La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com vendre-li el procés “a l’Encarni”
Un manual distribuït des de l’ANC dona pautes per convèncer indecisos
Perquè el nostre interlocutor ens escolti, l’hem d’escoltar i no posar-nos nerviosos si diu: –¿Usted es uno de esos de la independencia? Yo soy español y esto es España.
–Uy, me ha pillado, jeje. Sí, pero sobre todo ¡un ciudadano que quiere vivir mejor!
(...) Los Pujol son lo peor de lo peor.
–Sí señor. Un chorizo. Y el Rey y el Rato. ¡Todos a la cárcel! ¿No cree que podemos aprovechar que hacemos una nueva república para ser mucho más duros con la corrupción?”.
Aquest és un fragment d’unes instruccions i d’un diàleg tipus recollits en un catàleg de converses recurrents que s’està distribuint des de l’ANC. L’Assemblea Nacional Catalana, en el marc de la campanya “Fem futur”, ja fa temps que ha endegat sessions de formació per a voluntaris per convèncer al carrer mitjançant la paraula indecisos, votants del PSC i dels comuns perquè es decantin per la independència. Com ja va informar aquest diari s’hi aprenen, entre d’altres, Tècniques de seducció per fer la república catalana més atractiva .I per desenvolupar aquest curset de formació, què hi pot haver millor que un inventari de converses recurrents a mà.
Aquesta llista de recursos dialèctics va ser elaborada per un col·laborador extern de l’ANC. Des de l’entitat asseguren a aquest diari que el document no és oficial, tot i que reconeixen la possibilitat que alguns coordinadors territorials n’estiguin fent ús. Tanmateix, segons ha pogut saber
La Vanguardia , no tan sols els caps de les assemblees locals l’estan distribuint, sinó que des de la mateixa direcció, el secretariat nacional de l’entitat –i concretament des de l’equip de formació de la campanya–, s’està enviant aquesta llista de converses imaginades, però instructives.
Així, els alumnes disposen d’un text de 23 pàgines, dividides en 15 continguts. Els títols d’aquests apartats fan referència a les dificultats que es poden trobar al carrer. S’hi fa una exposició inicial d’arguments, per passar a exemplificar-los, amb converses que podrien trobar-se els voluntaris al carrer i que haurien de servir per orientar-los.
Per exemple, sobre si Catalunya estaria fora de la Unió Europea en cas d’independència, es justifica que els tractats de la UE “no expliciten enlloc” que un país que s’independitzi d’un Estat membre ha de demanar l’admissió de nou.Tot seguit, els exemples dialèctics, com ara un de reda
ferit a la moneda:
–¡Nos quedaremos sin el euro y yo no quiero que me paguen en
Puigdemonts!
–¿Sabe que los países independientes pueden usar la moneda que quieran? Andorra y Montenegro usan el euro y no están en la UE. Aquí también seguiremos con el euro, no se preocupe.
També s’aborda el futur de la llengua castellana:
–¿Sabe que Junqueras, Puigdemont y los principales partidos independentistas quieren que el castellano sea cooficial? ¡Y también un 72% de los catalanes!
–Vais diciendo que será oficial, pero luego haréis lo que queráis y nos obligaréis a hablar en catalán...
–(...)Mire, yo soy catalanohablante, pero para que usted pue- hablar en castellano, yo maaaaatoooo! (...) La suerte que ha tenido Catalunya con la gente venida de toda España, que la ha hechomás fuerte y más alegre. ¡Si Catalunya es tierra de acogida y siempre lo ha sido! ¡Venga, anímese! ¡Participe!
Un dels temes que l’ANC vol abordar és el de les pensions. Segons consta al document, estan assegurades després d’una eventual independència, fins al punt que per exemplificar-ho, s’anima al voluntari a usar el següent argument per tal de demostrar convicció: “Miri, si es queda sense cobrar la pensió, l’hi pagaré jo! Agafi el meu número de telèfon! Ho dic de veritat!”.
Ara bé, uns dels aspectes més curiosos és el de la població migrada. “Andalusos: hauran de marxar de Catalunya?” és el títol d’un dels apartats del text que reben els voluntaris. S’argumenta que “legalment són catalans els nacionals espanyols que viuen a Catalunya”:
–¡Cómo voy a querer la independència, yo, que soy andaluza, que los catalanes son muy suyos y nos obligarían a marcharnos!
–Pero mujer, ¿por qué cree que va a tener que irse?¿Quién le ha dicho tal cosa?
–Me lo dijeron unos chicos que repartían folletos naranjas [en referència a Ciutadans].
–No, mujer, eso no lo diga ni en broma. (...) Si catalanes lo somos todos y no hay nadie que ponga en duda que todo el mundo que viva aquí va a poder quedarse y pedir la nacionalidad catalana si la quiere.
Igualment,s’apel·la a les possibles similituds d’alguns altres països que han assolit amb èxit processos de segregació. D’aquesta manera, es busca convèncer els estrangers i fer-los comprendre el procés català:
–Pero vosotros, ¿por qué queréis la independencia?
–¿Puedo preguntarle de qué país es usted originario?
–Soy de Brasil/Argentina/ Marruecos/Rumanía.
–¿Y por qué os independizasteis vosotros de Portugal/España/Francia/Rusia?
–Bueno, porque queríamos libertad.
–Pues nosotros también. Queremos libertad y poder hacer una república donde vivir mejor todos, los nacidos aquí y los que hayan venido de fuera.
Evidentment, també es tracta el futur econòmic. Al catàleg s’exposen arguments diversos, des de dades objectives, fins a l’esment dels economistes Joseph Stiglitz i Gary Becker:
–A mi ja m’agradaria la independència, però no ens farà anar malament de calés?
–Jo no hi entenc gaire, però dos premis Nobel d’Economia han dit que ens en sortirem molt bé.
I com a darrer exemple, la legalitat o no del referèndum. La idea principal és que els voluntaris de l’ANC han de fer veure a la persona indecisa que “no tot el que és just és legal”, com en el cas d’una consulta unilateral.