La Vanguardia (Català-1ª edició)
Psicòlegs solidaris per a infants desnonats
Una associació altruista mobilitza professionals i universitaris per atendre les víctimes més febles en els processos d’execució hipotecària
La Gisele és una nena de 10 anys de l’Hospitalet de Llobregat. La seva família, de la República Dominicana, no ho va tenir mai fàcil. Com tantes d’altres, va patir un desnonament. Va ser el 2012. Des d’aleshores han viscut mil trasllats: residències, pisos ocupats i habitacions de tota mena. Quan semblava que per fi havien aconseguit l’estabilitat i un lloguer, una altra vegada l’ombra de la pèrdua traumàtica de l’habitatge... Estan esperant que els facin fora de casa seva.
“La nena ho viu molt malament”, reconeix la seva mare, Trina Dotel. “Ahir va somiar que altres persones entraven al nostre pis i ens en feien fora. La situació l’afecta molt en els estudis”. Però la Gisele sembla avui, de manera momentània, aliena a tots aquests problemes. Saluda la mama amb adhesius de colors a la cara i se’n va a jugar amb altres nens i amb Raquel Lozano. L’escena té lloc a la seu de la fundació Família Juanitos, al barri del Gornal de l’Hospitalet. Aquesta entitat sense ànim de lucre realitza un programa especialitzat per atendre les necessitats psicològiques de les víctimes més vulnerables dels desnonaments: els infants.
La iniciativa es diu Són 3 i no 4: “Aquí som tres, la família Juanitos, el nen i el psicòleg; no som quatre perquè el problema es queda fora”, explica José Carlos González, director de l’associació. Els juanitos –així se’ls coneix al barri– se’n van adonar el 2009 que els nens víctimes de desnonaments patien habitualment trastorns de conducta. Agressivitat, inestabilitat, problemes de relació amb altres infants, baix rendiment escolar... “L’Administració intentava buscar solucions materials, però el vessant emocional quedava en segon pla”, indica José Carlos González. “Les escoles estan saturades, necessiten més recursos, com ara psicòlegs amb atenció personalitzada. Per això ha d’actuar la societat civil de manera rigorosa”.
Es van començar a mobilitzar i el 2015 van formar un exèrcit de psicòlegs solidaris que de manera altruista es desplaça al Gornal per atendre aquests menors, d’entre 3 i 16 anys, i fins i tot els fan tractaments de franc a les seves consultes, si cal. D’aquesta milícia formen part psicòlegs de l’hospital Sant Joan de Déu i també professionals de l’àmbit privat. Actualment hi atenen 41 infants, 21 dels quals travessen un procés de pèrdua traumàtica de l’habitatge i la resta està en risc d’exclusió social per falta de recursos econòmics. És una iniciativa pionera de la societat civil per aconseguir el suport de professionals i atendre una demanda social.
Una d’aquestes professionals és Teresa Trias. “De vegades, a través dels dibuixos o els jocs, arribem als seus sentiments”, indica. Cada nen passa per sessions grupals que serveixen per “guanyar confiança” abans de rebre atenció individualitzada. “Fem el seguiment amb les famílies i amb els professors”, afegeix un altre psicòleg solidari, Andrés Fernández. El projecte està coordinat per Raquel Lozano, l’única professional alliberada que viu del programa. “Aquesta atenció és una cosa que hauria d’oferir l’Administració”, denúncia. La iniciativa no para de créixer. “No ens costa de fer més gran
L’Hospitalet encapçala un pla pioner per ajudar menors com la Gisele, de 10 anys i a punt de quedar-se sense casa
la xarxa de psicòlegs solidaris”, explica. A més, han aconseguit que la UB, la UAB, la UPC i la UNED enviïn els seus alumnes a fer-hi pràctiques. “És molt enriquidor, és com baixar al carrer i dur a terme el que has estudiat”, diu una estudiant de la UAB.
“La Raquel és bona, em sento còmoda parlant-hi ”, diu la Gisele sobre la seva còmplice. “M’ho passo d’allò més bé”, assenyala aquesta nena. La seva mare ho confirma: “Aquí a la meva filla li marxen les cabòries”.