va aturar un projecte empresarial que havia de crear llocs de treball per, segons deia, construir-hi habitatge social. I al final allà hi haurà pisos que es vendran per entre sis i vuit milions d’euros”. Segons la portaveu de Ciutadans, Carina Mejías, “a vostès els sobra ideologia i els supera la gestió. El seu govern es caracteritza per les moratòries, les suspensions, les traves als emprenedors...”.
El republicà Alfred Bosch tam-
bé va demanar al govern una nova actitud. “Són vostès que tenen el pas canviat, els qui s’enfronten a tothom”. El popular Alberto Fernández fins i tot va retreure a l’alcaldessa que no es preocupa prou pels refugiats. Finalment, María José Lecha, de la CUP, va lamentar que el fenomen BComú s’hagi “domesticat” tan de pressa. Sí, la sessió d’ahir es va tornar a convertir en una successió de retrets. Una vegada més, la part decisòria va ser molt exigua. La tendència comença a ser inquietant.