Colau i la seva fidel infanteria

Qui és qui en el partit que impulsa l’alcaldessa de Barcelona

APodem i als comuns se’ls ha ennuegat la confluència. L’aliança d’aquestes dues formacions amb ICV i EUiA per crear l’anomenat “PSUC del segle XXI” està en suspens, i el seu futur depèn del que decideixin aquest cap de setmana els inscrits de Podem a Catalunya. Demà el partit lila anunciarà els resultats del seu referèndum sobre el pacte amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de moment sembla que el no a l’acord té avantatge.

L’alcaldessa no s’ha involucrat en la negociació, sinó que se n’ha encarregat el seu nucli dur, petit i molt cohesionat, amb un gran pes de les relacions personals. Dins d’aquest grup, hi ha dues persones sobre les quals pivota tota l’estratègia: Xavier Domènech, portaveu d’En Comú Podem al Congrés, i Adrià Alemany, membre de l’executiva de BComú, company de Colau a la PAH i parella sentimental.

Domènech i Alemany són com el yin i el yang, com el policia bo i el dolent, la cara i la creu d’una moneda. El primer té una gran capacitat per crear consens i és apreciat per totes les formacions, que l’identifiquen com el nexe d’unió entre elles. A Iglesias, per exemple, li agrada tant Domènech que el va temptejar per dirigir Podem a Catalunya l’any passat, però ell va rebutjar la proposta. L’actual líder català, Albano-Dante Fachin, també li reconeix una forta autoritat i assegura que votarà favor seu si es presenta al càrrec de coordinador general del partit que intenten crear. Aquestes qualitats han convertit Domènech en el constructor de la nova formació i tothom dona per fet que en serà el futur líder.

Amb Alemany passa tot el contrari. Membres destacats de tots els partits confluents coincideixen a qualificar el seu modus operandi de “molt agressiu”. “Té bon olfacte polític i és intel·ligent, però no és una persona fàcil ni dialogant”, afegeixen. Aquesta actitud dominant contrasta amb la imatge que projecta Colau, amb la seva reivindicació de la feminització de la política. La seva relació amb Iglesias és, a més, molt tensa, i fa temps que el secretari general de Podem intenta derivar les trucades d’Alemany a la seva cap de gabinet, Irene Montero, per no haver de parlar amb ell. La falta de connexió entre tots dos ha afectat inevitablement les converses entre les parts. Tot i així, i malgrat que intenta passar desapercebut en l’àmbit públic, Alemany exerceix un paper principal en les negociacions i s’ha convertit en munyidor d’acords i desacords.

A més d’Alemany, l’altra peça clau del nucli de l’alcaldessa és Susana Segovia. El seu cas resulta atípic, perquè no prové del cercle activista que ha acompanyat Colau durant anys. Periodista de formació, va passar més d’una dècada a l’Amèrica Llatina fent feines de cooperació, i el 2014 es va afegir al projecte municipalista de Colau. Molt valorada entre els comuns, ha pilotat les converses amb la resta de partits al costat d’Alemany i també forma part de l’executiva de BComú.

Completen aquest exclusiu grup de confiança els diputats d’En Comú Podem Lucia Martín i Marcelo Expósito –aquest últim també forma part de la direcció de BComú– a més del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. Martín arriba com a independent, però la seva trajectòria va lligada a la de Colau des dels temps de la PAH. La va substituir com a portaveu a la plataforma quan l’alcaldessa va presentar la seva candidatura a les municipals. La diputada ha format part de la taula de partits d’En Comú Podem, un espai en el qual representants de BComú, Podem, ICV i EUiA es reuneixen per analitzar el funcionament de la coalició i del grup parlamentari al Congrés. En el cas d’Expósito, la seva relació amb Colau ve de lluny, de quan era activista del moviment anti-globalització a Barcelona i a favor de l’habitatge. Va participar en la candidatura de BComú a les municipals i, després, va passar a integrar l’àrea de cultura del nou Ajuntament –ha treballat al món de l’art–, fins que va fer el salt al Congrés dels diputats, on és secretari tercer de la Mesa. Pisarello, el cervell de l’Ajuntament de Barcelona, aporta pes ideològic als comuns. Discuteix l’estratègia política que cal seguir amb Domènech cada vegada que les seves atapeïdes agendes els ho permeten, i la seva veu és escoltada amb atenció per la resta d’actors.

La líder indiscutible dels comuns continua sent Colau, que exerceix més de símbol que de referent ideològic. Tot i així, la figura de Domènech va adquirint un perfil propi, i ell comença a dissenyar el seu propi equip, on incorpora noves peces al puzle dels comuns, com per exemple Elisenda Alamany, Marc Grau i Marc Parés, tres persones que guanyen força en el projecte. Alamany i Domènech són amics des de fa anys. Ella és regidora a l’Ajuntament de Castellar del Vallès amb Decidim Castellar i forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès, vinculades a la CUP. Alamany és independentista –Domènech no–, com va declarar en un acte que va fer amb el portaveu d’En Comú Podem durant la campanya del 26-J celebrat a Sabadell. “De vegades ens pregunten per què un independentista vota En Comú Podem, doncs perquè ens dona la gana”, va dir llavors sobre l’escenari.

Grau i Parés es coneixen de l’IGOP, l’institut de ciències polítiques de la UAB, fundat i dirigit fins al 2009 per Joan Subirats, un dels impulsors de Guanyem Barcelona i membre de BComú –Domènech també va ser professor d’Història a la UAB–. Grau s’ha convertit en el braç dret de Domènech i treballa com a tècnic en el grup parlamentari, mentre que Parés ha coordinat l’elaboració de la ponència dels comuns, el document que recull l’ideari del nou partit i que es votarà a l’assemblea fundacional del 8 d’abril.

El pols plantejat per la branca catalana de Podem, que dirigeix Fachin, ha agafat desprevinguts Colau i el seu equip, que fins ara havien liderat les altres dues aliances amb els liles –la de BComú a les municipals i la d’En Comú Podem a les generals– sense que ningú se’n queixés. Ara és diferent. Si la pugna l’acaben guanyant els comuns o Podem, això es veurà a partir de la setmana que ve. De moment, ICV i EUiA s’han alineat amb Colau i Domènech, tot i les excel·lents relacions que mantenen els ecosocialistes amb Iglesias, de qui s’espera que actuï per desactivar el conflicte generat. El líder de Podem, tot i això, prefereix guardar silenci en espera de l’evolució dels esdeveniments.