La Vanguardia (Català-1ª edició)
La troballa d’Andròmeda
“Treballàvem en un inventari i sempre esperes una troballa, però aquesta ens va enlluernar”, va reconèixer Bruno Jaubert, director del departament d’art impressionista i modern d’Artcurial. La sensual Andromède atreu com un imant malgrat, o gràcies a, les seves petites dimensions (28,1 x 30,7 x 18,5 cm). Segons Jaubert, “tant les mides, com la raresa d’un marbre de l’escultor al mercat, la converteixen en una peça emblemàtica. Sense oblidar la seva història, entre Espanya, Xile i París.”
El 1887 el diplomàtic xilè Carlos Morla Vicuña (18461901), que ja havia fet encàrrecs oficials per al seu país a Rodin, li demana, a títol privat, un bust de la seva esposa, la també xilena Luisa Lynch del Solar (1864-1937), escriptora i feminista avant la lettre. Presentat al Saló del 1888 el bust causa sensació. Fins al punt que Morla és discretament sol·licitat per cedir-lo a França. Destinat al museu de Luxemburg, el bust és avui a Orsay.
Com a agraïment pel gest, Rodin els regala el marbre Andromède, en què molts veuen un ressò del bust de Luisa i que des del 1928 dormia a Madrid. Perquè Carlos Morla Lynch, fill de la parella i també diplomàtic, hi va ser destinat. La seva ambaixada rep assíduament els poetes de la generació del 27 i hi residirà el seu nebot, el després cèlebre pintor Roberto Matta.
En una conversa amb Jorge Edwards el pintor recordarà, més tard, que als 19 anys hi va conèixer García Lorca i “un altre senyor que era cònsol de Xile, però que no el convidaven a sopar perquè vestia malament: Pablo Neruda”.
Rodin va esculpir quatre versions més de l’obsequi als Morla. Els museus Rodin de Paris i Filadèlfia i el de Belles Arts de Buenos Aires tenen la seva. Una altra va reaparèixer fa deu anys a Nova York: Christie’s la va subhastar per tres milions de dòlars. I la cinquena? Als anys trenta, Georges Grappe, primer conservador del Rodin parisenc, va suposar que continuava estant amb els Morla. Sense més dades. D’aquí ve l’alegria de Jaubert, que a més assegura que aquesta versió “és el marbre més ben resolt en la seva transcripció naturalista”.
I per al subhastador, “la seva traçabilitat és una virtut perquè la cotització de l’artista només és alta amb les obres que va realitzar i/o va reproduir en vida, ja que després de la seva mort se’n fonen bronzes incontrolats”. Andromède sortirà amb una base de 800.000 a un milió d’euros, que superarà.