La Vanguardia (Català-1ª edició)
Eh Macarena!
No m’han agradat mai gaire els grans festivals musicals. Em recorden un parc temàtic o un restaurant de menjar ràpid. Consumeixes moltes actuacions diferents en poques hores i al final de la nit et queda una sensació de buit perquè no has tingut temps per pair la música. Ara bé, sempre acabo anant a algun festival. I en aquestes incursions m’ha cridat l’atenció un fenomen que sembla que va a l’alça: la inclusió de grups rumbers. L’exemple més notable és el de Los Chichos, una de les meves bandes favorites, sigui dit de passada. El 2015 van actuar al Viñarock i l’any següent van aparèixer al Primavera Sound, la meca hipster i del postureig.
La veritat és que la seva actuació va tenir més repercussió en els mitjans que en el festival. No van congregar un gran nombre de públic, però la seva presència va ser una jugada mestra de màrqueting, i a ells els ha permès tornar al circuit musical. Una cosa semblant passa ara amb un altre grup: Los del Río. Segons han anunciat aquesta setmana,
el duo sevillà tocarà al SanSan Festival de Benicàssim, un esdeveniment dedicat a la música indie espanyola. Allà presentaran la versió tropical (sic) de La
Macarena.
Els programadors venen aquestes incursions rumberes –amb tota la distància que els separa, ja que l’estil de Los Chichos i de Los del Río no és comparable– com una manera d’ampliar la diversitat musical dels seus festivals. Però, en el fons, i a partir del que s’ha vist in situ, es tracta més aviat d’introduir un grup que el públic d’aquests llocs pugui considerar “exòtic” i fins i tot friqui. Els escolten amb curiositat, però també amb una certa arrogància, com si fossin uns bufons. Com ja hem dit, la meca del postureig.