La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘llop’ de Praga
MILOSLAV VLK (1932-2017) Cardenal txec
En una encomiable nota de comiat, el papa Francesc recordava ahir la figura del cardenal Vlk com un d’aquells “pastors generosos” que es va mantenir fidel al seu ministeri i la seva parròquia “malgrat les privacions i persecucions contra l’església”. Curiosament, Vlk en txec significa llop ,ihova ser però no per al seu ramat, sinó per a un règim comunista, el txecoslovac, contra el qual es va enfrontar de cara i en la clandestinitat. La seva vida va ser digna d’un llibre d’espies, i acaba convertint-se en un figura carismàtica de la lluita per la llibertat i la democràcia.
Miloslav Vlk va néixer a Lisnice, una zona rural del sud de Bohèmia. Va treballar en una granja, malgrat que des de jove va mostrar interès pel sacerdoci. La família era molt catòlica, però l’arribada del comunisme el 1948 havia eliminat la possibilitat d’iniciar estudis teològics. A la dècada dels cinquanta va entrar a treballar en una fàbrica de cotxes, amb la qual cosa va sumar coneixements de mecànica als que ja tenia d’agricultura i ramaderia. Malgrat tot, els seus interessos continuaven posats en la teologia, que estudiava pel seu compte. I es va titular en Biblioteconomia.
La breu finestra de llibertat que va suposar la primavera de Praga la va aprofitar Vlk per acabar els estudis i poder ser ordenat sacerdot. Aquell any, el 1968, va veure amb altres milers d’habitants darrere del teló d’acer que els somnis de llibertat es retallaven amb les armes. El 1971, ja estava en la llista negra del règim i el van obligar a exiliarse lluny de la capital.
Però no va callar i la seva veu va continuar arribant a Praga. En un nou cop d’autoritat, el 1978 el règim li va prohibir exercir. Comença llavors una etapa de clandestinitat. Vlk de dia es dedicava a netejar finestres a Praga, i al vespre preparava reunions secretes per celebrar misses i continuar conscienciant els feligresos.
La seva fama s’estén entre la població pel valor i l’activisme a favor de les llibertats civils. Quan el 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, van caure també els governs totalitaris d’Europa de l’Est, Vlk va donar suport sense reserves al nou president, Vaclav Havel, amb el qual va mantenir una estreta amistat, tot i que l’escriptor no era religiós.
Fervent anticomunista, la vida de Vlk tenia moltes similituds amb la de Karol Wojtyla a Polònia. El mateix Joan Pau II en va ser conscient. Per això va voler premiar la seva lluita i el va nomenar arquebisbe de Praga el 1991, i el 1994 el va incloure en la llista de nous cardenals. Entre el 1993 i el 2001 també va assumir la presidència del consell de conferències episcopals d’Europa, era la primera vegada que hi accedia un arquebisbe d’un país de l’Est.
Deu anys després de la seva arribada al col·legi cardenalici, Vlk seria un dels noms que sonarien com a possible successor de Joan Pau II. Potser el seu currículum vitae, tan similar, li va restar vots, o també va poder ser el tarannà molt més liberal que el de Wojtyla en el social, o els seus intents d’acostament al protestantisme. El fet és que al final la fumata blanca va arribar amb Benet XVI, amb el qual, no obstant això, també va tenir bona sintonia. De fet, Vlk va fer molt per la reconciliació germanotxeca. Europeista convençut, també va fer una activa campanya a favor del sí quan els txecs van votar en el 2004 la incorporació a la UE. I sempre va mantenir contactes amb les altres comunitats cristianes.
Però la salut li va començar a passar factura i el 2009 es va retirar de la activitat pública. Ahir el Govern txec va anunciar la seva mort per un càncer. Tenia 84 anys. “Adeu al lluitador per la llibertat i la tolerància”, escrivia l’arquebisbe de Praga, Dominik Duka.
Amb un passat anticomunista similar al de Joan Pau II, va ser un dels seus possibles successors