La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joan Cavallé
La cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers arriba al mig segle d’existència
DIR. GRAL. CAIXA D’ENGINYERS
La Caixa d’Enginyers, que dirigeix Joan Cavallé i presideix Josep Oriol Sala, celebra els cinquanta anys. Aquest 2017, l’entitat financera acollirà la trobada anual del sector financer cooperatiu europeu a Barcelona.
La competència en el sector bancari espanyol es concentra –després d’un procés de reestructuració profund i llarg– en mitja dotzena llarga d’entitats que pugnen entre elles pels clients, per retenirlos o per captar els del veí. Però això no impedeix que continuïn existint petits bancs que sobreviuen i són capaços de guanyar quota. Per què? “Perquè hi ha gent que no vol el iogurt de marca blanca sinó el de la marca Ao B”, respon el director general d’una d’aquestes entitats bancàries petites i allunyades de les marca blanca que practiquen els grans. Joan Cavallé intenta des de Caixa d’Enginyers, que aquest any compleix el mig segle, fer-se un lloc en un mercat que semblava reservat, una vegada va esclatar la crisi financera, només als més grans.
Amb uns actius de 2.700 milions d’euros (l’equivalent al 0,8% de la mida del primer banc espanyol) és l’exemple del que haurien estat avui les petites caixes d’estalvis que van col·lapsar amb la crisi financera. Sense anar més lluny, a Catalunya, Caixa Manlleu tenia una mida semblant a la de la Caixa d’Enginyers. Però avui ha desaparegut. La Caixa d’Enginyers va ser fundada el setembre del 1967 i és una cooperativa de crèdit en què els propietaris són els socis (140.000) i al mateix temps els clients. A diferència de les antigues caixes d’estalvis, que no podien ampliar capital, Caixa d’Enginyers sí que pot fer-ho a través de les aportacions dels socis.
Durant els anys de la bombolla immobiliària, la caixa dels enginyers també va participar de la festa, també hi va haver cues a l’oficina principal de Via Laietana de Barcelona. Però per què no va patir pèrdues milionàries com la resta del sector? “Perquè només donàvem hipoteques a particulars i mai crèdits a promotors. I en les hipoteques érem competitius: no fèiem les anomenades hipoteques Cayenne, que era el nom popular que es donava als crèdits que concedien algunes entitats per comprar l’habitatge, però també per anar-se’n de vacances o adquirir un Porsche Cayenne”, respon Cavallé.
Avui tornen a donar hipoteques competitives (a Euribor més un 0,95%) però mai per al 100% de l’import i només per a l’habitatge habitual. Per a segones residències el diferencial és superior, del voltant del 2,5%. Cavallé assenyala que el client no sol deixar de pagar les hipoteques del seu habitatge habitual. En aquell col·lectiu la morositat és de menys del 3%.
Els últims anys, l’entitat cooperativa ha iniciat la seva diversificació i ha augmentant la seva presència al mercat d’empreses. És una de les seves constants, adaptar-se al moment. “Quan va néixer l’entitat, només els enginyers col·legiats en podien ser clients. Ni tan sol les seves dones podien serne”, recorda el director general. En la seva evolució, un punt d’inflexió important es produeix el 2005, quan l’actual director general arriba a l’entitat procedent de Bankpime. Cavallé es va trobar un forat de set milions en uns anys en què la caixa només guanyava tres milions d’euros anuals. La causa, la conducta delictiva d’un dels seus alts empleats. L’entitat va cobrir el desfasament en un parell d’anys. “Però va ser el que ara en diríem un moment disruptiu, perquè va implicar un canvi generacional que va obligar l’entitat a fer canvis en la gestió,” recorda Cavallé.
L’entitat va aprofundir en l’expansió fora de l’àmbit dels professionals d’enginyeria. Va iniciar un pla d’obertura d’oficines, fins a dotze. Avui, la Caixa d’Enginyers té 25 oficines, de les quals 9 són a Barcelona i3, a Madrid.
Caixa d’Enginyers forma part de l’associació europea d’entitats financeres cooperatives. Aquest estiu, amb motiu del seu 50è aniversari, l’associació farà la seva reunió anual a Barcelona, en què l’entitat catalana farà d’amfitriona. Cavallé explica que la gran preocupació ara és la regulació i per això intenten fer entendre a les autoritats europees que les cooperatives tenen unes característiques diferents. En un moment en què al sector es parla contínuament de fusions entre entitats sempre sorgeix la pregunta sobre el motiu pel qual la Caixa d’Enginyers no s’integra amb la d’Arquitectes. “Cada un té el seu camí”, contesta Cavallé. Somriu i calla.
Cavallé creu que per continuar en l’actual camí és fonamental l’aportació del consell rector, que presideix Josep Oriol Sala. “La base de l’èxit és el model cooperatiu de l’entitat i l’aposta pel creixement orgànic”, diu Sala. Són els enginyers que ajuden a marcar la ruta. Tot i que, curiosament, no l’executa un enginyer, sinó un economista com Cavallé. Però això sí, no és dels de marca blanca.
Caixa d’Enginyers serà l’amfitriona de la trobada anual del sector financer cooperatiu europeu