La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’amenaça atòmica
Tillerson i Wang exhibeixen un to conciliador i fred
Els EUA i la Xina aparquen els retrets recíprocs i es comprometen a treballar junts per rebaixar la tensió a la península de Corea i que el règim de Pyongyang posi fi al seu programa nuclear.
Al mal temps, bona cara. Ahir els Estats Units i la Xina van aparcar els retrets dels últims dies i es van comprometre a treballar plegats per rebaixar la tensió a la península coreana i que el règim de Pyongyang posi fi al seu programa nuclear. Tot i això, aquest compromís no amaga les diferències que mantenen les dues potències sobre què cal fer per aconseguir aquesta distensió.
Ahir el secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, i el ministre d’Afers Exteriors xinès, Wang Yi, van escenificar, al final de la reunió que van mantenir a Pequín, la voluntat de cooperar per desactivar un possible conflicte entre Corea del Nord i els EUA i els seus aliats asiàtics. “Ens hem compromès a fer tot el que puguem per prevenir l’esclat de qualsevol tipus de conflicte”, va afirmar Tillerson en una roda de premsa amb Wang en relació amb l’amenaça que suposa el programa nuclear de Corea del Nord i els llançaments de míssils balístics.
El responsable de la diplomàcia dels Estats Units va fer aquesta declaració després d’assenyalar que “compartim una visió comuna i una sensació que les tensions a la península [coreana] són prou greus en aquest moment i han arribat a un nivell força perillós”.
Però poques coincidències més van mostrar els dos dirigents, que es van esforçar a demostrar que hi ha més coses que els uneixen que no pas que els separen. Una realitat que es va encarregar de precisar Wang, que va descriure la reunió amb Tillerson com “franca, pragmàtica i constructiva”. Un comentari que suggereix que els dos polítics no van anar amb embuts a l’hora d’expressar les seves diferències.
I és que després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca les relacions entre els Estats Units i la Xina passen hores baixes. La vigília de l’arribada de Tillerson a Pequín, Trump va caldejar l’ambient quan va escriure un comentari en el seu compte de Twitter en què acusava la Xina de fer molt poca cosa per frenar Pyongyang. Una acusació que va enutjar els líders xinesos, ja irritats amb la instal·lació del sistema antimíssils nord-americà THAAD a Corea del Sud perquè consideren que afecta el seu dispositiu defensiu.
Divendres Tillerson també va contribuir a enfurismar els dirigents xinesos des de Seül qualificant d’inapropiades les protestes i assenyalant que el que haurien de fer és pressionar més Corea del Nord perquè no sigui necessari instal·lar aquest dispositiu.
Per la seva part, Wang Yi va reiterar la posició tradicional de Pequín en aquest conflicte, que és la d’aconseguir que les parts en conflicte seguin a negociar la desnuclearització de la península coreana. Per aconseguir aquest objectiu va reiterar la proposta que havia llançat pocs dies abans, que consisteix a suggerir que Pyongyang suspengui els assajos armamentístics i, a canvi, Washington i Seül posin fi a les seves maniobres militars. Una iniciativa destinada a generar confiança entre les parts en conflicte i facilitar el diàleg, però que la part aliada va rebutjar.
Ahir el ministre xinès va insistir en la idea donant a entendre que no hi ha cap alternativa al diàleg. “Tenim la possibilitat d’optar per deixar que la situació es deteriori fins a provocar un conflicte o tornar al camí correcte de les negociacions”, va dir Wang, que tot seguit va intentar minimitzar les diferències que separen les dues potències. Va afirmar que Pequín i Washington “esperen trobar la manera de rellançar les converses, perquè cap de nosaltres està disposat a renunciar a l’esperança d’aconseguir la pau”. Un desig que, tot i això, sembla difícil d’assolir sense la col·laboració del règim de Pyongyang.
El secretari d’Estat adverteix que la península coreana ha arribat a un nivell “bastant perillós”