La Vanguardia (Català-1ª edició)
“En ciència, el director ha de guiar però no imposar”
Lluís Torner i Samuel Sánchez, guanyadors del premi Nacional de Recerca
Lluís Torner i Samuel Sánchez rebran dimarts el premi Nacional de Recerca, que atorguen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i la Generalitat, en un acte presidit per Carles Puigdemont al Teatre Nacional de Catalunya.
Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ha estat guardonat en la categoria màxima del premi per la seva “recerca pionera en fotònica, reconeguda mundialment” i per haver convertit l’ICFO en “un centre de referència global en investigació de frontera en fotònica”.
Sánchez, investigador Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha obtingut el premi en la categoria de Talent Jove per “el desenvolupament de nanomotors i nanorobots autopropulsats, capaços d’aplicacions mèdiques com l’alliberament de fàrmacs i mediambientals com la lluita contra aigües contaminades”.
Doctor Torner, com a director d’institut, què espera de científics joves que lideren grups de recerca com Samuel Sánchez?
L.T. Els demano dues coses. Una és que, al cap d’un temps, s’hagin situat a la punta del món en la seva àrea de treball, que estiguin entre els que defineixen el seu camp d’investigació. La segona és que siguin conscients que al principi els podrem ajudar però amb el temps hauran d’aconseguir ells mateixos finançament per als seus projectes presentant-se a convocatòries competitives. S.S. Abans de venir a l’IBEC, vaig preguntar què s’esperava de mi i em van dir això mateix. I, si jo fos director d’institut, és el que li demanaria a un cap de grup d’investigació.
I com a cap de grup, amb la perspectiva d’haver treballat al Japó, a Alemanya i ara aquí, què espera d’un director d’institut?
S.S. M’agrada definir-lo com un mentor. Que sigui algú que em guiï però no que m’imposi. Si m’ha contractat, deu ser perquè confia en mi. Espero que em doni llibertat per actuar i que no em digui què he de fer. I, sens dubte, si faig una cosa que desaprova, espero que m’ho digui. La relació entre el director d’un institut i els caps de grup ha de ser de confiança mútua.
L.T. Totalment d’acord. En ciència, el director ha de guiar però no imposar.
Si es posa en el paper de mentor, doctor Torner, quina lliçó ofereix la trajectòria de Samuel Sánchez per a investigadors que són a l’inici de les seves carreres? L.T. És una persona molt motivada per allò que fa, hi posa una gran passió. És creatiu, com es veu en els seus treballs de nanorobots, que no són trivials. I no ha tingut cap objecció en canviar de lloc de treball per trobar un lloc on pogués expressar la seva creativitat. Però, Samuel, em va sorprendre llegir en algun lloc que no tenies gaire bones notes, és cert? S.S. És que a mi sempre m’ha agradat fer moltes coses i a partir de l’institut les notes van començar a baixar. Després, a primer de carrera, vaig tenir una davallada quan els meus pares es van divorciar i vaig suspendre dues assignatures. L.T. Jo també en vaig suspendre dues a primer! S.S. Això ensenya que un pot tenir alts i baixos per circumstàncies personals i no vol dir que no pugui dedicar-se a la investigació.
Les notes estan sobrevalorades?
L.T. Són importants perquè són un primer filtre. Per exemple, permeten accedir a beques competitives, la qual cosa obre portes. Però amb les notes no n’hi ha prou. A l’ICFO no contractem mai ningú només per l’expedient acadèmic. Volem conèixer abans la persona perquè hi ha altres qualitats que són necessàries més enllà de les notes.
Tots dos han tornat a Catalunya després d’haver treballat a l’estranger. Són més favorables les condicions per tornar ara que als anys noranta quan va tornar vostè, doctor Torner?
L.T. No hi ha color. Això no vol dir que la situació actual sigui ideal. Però als anys noranta hi havia molt pocs llocs on es pogués fer recerca de primer nivell. Ara hi ha moltes més oportunitats. Tot el sistema ha millorat. No només centres d’investigació com l’ICFO o l’IBEC sinó també les universitats. Estem en un punt en què, si el Govern espanyol prioritzés la ciència, podríem fer un gran salt endavant amb relativament pocs recursos. Perquè hi ha molta gent que està ben preparada i el sistema està madur per fer aquest salt endavant. S.S. Aquí es treu molt partit de molt pocs recursos. En comparació amb Alemanya, on vaig cada mes, aquí tenim un pressupost que fa riure. L.T. El sistema d’investigació a Catalunya encara és fràgil. I ens trobem davant un risc que pot ser dramàtic.
A quin risc es refereix?
L.T. Els centres de recerca fem una activitat molt diferent que altres àrees de sector públic. No hem de tenir cap privilegi. Però necessitem unes condicions de funcionament que ens permetin ser competitius amb institucions d’altres països. Per complir la nostra missió, no podem funcionar amb les mateixes regles que la resta del sector públic.
En què haurien de ser diferents les regles?
L.T. Hem de retre comptes amb rigor fins a l’últim cèntim, en això hem de ser iguals. Però necessitem retre comptes a posteriori. Hem de poder contractar ràpid o negociar directament amb empreses que llicencien patents, per exemple. La ciència és internacional i necessitem una agilitat més gran que els organismes públics que no competeixen a escala global.
“No podem funcionar amb les mateixes regles que la resta del sector públic”