La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Barcelona m’agrada perquè veus iaios amb nadons als bancs”

-

Sí, sí; vivíem a Colònia però anàvem dues o tres vegades a l’any a Barcelona, tota la família amb cotxe. També tenim parents a França, així que hi paràvem; després anàvem al Pirineu, al Pont de Suert, on també tenim família; després a Barcelona; i després de vacances a Pratdip, un poble molt antic i molt bonic del Baix Camp. Sempre fèiem aquella ruta. Això ens va marcar molt a nosaltres els fills, perquè teníem amics al poble, i molta família a Barcelona. A Alemanya, el meu pare ens parlava sempre en alemany, i la meva mare sempre en castellà; soc afortunat per haver crescut en una casa bilingüe. I ella preparava cuina espanyola, així que no vam perdre mai el paladar. Per això quan vaig marxar de casa de la mare a Colònia, a Berlín trobava tant a faltar les tapes... Vaig intentar cuinar, però els plats no em sortien bé.

Ara sí, bastant millor. En vaig anar aprenent amb la meva mare al telèfon; mentre jo cuinava, ella m’anava dient que fes això o allò. Em va explicar les receptes tantes vegades que al final me’n surto. Fins i tot ara em surt bé la samfaina, que no hi havia manera. Ella sempre em deia: “Ha de fer xup-xup-xup”. Això del xup-xup-xup ho recordo molt bé. Quan va néixer l’Anton, i perquè jo tenia un rodatge, ella va venir a passar un temps a Berlín, i cuinava a casa nostra aquí. Per a mi ha estat com un flashback cap a la infantesa. I els plats sempre li surten millor a ella; són aquelles coses de les nostres mares. Són detalls, rituals. No vol dir que hagi d’anar sempre al Camp Nou, que d’altra banda m’encanta, soc molt culer. Quan hi arribo, el primer que faig és anar a prendre un cafè amb llet el mercat de Gràcia, que el tinc al costat. M’agrada veure la vida social de la gent al carrer, sobretot veure gent gran. Perquè aquí a Berlín, depenent del barri, tot és bastant uniforme. A Prenzlauer Berg, tots tenen més o menys la meva edat, i algun fill petit. El que m’agrada de Barcelona és que veus un iaio amb un nadó, asseguts en un banc. I m’omple simplement cami-

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain