La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escultura emocionant
El Grand Palais i el Museu Rodin celebren el centenari de l’escultor comparant-ne l’obra amb la dels seus contemporanis
La commemoració del centenari de la mort d’Auguste Rodin amb una magna exposició a París coincideix amb l’aparició a Madrid d’una peça de l’artista després de 130 anys en l’oblit i que se subhastarà el proper mes de maig.
Un Rodin, invisible des de fa 130 anys i que va aparèixer a Madrid, es pot veure fins al 30 a Artcurial –que el subhastarà el 30 de maig– coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l’escultor, que va començar dimecres amb un contrapunt Rodin/Anselme Kiefer, al Museu Rodin, i continua amb l’exposició del centenari, a partir del 22, al Grand Palais.
Rodin, com Picasso, exposa en tots els temps i a tot el món. I també com el malagueny teixeix diàlegs espiritistes amb altres generacions, com el que manté amb ell Kiefer, que al seu torn diu que ha seguit l’exemple de Joseph Beuys, que es deia deutor de Rodin.
En qualsevol cas, el Rodin parisenc no només dedica una exposició a aquesta trobada fecunda, reflectida fins i tot en les meravelloses i eròtiques aquarel·les de Rodin, que va declinar catedrals en lànguides senyores, i Kiefer trepitja la seva petjada amb un altre estil, sinó que també va renovar la mansió i els magnífics jardins. Ja hi té habitació Camille Claudel (1864-1943), encara que 101 anys després que Rodin ho demanés en el llegat que va fer de les seves obres a França.
També es pot admirar, restaurada, la impressionant Absolució ,de dos metres d’alçària, presentada per primer cop. Però cal recórrerho tot. Per ensopegar per exemple, en un racó de la sala 17, amb un bronze del segle II comprat per Rodin, un cos d’home que va coronar amb un cap de nen, en guix.
“Rodin és una estrella i ho comprovo en els meus viatges a la Xina o Llatinoamèrica”, diu Catherine Chevillot, directora del museu parisenc. La clau la té Véronique Mattiussi, comissària del confrontament amb Kiefer: “Rodin no defensa una idea sinó una emoció”, apunta.
Però entre les múltiples iniciatives consignades a Rodin100.org, que inclouen una moneda de 2 euros amb l’efígie d’El pensador iun nou film sobre la seva relació amb Camille Claudel (aquesta vegada, Izia Higelin en lloc d’Adjani, amb Vincent Lindon per esmenar la plana a Depardieu), sobresurt la reunió de més de dues-centes obres –escultures però també dibuixos, fotos, collages-, amb El bes (188182) de marbre de Carrara al centre i Els burgesos de Calais oel Balzac al podi, a Rodin, l’exposició del centenari. Per donar marc a l’obra i a la seva posteritat, al Grand Palais es veuran 150 peces de grans artistes com ara Klimt, Giacometti, Matisse o Picasso, incloent-hi aquest Peuple chose zéro, tallat per Georg Baselitz el 2009, que s’aguanta el cap com el pensador.
“La fluïdesa de les seves formes, gairebé líquides, continua marcant artistes –afirma Chevillot–, perquè Rodin va atrapar l’escultura, llavors totalment codificada, i li va insuflar vida”. Tanta, que Brancusi, autor d’un altre Bes (1905) li va girar l’esquena deliberadament, perquè “res no pot créixer a l’ombra dels grans roures”.
“Rodin va atrapar l’escultura, llavors totalment codificada, i li va insuflar vida”, diu la directora del museu