Quan es fa fosc

Per què fracassen els països? Segons els economistes Daron Acemoglu i James Robinson, que van escriure un llibre amb aquest títol, no fracassen per raons culturals o geogràfiques. Fracassen perquè no saben crear un teixit institucional inclusiu. És a dir, institucions que siguin capaces de crear un camp de joc en el qual la majoria de la població pugui desplegar el seu talent. Quan les institucions no actuen així, quan actuen en benefici de determinades elits, la prosperitat es panseix. A la pràctica, unes institucions inclusives faciliten l’estabilitat, que afavoreix l’economia. Fa que les expectatives de vida de les persones siguin més previsibles. I promou una actuació més empàtica del poder (això que en diuen soft power) a l’hora de resoldre els conflictes.

Fa uns dies, a entrada de fosc, van anar al domicili de dos jutges. D’un d’ells només se’n van endur l’ordinador amb informació. Perquè quedés clar a què hi anaven. Van muntar també una associació per querellar-se contra el fiscal per qüestions relacionades amb la família. “La teva filla”... “la teva dona”... Fins que al final, Manuel López Bernal, responsable de la Fiscalia de Múrcia, va ser destituït després de cridar a declarar de manera immediata el president de la comunitat autònoma, Pedro Antonio Sánchez, per un cas de corrupció. Se’n va anar amb una frase: “Al final, la gent deixarà d’investigar la corrupció”.

Això de Múrcia posa els pèls de punta. I passa en paral·lel a nomenaments, per part del fiscal general de l’Estat, en places clau i que han estat denunciats per les associacions de jutges progressistes pel seu biaix polític. La mateixa setmana en què es crea una comissió d’investigació al Congrés que catalitzarà sobre el Banc d’Espanya tot el cúmul de despropòsits de les finances dels últims quinze anys. La mateixa setmana en què l’Estat es querella contra la Mesa del Parlament de Catalunya per desobediència i prevaricació. Però salva l’únic membre que no és independentista. Perquè malgrat haver votat el mateix que la resta, “va actuar en la creença errònia” que feia el correcte. Sublim.

Si aquí apareix la querella contra la Mesa del Parlament de Catalunya, és perquè el que ha passat els últims anys a Catalunya té a veure amb tot això. L’onada independentista es desencadena el 2010, quan el Constitucional desarma la major part de l’Estatut de Catalunya. I malgrat el vernís identitari que se li vulgui posar, l’alimenta la constatació que el potencial d’una metròpoli com Barcelona no es pot desplegar tal com s’està estructurant l’Estat. No és tan diferent de l’auge del moviment quebequès. Neix en la dècada dels seixanta, en plena crisi d’expectatives de la seva economia i es replega a mitjan dels 2000, quan el Canadà troba per al Quebec un encaix millor.

Aquest és l’avantatge de tenir un Estat en el qual les institucions treballen per a tothom.

Per què prosperen els països?; perquè tenen institucions que treballen per a tothom