La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els camps de Castella
La lluita contra la plaga del petit rosegador malmet espais protegits a Castella i Lleó, denuncien els ecologistes
Els agricultors castellans lliuren una guerra sense treva per controlar la plaga del talpó camperol.
La batalla per controlar la plaga del talpó camperol, un rosegador que arrasa els cultius d’alfals en àmplies zones de Castella i Lleó, s’ha convertit en una guerra sense treva lliurada pels agricultors. L’Administració autonòmica ha autoritzat, per primera vegada, l’ús del foc per destruir-ne els caus. Però el remei està sent pitjor que la malaltia, segons els grups conservacionistes, que han denunciat cremes incontrolades en extenses zones del sud Palència, on no tan sols s’han calcinat les cunetes i els límits, sinó zones d’alt valor ecològic que allotgen fins i tot espècies protegides.
El talpó camperol, un rosegador petit i esmunyedís de només 50 grams, està posant contra les cordes la comunitat de Castella i Lleó. Aquest animal, que menja herba verda i fresca incessantment, era escàs fins fa 30 anys a les terres del sud de Palència, però l’extensió dels regadius a la dècada dels setanta i vuitanta del segle passat ha creat aquí el lloc idoni per colonitzar noves zones i assolir taxes de reproducció impressionants. Aquest any la plaga torna a tenir cotes alarmants.
“El problema se’ns ha escapat de les mans”, admet David Tejerina, president del sindicat Coag a Palència. La Conselleria d’Agricultura ha assajat les cremes prescrites a les zones on se sol refugiar l’animal. Però “el que van començar sent cremes controlades de rostolls s’han convertit en llicència per cremar sense cap limitació i on tot s’hi val”, denuncia Fernando Jubete, portaveu de l’Associació de Naturalistes de Palència. Aquesta entitat afirma que la guerra contra el talpó ha derivat en una “bogeria col·lectiva”. Cunetes, marges, ribassos, però també les clapes de vegetació (petits boscos) han estat devorats per les flames a Tierra de Campos. El foc ha destruït boscos de ribera (pollancredes, formacions arbustives i la vegetació palustre i herbàcia) al Canal de Castella així com en altres cursos fluvials (Valdejinate, Tetortillo, Ucieza, Cueza i séquies...). “S’ha cremat la vegetació de cursos fluvials sencers, així com les àrees que estan declarades zones d’especial protecció per a les aus, on habiten ocells esteparis protegits, com avitardes, calàndries, sisons i xurres”, denuncia l’organització conservacionista.
Fernando Jubete descriu imatges pròpies d’un drama castellà d’honor maculat amb escenes d’ira popular en una catarsi en la qual els piròmans han portat les flames fins a la vegetació pròxima a l’aiguamoll de la Nava, on nidifiquen agrons rojos i arpelles, que en aquesta època ja tenen nius.
La paradoxa és que s’estan cremant nius i hàbitats dels principals aliats en la lluita contra els talpons (arpelles, òlibes campestres, llangardaixos ocel·lats o colobres bastardes i mosteles). Els conservacionistes diuen que s’han destruït els únics refugis per a la fauna i la flora que quedaven a la malparada Tierra de Campos, més que mai un erm sense arbres, arbustos, ni ocells que hi grimpin.
La Junta de Castella i Lleó afirma que les cremes s’han posat en marxa en el context d’un pla de lluita integral per combatre el talpó, que inclou nombroses mesures: des de les rotacions i arada del terreny, fins a les cremes o el control biològic a través de depredadors naturals així com la utilització de productes químic autoritzats contra rosegadors (verins). La Conselleria d’Agricultura sosté que les “cremes no han estat indiscriminades, sinó que han estat regulades” per una resolució. Afegeix que un nombre important d’agricultors han seguit les recomanacions de lluita integral i que es fa un seguiment de les accions realitzades.
Tot i això, els ecologistes assenyalen que “s’estan prenent totes les mesures, menys la més eficaç, que és l’arada de les terres”. “Ningú no molesta el talpó, que segueix còmodament enmig dels cultius d’alfals”, diuen. Segons aquesta interpretació, els agricultors
La Junta de Castella i Lleó autoritza l’ús del foc per destruir-ne els caus
La paradoxa és que el foc destrueix els hàbitats dels ocells i altres predadors naturals de l’animal
eviten llaurar les terres perquè aquella tasca comportaria danys econòmics a les seves collites, ja que l’alfals no és un cultiu anual, sinó que triga diversos anys a recollir-se. Però insisteixen que cal centrar les actuacions en la remoció del terreny; és a dir, en destruir directament els caus dels rosegadors mitjançant l’arada, de manera que així s’elimina la font d’aliment i es facilita l’exposició del talpó als predadors.
David Tejerina (Coag, a Palència) defensa que les actuacions se centrin en cunetes, límits i ribassos, “als llocs on es refugia el talpó”, i descarta, com a solució, llaurar els camps. En canvi, rebutja fer servir verins pels danys col·laterals. Ha donat resultat la crema de rostolls? “Creiem que té certa efectivitat. Així, es destrueixen els caus, els animals se senten acorralats, no tenen on amagar-se, han d’anar-se’n a altres llocs i ja no poden procrear amb tanta efectivitat”, diu.
El talpó s’ha convertit en una obsessió. Es veuen als camps, reapareixen a les recol·lectores i es colen fins i tot en les alpaques de fenc. Per als agricultors és més que la imatge còmica d’una pel·lícula de Tim Burton. No només és un enemic petit, burleta i omnipresent, sinó un transmissor de malalties, destaca Tejerina.
Els ecologistes diuen que la Junta “mira cap a un altre costat”, malgrat que s’han calcinat espais protegits que formen part de la Xarxa Natura 2000, el catàleg d’enclavaments de valor amb segell europeu (arbredes del Canal de Castella, o la llacuna de la Nava, entre d’altres).