La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trump ataca la llibertat de premsa per guanyar-se els conservadors
El president dels EUA posa París com a exemple de ciutat que ja no és segura
La dreta dels Estats Units, reunida en la Conferència d’Acció Política Conservadora, es va reconciliar amb el president Trump, que va pronunciar un dur discurs en el qual els mitjans de comunicació crítics amb ell van rebre la pitjor part.
Donald Trump va declarar durant la campanya electoral que era el candidat “d’un partit que es diu republicà”, per subratllar que “es diu republicà i no es diu conservador”. Eren els temps en què la dreta dels Estats Units i l’establishment del Grand Old Party vivien com una amenaça també ideològica l’ascens de Trump en els sondejos. Però com sostenia Winston Churchill, el temps és encara més important en la política que en la gramàtica. Els conservadors que el denigraven van victorejar ahir Donald Trump com el seu líder.
El que són les coses, fa un any, la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC) li va oferir al candidat Trump intervenir les 8.30 h del matí i almenys 300 republicans van anunciar que aprofitarien per aixecar-se i anar al lavabo. Davant tanta hostilitat, el llavors candidat va optar per no assistir-hi. Trump va assistir ahir ja com a president i el conclave de la dreta dels Estats Units se li va rendir i va assumir com a pròpia la seva agenda política. Donald Trump no només s’ha reconciliat sinó que ha conquistat els conservadors dels Estats Units. A diferència del que va dir en campanya, ahir va proclamar la seva victòria com “la victòria dels valors conservadors”.
I, malgrat això, cal dir que Trump no es va moure un mil·límetre del seu propi guió. Com si es tractés d’un nou míting de campanya –sembla que no tingui cap altre registre–, va enumerar les seves més que conegudes promeses electorals, des de la construcció del mur a la frontera amb Mèxic fins al desmantellament de l’Obamacare, però sense buscar noves complicitats. Ni tan sols es va estendre en afers sensibles a l’auditori més religiós com, per exemple, la qüestió de l’avortament, que era el que el distanciava dels conservadors tradicionals. En canvi, va anar a totes per enèsima vegada contra els mitjans de comunicació, encara que marcant una inflexió. Els atacs que Trump va dirigir ahir a la premsa en la part principal del seu discurs no van ser meres crítiques, sinó una ferotge arenga per posar els seus partidaris en peu de guerra contra els periodistes, fins al punt de justificar una reforma constitucional per posar límits a la llibertat d’expressió i al dret a la informació. “Els mitjans que divulguen notícies falses són l’enemic del poble”, va reiterar per segona vegada. I no va tenir inconvenient a elaborar una primera llista negra d’enemics del poble: The New
York Times i les cadenes NBC, ABC, CBS i CNN. Va presentar els mitjans com a agents intrusos que conspiren contra l’interès nacional perquè “les grans corporacions de mitjans tenen la seva pròpia agenda, que no és l’agenda del país.” Trump es queixa sobretot de les informacions crítiques amb ell i amb la seva Administració basades en fonts anònimes que ell assegura que són inventades: “Són molt intel·ligents, són molt astuts i són molt deshonestos... No haurien d’estar autoritzats a utilitzar fonts llevat que utilitzin el nom d’algú”. I va afegir una observació que té la interpretació amenaçadora. “M’encanta la Primera Esmena, però ens dona a tots el dret a dir el que pensem i a mi el dret a criticar la divulgació de notícies falses... i farem alguna cosa sobre això”.
La principal notícia de què es queixava Trump era la que va portar el president a destituir Michael Flynn com a conseller de Seguretat Nacional per haver mentir sobre els seus contactes il·lícits amb autoritats russes. Resulta insòlita la croada de Trump
LA CROADA El mandatari llança l’atac més ferotge amb amenaces i vetos a la premsa que el critica
NOTÍCIES QUE SÍ QUE SÓN FALSES El Govern de Suècia es veu obligat a desmentir el líder nord-americà
contra el que anomena “notícies falses”, quan les principals mentides o els “fets alternatius”, com els va denominar la seva consellera Kellyanne Conway, procedeixen sobretot de la mateixa Administració Trump. Sense anar més lluny ahir el president es va tornar a referir a una suposada situació d’inseguretat a Suècia basada en fets que no han passat i que ahir van obligar el Govern d’Estocolm a desmentir i puntualitzar una per una les afirmacions del president dels EUA.
La batalla entre l’Administracion Trump i els mitjans està adquirint característiques d’una veritable croada que afecta els drets civils. Ahir diversos mitjans que Trump considera enemics, The
New York Times i la CNN però també Politico i d’altres, van veure com la Casa Blanca els vetava l’accés a una sessió informativa reservada a mitjans afins. La situació ha portat The Washington Post a incorporar a la portada de la seva edició digital un lema significatiu: Democracy Dies in Darkness, és a dir, que la democràcia mor en la foscor. No tots els republicans es mostren impassibles davant l’ofensiva trumpista. “Així van començar tots els dictadors”, va recordar el senador John McCain.
Més enllà de la qüestió mediàtica, el discurs de Trump al conclave conservador va mantenir elevat el to histriònic sense precisar com farà tot el que es proposa: “Construirem el mur molt abans del previst, derogarem i substituirem l’Obamacare, destruirem l’Estat Islàmic, reduirem imposats, suprimirem reglaments, donarem suport a la nostra policia, reconstruirem les nostres forces armades, defensarem la nostra bandera...”.
La filosofia proteccionista, nacionalista exacerbada i contrària a la globalització va dominar les conclusions del president: “No existeix un himne mundial, ni una moneda global, ni un indicador global... No estic representant el món, estic representant el vostre país, els Estats Units d’Amèrica”.
Però el que significativament més diferencia Trump dels seus antecessors és la necessitat de marcar les diferències amb Europa, com si els seus aliats haguessin adoptat un camí equivocat que sota la seva presidència els EUA no seguiran. Es referia sobretot a la immigració i els refugiats: “Doneu un cop d’ull al que està passant a Suècia, a Alemanya, a França... Li pregunto al meu amic, un enamorat de la Ciutat de la Llum, Jim: Com està París? I em va respondre ‘Ja no vaig, París ja no és París’”.