La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trump asfixia l’ONU
El projecte de pressupost del president pretén reduir a la meitat els diners per a les Nacions Unides, que quedarien en el caos
La trajectòria empresarial, ediàtica i política de Donald Trump no es caracteritza precisament per anar fent amics. Vist aquest recorregut, atapeït d’osques, en què ell és la baldufa sobre la qual gira l’univers, tampoc no sorprèn que la seva visió “diplomàtica” sigui més bel·licista que negociadora. No deixa de ser el revers d’aquell postulat de Winston Churchill que deia “mandíbula contra mandíbula sempre és millor que guerra contra guerra”.
El projecte de pressupost impulsat pel president Trump porta per títol el seu lema de campanya: “Amèrica primer”. Queda clar, en vista del seu increment en defensa i retallades en el Departament d’Estat (29%), en concret en els programes d’ajuda exterior, que el significat d’aquesta frase és ‘Amèrica només’.
“Si s’aprova aquest esborrany, el pressupost de Trump marcarà de manera definitiva la renúncia a qualsevol pretensió dels Estats Units a un lideratge global”, va afirmar Stewart M. Patrick, expert del Council on Foreing Relations (CFR), laboratori d’idees amb base a Nova York.
Un dels màxims exponents d’aquesta ideologia unilateral, senya d’identitat filosòfica de la nova Casa Blanca, s’expressa en la seva prevista tisorada a la contribució econòmica a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Més armes a canvi de retallar a la meitat en instruments de diàleg i acostament. Sobretot quan aquesta Administració observa que al si de la institució es constaten “molts prejudicis contra Israel”, com va expressar aquesta setmana Rex Tillerson, secretari del Departament d’Estat.
Tillerson va amenaçar de treure els EUA del consell de drets humans si no es fan “substancials canvis”, segons una carta que va remetre a diverses entitats. No és una amenaça immediata, sinó que dona un termini al consell perquè es redimeixi als seus ulls.
En la seva missiva, en què insisteix a dir que qualsevol solució és sobre la taula, reitera que “la nostra més forta objecció al consell de drets humans és la intransigent agenda contra Israel”.
L’associació Human Rights Watch va lamentar, per boca de Sarah Margon, que fer xantatge amb un eventual sortida del consell no ajuda a fer-lo més efectiu. “Això indica que l’Administració Trump no està realment interessada en la millora dels drets humans dels més vulnerables arreu del món”, va afirmar Margon.
Les possibles retallades tenen una projecció devastadora per a les Nacions Unides, però també per a la percepció dels EUA al món. I malgrat la prevista retirada de partides, el projecte de Trump preserva els 3.100 milions d’assistència per a Israel.
“El secretari general està totalment compromès amb la reforma de les Nacions Unides i l’adaptació al seu objectiu d’oferir resultats de la manera més eficient”, va assenyalar en un comunicat el portaveu del màxim responsable de l’ONU, l’ex-primer ministre portuguès António Guterres, després de difondre’s les pretensions econòmiques dels EUA per al 2018.
“Tot i això –va afegir aquest comunicat–, una retallada abrupta dels fons pot forçar l’adopció de mesures que perjudicaran, a llarg termini, els esforços de transformació”.
Per aquest portaveu, Guterres subscriu la necessitat de combatre amb energia el terrorisme, “però això demana alguna cosa més que la despesa militar”, va subratllar. En aquest sentit, s’aconsella destruir els fonaments que afermen el radicalisme mitjançant “la inversió en prevenció i resolució de conflictes, contrarestar l’extremisme violent, preservar la pau o construir-la, impulsar un desenvolupament sostenible i inclusiu, millorar els drets humans i, cada cert temps, respondre a crisis humanitàries”, va recalcar.
Que això ho digui l’ONU pot semblar retòrica interessada. Hi ha altres veus menys “sospitoses” que coincideixen i que auguren, tant en un partit com en l’altre dels Estats Units, que aquest esborrany haurà de passar per una esporgada molt profunda.
Fins i tot el secretari de Defensa, el general James Mattis, i beneficiari d’aquest projecte, va considerar que, si es descapitalitza la diplomàcia, “ens caldrà comprar més munició”.
L’increment que persegueix Trump per al Pentàgon (54.000 milions de dòlars, per completar un total de 615.000) està per sobre dels 39.000 milions en què es quedaria el Departament d’Estat, que en perdria 16.000). Així, Colum Lynch va informar a la revista Foreig Policy que els càrrecs del Departament d’Estat han rebut l’ordre de “buscar on retallar almenys un 50% dels fons a les Nacions Unides”.
Si s’acaba concretant, això marcaria una retirada sense precedents de l’Administració dels Estats Units de les operacions internacionals que preserven la pau, proveeixen de vacunes els nens, persegueixen reduir la fam o les malalties a diferents punts del planeta, vigilen el desenvolupament d’armes nuclears o miren de trobar una solució als conflictes, com el de Síria.
Els Estats Units gasten uns 10.000 milions anuals a l’ONU, és el donant més important. Washington aporta el 22% del pressupost operatiu de l’organització. Com que és membre amb dret a veto –un dels elements primordials que fan que conflictes com ara el de Síria no es resolguin–, s’encarrega del 28% dels diners destinats al manteniment de la pau. A més, avala voluntàriament les sempre mal finançades agències, com ara el Programa Mundial d’Aliments.
Encara que representa el 0,1% del pressupost federal, aquesta injecció de diners és decisiva per a l’organització multilateral.
Si se’n regula la font, la falta o escassetat de subministrament monetari afectarà l’Unicef, els cascos blaus o els programes de desenvolupament, alimentaris i d’adopció de mesures per prevenir el canvi climàtic. “Una retallada d’aquesta magnitud provocarà el caos”, va assegurar l’especialista Richard Gowan a l’esmentada revista. “Es trencaria el sistema humanitari global”, va afegir.
L’agència de l’ONU per als refugiats, Acnur, al capdavant de la qual va estar Guterres deu anys, va rebre el passat curs 1.500 milions dels EUA, dels seus 4.000 milions de pressupost. Si la seva contribució es redueix, altres donants tindran dificultats per omplir el forat en un moment en què es pateix la crisi més devastadora des del 1945, amb 65 milions de desplaçats. En lloc d’invertir 2.500 milions en les tropes de pau o cascos blaus, la idea és rebaixar aquesta quantitat de 1.000 milions. Al Departament d’Estat també estan revisant les 16 missions pacificadores en què participen. La del Sudan del Sud té tots els números per ser-ne la més perjudicada.
Entre diplomàtics europeus corre la idea que Oscar Wilde es va anticipar i ja va escriure una sentència pensant en Trump: “Ell és un home que sap el preu de tot, però el valor de res”.
Rex Tillerson amenaça de deixar el consell de drets humans pels “prejudicis contra Israel”