La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llegir per les orelles
Els audiollibres s’han proposat créixer enguany al mercat espanyol
Al’estudi, l’actor Jordi Boixaderas llegeix en veu alta, molt concentrat, la versió castellana d’Un món sense fi, la novel·la de Ken Follett, en una tauleta. l’altre costat del vidre, a la taula de so, Juliana Rueda l’interromp constantment: “estaban en comptes d’están, Jordi”, “explicaho des del punt de vista de sorpresa del Ralph” o si, de sobte, apareix un personatge conegut, li diu “aquest ja va sortir fa 200 planes, escolta el timbre que li vas donar” i li fa sentir l’enregistrament perquè ho recordi. Ella diu que el seu paper bàsic és “controlar el tempo, perquè tu, com a oient, puguis veure cada cosa que passa”.
Som als estudis MIUT, al Poblenou, un dels principals centres mundials de producció d’audiollibres en castellà, amb competidors a Nova York, Ciutat de Mèxic i altres capitals llatinoamericanes.
El mercat d’audiollibres és molt reduït a Espanya, de moment. Segons la Federació de Gremis d’Editors, suposa el 0,1% del total de la facturació digital, però es calcula que n’hi ha uns 3.000 títols. Tot i això, tots coincideixen que aquesta xifra es dispararà a partir del 2017. pròxim desembarcament de dues de les principals multinacionals del sector, la nord-americana Audible –propietat d’Amazon– i la nòrdica Storytel (al setembre), així com l’impuls que està donant al format un dels grans grups editorials, Penguin Random House –amb grans actors com a reclam– indiquen un enlairament imminent.
Els audiollibres van néixer als anys vint pensats al principi per a cecs, però, les dècades dels cinquanta i seixanta es van comercialitzar per a tota mena de públics. “Hi ha molta gent que es desplaça amb cotxe o en transport públic i altres que volen fer alguna cosa men- trestant, com ara córrer, dutxar-se, cuinar, passejar”, explica Irene Fortes, responsable de l’àrea digital del grup Penguin Random House.
Javier Celaya, director general de Storytel a Espanya, aspira que els audiollibres suposin un 30% de les vendes digitals en un període de cinc anys, com ja passa als EUA. “Són el format que més ha crescut els últims anys. Al Regne Unit aporten a les editorials entre el 15 i 25% de les vendes digitals. A Alemanya, un 7%”.
El gran mercat és fora d’Espanya, principalment en els hispanoparlants dels EUA i Llatinoamèrica. Penguin Random House produeix novetats des del 2014, amb autors com Isabel Allende, Gabriel García Márquez, Julia Navarro, Stephen King, Ildefonso Falcones, Roberto Bolaño o Mario Vargas Llosa. Ja té 125 títols i preveu acabar l’any amb 200.
Les veus que llegeixen els llibres són molt diverses i cada vegada hi ha més actors de doblatge com ara Raúl Llorens (veu habitual d’AshEl
ton Kutcher o Orlando Bloom), Xavier Fernández (Michael Fassbender), Juan Carlos Gustems (Sylvester Stallone) i també actors de teatre, cinema o televisió, com el mateix Boixaderas, Juan Echanove, Vanesa Romero o Miguel Ángel Muñoz, que segueixen el camí de Meryl Streep o Johnny Depp. De vegades es grava amb accent llatinoamericà, per exemple per als títols de García Márquez es va cridar el colombià Diego Trujillo. Als estudis Polford, al Poblenou, Isaac Baltanás –una veu habitual per als oients– explica: “Jo gravo en un castellà neutre, amb accent espanyol però amb una s no tan sonora, una j menys forta i una h una miqueta aspirada”.
Fortes aposta pels actors de doblatge “perquè tenen més versatilitat”. Lluís Posada (veu de Johnny Depp o Leonardo DiCaprio, i narrador de l’audiollibre d’Alicia en el país de las maravillas) coincideix que “els locutors hi donen una tonalitat neutra, com a les notícies, i es requereix una mica més d’emoció”. Després, als enregistraments, als actors –“acostumats a Jim Carrey”– cal frenar-los, confessa.
