La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ocupacions a la pública
Al barri d’Humaitá, a dos quilòmetres de l’Escola Eleva, els estudiants de l’institut públic Pedro Segundo van aplicar els seus propis mètodes innovadors per millorar l’ensenyament. Igual com els alumnes de més de 1.000 escoles en desenes de ciutats brasileres, van ocupar les seves escoles durant diversos mesos l’any passat per protestar contra les retallades a l’ensenyament, i, concretament, contra una esmena a la Constitució que congela la despesa pública els propers 20 anys i elimina el requisit de donar prioritat a la despesa en educació i sanitat. Segons la Constitució del 1988, l’Estat havia de dedicar el 18% dels seus ingressos a l’educació a causa del dèficit històric en aquella àrea.
Els estudiants entenen perfectament els principis d’igualtat del sistema finlandès. “Si obres una escola com la de Lemann, amb la crisi que hi ha en l’educació pública, perpetues el cicle de l’elit”, explica Michael Barbosa de 17 anys, que va ocupar l’escola durant tres mesos. Els estudiants protesten també contra la centralització del currículum sota el nou govern de Michel Temer, que, a diferència de la filosofia eclèctica del sistema finlandès, pretén introduir una especialització primerenca. “Ens volen forçar a elegir entre humanitats o ciència els 14 anys i jo, amb 16, no sé què vull fer”, diu Mariana Rodrigues, una altra participant en l’ocupació.
La majoria de les protestes s’han suspès de moment. Però els estudiants continuen molt motivats. “Ha estat una autèntica autogestió: netejàvem, cuinàvem i alguns professors venien a fer classes”, s’entusiasma Michael. “Vam aprendre molt”. Pedro Segundo es considera una de les millors escoles públiques de Rio, on es barregen les classes socials i es matriculen tant blancs com negres. Molt a prop, al mateix barri acomodat, hi ha una escola pública més típica, amb un alumnat que ve de les faveles. Es tracta de Joaquim Abílio Borges a Rua Humaitá. “Els veïns dels apartaments on jo treballo envien els fills a l’escola privada”, diu una mare, netejadora en un dels blocs de condominis al davant de l’escola, que espera el seu fill per acompanyar-lo a casa, a la favela de Rocinha... Aquí gairebé tots els nens són de cutis fosc.
L’educació brasilera ha aconseguit que aquests nens de favela puguin anar a la universitat pública. No es cobra matrícula i el sistema de quotes creat sota els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff garanteix places
Una esmena a la Constitució congela la despesa pública 20 anys i elimina la prioritat de l’educació
universitàries per a joves negres de famílies pobres.
Però hi ha senyals que el sector privat ara prepara un cop. El que Naomi Klein potser anomenaria “la doctrina de xoc”. Comença per la universitat de l’estat de Rio/UERJ, que ja passa una greu crisi de finançament després dels malbarataments dels Jocs Olímpics. Davant el campus de l’UERJ s’alça l’estadi de Maracanã, la rehabilitació del qual va costar 300 milions d’euros incloent les comissions al governador de Rio Sergio Cabral, ara empresonat per presumptes delictes de corrupció.
Aprofitant la crisi, el ministre d’Educació a Brasília, Luis Roberto Barroso, ha proposat cobrar matrícules i buscar filantrops. “Convidarem una consultora internacional i els millors caps del país per buscar una solució”, va escriure al diari O Globo. McKinsey i Paulo Lemann segurament seran candidats.