La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’IBI de l’Església i dels partits
La Comissió d’Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició d’En Comú Podem avalada per Units Podem, PSOE, ERC i el PDeCat, i amb els vots en contra de PP i Ciutadans, en virtut de la qual es demanaria al Govern espanyol d’eliminar la casella de l’IRPF en la qual els contribuents poden assignar el 0,7% a l’Església catòlica, i que aquesta i altres confessions religioses paguin l’impost de béns immobles (IBI).
Són els ciutadans els qui lliurement assignen o no aquest percentatge de la seva declaració de la renda, igual com poden fer-ho per a activitats socials. És una fórmula discutible, però no seria sobrer que ses senyories s’assabentessin de com els ciutadans d’altres països contribueixen a les seves respectives confessions religioses. Per exemple, a Alemanya. Descobririen la ignorància que emana d’alguna declaració que veu en el 0,7% per a l’Església “privilegis heretats del franquisme”, un recurs dialèctic habitual d’incompetents i demagogs per desacreditar qualsevol cosa sense haver de raonar. No saben que la inclusió d’aquesta casella en la declaració de la renda la va fer un govern socialista, precisament per treure les assignacions que abans, no ara, l’Estat feia a l’Església.
Els partits impulsors de la proposició afirmen que s’aplicaria a totes les confessions religioses, però l’objectiu és l’Església catòlica. Hi ha molta experiència acumulada per deduir contra qui van sempre els trets, a part de saber la propietat de la immensa majoria dels edificis religiosos d’Espanya. Hi ha antecedents recents. A la seva campanya electoral per a les eleccions de maig del 2014, el PSOE portava en el seu programa que les confessions religioses paguin l’IBI d’aquelles propietats “que tinguin una finalitat d’ús industrial, residencial o lucratiu”. Està bé. Tenia el petit defecte que per aquest tipus d’instal·lacions ja paguen l’IBI. Una sentència del Tribunal Suprem de 4 d’abril del 2014, és a dir, de poc abans d’aquelles eleccions, advoca per l’exempció de l’IBI dels immobles propietat de l’Església “tret dels afectes a explotacions econòmiques”.
El nucli del debat no està, tot i això, en aspectes jurídics que poden embolicar els llecs, sinó en si l’Església i restants confessions estan privilegiades en el pagament de l’IBI respecte a altres institucions o organismes.
Paguen l’IBI els partits polítics? No. En teoria ho haurien de fer, però pel fet de tenir un local adscrit a qualsevol fundació o societat sense ànim de lucre ja queden fora de l’obligació de pagament. D’altra banda, la llei de Mecenatge aprovada el 2002 inclou exempció en els tributs locals (comunicant-ho als municipis respectius) a les fundacions, associacions declarades d’utilitat pública, oenagés de cooperació al desenvolupament, federacions esportives, el Comitè Olímpic Espanyol, les federacions i associacions sense ànim lucratius, etcètera. Com va escriure en el seu moment un expert, “una llista que acaba incloent gairebé qualsevol organització, des d’una oenagé fins a una fundació d’una gran empresa o partit polític”.
Paguen l’IBI els sindicats? Sobre els locals de la seva propietat els han de pagar. Però es dona el cas que la gairebé totalitat de les seves dependències pertanyen al patrimoni de l’Estat, que els hi cedeix gratuïtament. O sigui, que ni paguen lloguer pel local i qui paga l’IBI és el ministeri, no ells.
Per descomptat, tampoc no paguen els edificis que són propietat de l’Estat, de les comunitats autònomes o d’entitats locals afectes a la seguretat ciutadana, serveis educatius, penitenciaris o de defensa nacional. Tampoc els béns comunals, els edificis diplomàtics o consulars, els terrenys ocupats per línies de ferrocarril i els edificis que hi estan enclavats, o els centres dedicats a l’ensenyament si tenen concerts. Tampoc els edificis declarats monuments o jardins històrics. Sap el lector que immobles com els grans hotels de luxe Ritz i Palace de Madrid no paguen l’IBI?
No dubto de la unanimitat ciutadana en treure privilegis. Però a tots. Partits, sindicats i altres, a pagar l’IBI. Ells tenen una especial obligació d’exemplaritat i transparència. Quan compleixin, tindran arguments per exigir-los a les institucions religioses.
Quan partits, sindicats, oenagés, federacions esportives i fundacions paguin l’IBI el podran exigir a l’Església