La Vanguardia (Català-1ª edició)
De venedor d’aspiradores a rei de la TV
Netflix és avui la plataforma d’internet que encapçala la revolució de la indústria televisiva. Però els seus inicis no van ser fàcils. És una història amb visió de futur, carregada de constància i mai disposada a la rendició en què la curiositat i la innovació són pilars fonamentals.
Es tracta d’un projecte associat a un nom: Reed Hastings. Va néixer a Boston el 1960. Fill d’un advocat que va treballar per al president Richard Nixon, des de molt petit va voler demostrar a la seva família la seva emprenedoria i independència. Un cop acabada l’escola, el director executiu de Netflix es va dedicar a vendre aspiradores de casa en casa. No volia deure res a ningú.
Al cap d’un any va deixar la feina per incorporar-se a la Marina i el Cos de Pau. Però res no el feia feliç. Així que va decidir tornar als EUA per graduar-se en matemàtiques i posteriorment en informàtica.
Hastings era un assidu dels Blockbuster, els videoclubs de moda del moment. Corria l’any 1997 quan va llogar la pel·lícula Apollo 13 a la coneguda cadena de videoclubs i quan la va tornar, amb uns quants dies de retard, el van penalitzar amb 40 dòlars. Aquella multa li va fer pensar, indignat, si hi havia alguna fórmula alternativa per als cinèfils.
Amb el productor televisiu Marc Rudolph, van decidir crear una empresa de lloguer de pel·lícules per correu. Aquest sistema tenia l’avantatge que es podien llogar les cintes des del sofà de casa i si t’endarreries en la devolució, no existien sobrecàrrecs. Per poder engegar la companyia, Hastings necessitava diners, així que va decidir vendre la seva primera empresa Pure Software, una eina per a la depuració de software. Havia nascut Netflix.
Al principi tot eren pèrdues i no va ser fins al 2003 que Netflix va tenir els seus primers guanys, amb 6,5 milions de dòlars i 272 milions de facturació. Unes xifres que no tenen res a veure amb l’imperi audiovisual creat en l’actualitat que ja té més de 81 milions de subscriptors, que paguen al voltant de 8 euros al mes per veure les seves sèries favorites.
El primer gran encert de Netflix va ser innovar en la fórmula, oferint subscripcions que permetien lloguers immediats i il·limitats. Però internet evolucionava molt ràpidament, i la gent desitjava veure el que volia, quan volia i on volia. El 2007, Hastings va veure en l’streaming la solució. I a partir d’aquell moment Netflix va començar a oferir la visualització de pel·lícules i sèries a través d’internet. Un model que va canviar el futur de la televisió.
Van començar amb un catàleg reduït que ha anat creixent a poc a poc, arribant a tenir en l’actualitat més de 120.000 títols que actualitzen cada mes. En paral·lel, des del 2011 s’ha anat expandint a altres països i ha començat a crear el seu propi contingut digital. També ha esdevingut productor de grans sèries com House of cards, Narcos o Orange is the new black. Avui Netflix es pot veure en 190 països i només la Xina se li resisteix.
Però a més de ser el cap de Netflix, Hastings, casat i pare de dos fills, és membre del consell directiu de Facebook i ho va ser durant cinc anys de Microsoft. També forma part de Technology Network, una xarxa d’executius que promou el desenvolupament de la innovació i la tecnologia als EUA.
La seva tasca filantròpica sempre ha estat associada amb l’educació, la seva obsessió. El creador de Netflix ja va col·laborar en la redacció d’una iniciativa destinada a millorar les escoles a Califòrnia el 1998 i va ocupar el càrrec de president de la Junta d’Educació de Califòrnia entre el 2001 i el 2005. L’any passat va fer un pas més creant la seva pròpia fundació, Hastings Fund, destinada a causes educatives, amb la qual aspira a donar accés a experiències educatives de qualitat a estudiants amb pocs recursos econòmics.
I és que amb Netflix, aquest home d’ulls blaus que demostra gran seguretat cada vegada que parla, s’ha convertit en una de les persones més riques de Silicon Valley. El seu patrimoni s’estima entorn de 1.700 milions de dòlars, una xifra que no ha deixat de créixer els últims anys. I que tot fa preveure que continuarà augmentant. Segons Hastings d’aquí a 20 anys la televisió tal com la coneixem s’haurà acabat, i tot ho veurem per internet. Segurament convertint-lo en el rei de la televisió mundial. Només el temps ho dirà. Dilluns participarà en el Mobile World Congress de Barcelona.