La Vanguardia (Català-1ª edició)
CRIM SENSE CÀSTIG
L’escàndol dels passaports falsos a l’ACB continua pendent de resolució judicial 13 mesos després que aquest diari va provar la trampa amb documents
Un any després, l’escàndol dels passaports falsos a l’ACB continua impune.
L’antic pivot del Reial Madrid Marcus Slaughter continua amb la seva carrera al Darüssafaka SK turc i fins i tot en les últimes setmanes una fotografia seva s’ha pogut veure en les parades d’autobús com a part de la promoció de la final four de l’Eurolliga, que es disputarà a Istanbul. Per la seva part, l’aler Andy Panko, ex del Fuenlabrada –entre altres equips de la lliga espanyola–, milita ara al Fuerza Regia de Monterrey (Mèxic). Tots dos continuen sent investigats pel jutjat d’instrucció número 27 de Madrid sobre l’escàndol dels passaports falsos a l’ACB. Més de 13 mesos després que La Vanguardia aportés un document que demostra que Slaughter hauria jugat amb el conjunt blanc amb un passaport fals per no ocupar plaça d’estranger, aquest tema encara no està resolt.
Cal recordar que tant Slaughter com Panko són nordamericans que van jugar amb passaport de Guinea Equatorial, un dels països amb què la Unió Europea va firmar un acord. Es dona la circumstància que la presumpta trampa va començar a emergir quan la Federació Espanyola va descobrir que els dos basquetbolistes tenien el mateix número de passaport, un fet totalment anormal. Segons ha pogut saber aquest diari de fonts implicades en el cas i, després de molt de temps d’espera i diversos tràmits burocràtics (unes confuses comissions rogatòries) per ser ciutadans residents fora d’Espanya, els dos basquetbolistes haurien declarat per videoconferència en dates properes a l’últim Nadal. El cas de totes maneres segueix uns ritmes molt lents, entre d’altres qüestions perquè, segons informa José María Brunet, el jutge titular del jutjat número 27, Enrique Jesús Bergés, es troba de baixa per un accident.
L’assumpte encara aixeca espines en les parts implicades i que se senten perjudicades com poden ser el Barcelona, que ràpidament va demanar de ser inclòs en el procés i que va perdre una Copa del Rei davant un Madrid en què es va alinear Slaughter, o l’ABP (Associació de Basquetbolistes Professionals), que vetlla pels interessos d’uns jugadors espanyols cada vegada més arraconats al món ACB. El secretari general de l’ABP, Rafa Jofresa, s’indigna en conversa telefònica amb aquest diari. “Abans de les trampes actuals s’havien produït els casos de matrimonis de conveniència per eludir la legislació i les quotes. Dins d’aquest muntatge s’ha arribat a la falsificació de passaports. Per a mi tot és greu perquè es tracta de fer trampes, però cal considerar si aquí s’ha arribat a un extrem delictiu per aconseguir fitxes comunitàries o de països vinculats a la UE (els coneguts com a passaports Cotonú). No sabem quins són els temps a partir d’ara, ni quan obtindrem una resolució. Hem d’estar atents i veure quines decisions es prenen” explica l’exbase del Joventut de Badalona.
Slaughter i Panko no són els únics jugadors sota la lupa. Hi ha altres casos en què es van obrir investigacions. Per exemple el del rodamón Carl English, que ha jugat entre altres al Gran Canària, el Baskonia, el Joventut, el Cajasol, l’Estudiantes o el Tenerife, i el de Brian Asbury, que va jugar a Sevilla. English i Asbury també van obtenir passaports guineans. Segons algunes fonts als quatre jugadors els hauria arribat l’oferta per aconseguir la nova documentació a través de l’exjugador guineà Richard Nguema i l’agència YouFirst. Nguema va ser citat a declarar en qualitat d’investigat el 9 de març del 2016. Abans ho havia fet, com a testimoni, José Javier Jiménez, director general del Fuenlabrada. Aquest conjunt li va obrir un expedient a Panko per tot això i no li va abonar un últim pagament. Va comprovar els passaports falsos i va actuar mentre el Madrid tirava cap endavant.
Per la seva part, el jutge disciplinari de l’ACB, Juan Ramón Montero, va decretar el sobreseïment del cas a nivell esportiu el mes de març passat perquè “no hi ha cap fet que pugui ser imputable als clubs”.
En el rerefons de tot plegat és subjacent la política de quotes que permet que les plantilles de l’ACB siguin una miscel·lània de nacionalitats. “D’una quota de cinc jugadors seleccionables es va passar als cinc de formació i ara als quatre, amb edats molt elevades. Això fa molt difícil l’aparició de nous jugadors seleccionables. Per cada jugador espanyol que es retira no n’arriba un altre”, lamenta Jofresa.
El secretari general de l’ABP es mostra molt crític amb l’actuació dels organismes públics en els últims anys. “Ara amb Garbajosa (Jorge) al capdavant la Federació Espanyola està adoptant una altra actitud però tots els anys anteriors amb José Luis Sáez molta selecció però a l’hora de la veritat en aquests assumptes tant la Federació com Miguel Cardenal, quan presidia el CSD, han mirat cap a un altre costat malgrat ser organismes públics i han apostat per potenciar les lligues, cosa que no em sembla malament com a concepte perquè les lligues són el motor de l’esport, però ha de fer-se amb equilibri i respectant tots els actors”, conclou Rafa Jofresa.