Es graven a una sola veu, sense música ni efectes sonors. Per a Rueda, “és com si llegissis, incloure més elements suposaria imposar un estat d’ànim a l’oient, limitar-li la imaginació”. En canvi, Baltanás creu: “La veu única és un error. Amb diverses veus, música i efectes, la gent ho captaria més, entrarien en l’atmosfera, a l’estil de les
COMPETÈNCIA Els estudis d’enregistrament del Poblenou competeixen amb Nova York i Mèxic
radionovel·les de la BBC”.
“No es tracta mai de caricaturitzar, és un registre especial –explica Boixaderas–, més tranquil, l’obligació fonamental és no distreure, no has de tenir afany de protagonisme, fer que la gent voli però que sigui un viatge mental. Has d’estar pendent del ritme, però no per accelerar-lo sinó al contrari, perquè la gent tingui temps d’assumir el text”. Ell –que ja va gravar Los pilares de la tierra– recorda la seva experiència amb Las olas, de Virginia Woolf: “Allà hi havia molts estats d’ànim i subjectivitat, tot es basa en cinc maneres diferents de veure alguna cosa, amb Follett hi ha més acció, s’assembla més a una pel·lícula”. “El meu model –continua– és la Lolita, de Nabokov, llegida per Jeremy Irons, allà vaig entendre com s’havia de fer i que era un nou gènere”.
La percepció de l’obra és molt di-
ESTRELLES Actors com Jordi Boixaderas o Juan Echanove segueixen els passos de Meryl Streep
ferent. Si un els escolta atentament, pren una consciència més gran de les frases. I, no requereix tot l’esforç interpretatiu de la lectura directa, és com si el cervell quedés lliure per fixar-se més en altres aspectes. Resulta fàcil aficionar-s’hi, tot i que no es tingui el costum. Els estudis indiquen, a més, que incrementa la comprensió lectora.
Eduardo Arenal dirigeix Audiomol, l’empresa que més audiollibres en català ha gravat. Explica que “va ser una demanda de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, en concret de Montserrat Cantí i Gemma Renau, que es van adonar del dèficit en aquest idioma”.
Santos Palazzi, responsable de l’àrea digital del grup Planeta, admet: “Tenim un catàleg microscòpic, perquè no va funcionar. Vam posar a la venda El tiempo entre costuras, de María Dueñas, amb ven- des baixes. També és veritat que no hi havia cap plataforma present. Ara firmem acords amb tots i farem nous títols els pròxims mesos”.
Uns quants autors s’impliquen en el procés. És el cas de Javier Cercas, que va assistir als enregistraments d’El monarca de las sombras i va donar indicacions –“No vull literatura, vull realitat”–, o d’Albert Espinosa, que fins i tot participa en les seves produccions en altres idiomes: “Vaig vendre 20.000 audiollibres d’El món groc a Itàlia, i 20.000 més a Alemanya i em vaig interessar pel fenomen –explica en un despatx de la seva editorial–. Participo en el càsting: decideixo si és noi o noia, l’edat, parlo amb l’actor sobre els tons... A Itàlia vaig demanar el doblador de Matt Damon... i me’l van aconseguir!”. Arran de tot això, s’ha aficionat a escoltar-los: “La clau és que la veu t’agradi perquè hi passaràs moltes hores, amb ella”.
Entre les novetats que vindran hi ha títols d’Isabel Allende i George Orwell (1984 és un dels més escoltats), Laura Gallego, Paul Auster o Dan Brown. Tots els que participen als audiollibres tenen alguna cosa de la il·lusió dels pioners i senten que les seves decisions estan marcant el camí a seguir. Per cada hora gravada n’hi ha aproximadament unes quatre de feina. Un món sense fi, el que grava aquests dies Boixaderas, durarà unes 46 hores. Facin comptes.
AVANTATGES Escoltar un llibre permet fer una altra cosa, i en facilita la comprensió ELS AUTORS La majoria no hi participen, però altres, com Cercas o Espinosa, s’hi impliquen