Loiola, estació amb ve baixa

Al març hi ha prevista la inauguració de la nova estació de Loiola, part de la línia LasarteHendaia, als afores de Sant Sebastià. Avui aquest ferrocarril de rodalies, anomenat el Talp pels diversos túnels que travessava, és una espècie de metro donostiarra. Aquest to més urbà s’aprecia clarament en la resolució formal de la nova Loiola.

La intenció inicial del client era eliminar el terraplè de sis metres sobre el qual s’erigien la vella estació i les vies, perquè dividia en dos un barri en expansió i generava espais degradats. Els arquitectes van decidir anar més enllà d’una infraestructura bàsica, i van construir una estació que integrés viaducte i edifici, cosa que dota el barri d’espais de relació a cobert.

Firmen l’obra Estudio Lamela i Vaumm. Aquest últim despatx va guanyar projecció amb l’obertura de la seu del Basque Culinary Center, un edifici amb una forma que evoca una pila de plats. Aquesta inquietud formal també és visible a Loiola, de configuració potent i essencial. L’estació dibuixa al cos central una ve baixa amb els braços estesos. Del vèrtex d’aquesta ve baixa, a peu de carrer, en surten dues escales d’accés a les andanes. Subratllarem que en la geometria d’aquesta escala hi ha una clau important del projecte, ja que invertint el gest habitual de l’arc i transformant-lo en una ve baixa es dona lleugeresa i vol al conjunt.

El concepte d’integració domina aquesta obra, que resol en un volum l’estació i la infraestructura viària, recorrent a l’eixamplament gradual del tauler de les vies a mesura que s’acosta al baixador. Aquesta secció progressiva s’accentua amb un recobriment de xapa perforada que dona cos a l’estació, tot i que també desdibuixa el gest estructural de la ve baixa abans d’entrar en el carenat. Tot i així, res no disminueix la contundència de la idea inicial d’aquesta obra d’esperit actual que relleva la vella estació.

VAUMM Vista parcial de les obres, en la fase final, de l’estació de Loiola