La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una altra versió d’‘A sang freda’
Un dels assassins va escriure el seu manuscrit i diu que van matar per encàrrec, no per robar
Mentides i mitges veritats. Hi ha una altra versió d’A sang freda. Cinquanta anys després de la publicació del seu elogiat relat criminal, la reputació literària de Truman Capote es manté intacta. Una altra cosa és la consideració ètica que desperta el seu treball d’investigació i el gènere de novel·la de noficció que va impulsar.
En mig segle els estudiosos han descobert dades errònies i els “embelliments” de la història sobre l’assassinat dels quatre membres de la família Clutter, registrada el 1959 al Kansas rural. The Wall Street Journal va revelar ahir que l’explicació de Capote no és l’única que hi ha de la matança. Ara es constata que el reverenciat autor i inspiració de l’anomenat “nou periodisme” va silenciar una dada rellevant. “Va oblidar” d’esmentar que Richard Dick Hickock, un dels autors de la matança i una de les seves primordials fonts d’informació, també va escriure un manuscrit dels fets.
A partir de la seva correspondència es dedueix que Capote sabia que existia i que això el preocupava. El seu competidor va acabar la seva “creació” amb força antelació.
En part gràcies a les seves gestions, el manuscrit de 200 pàgines no va trobar editor i va acabar perdut. En la seva descripció, sempre segons l’article de Kevin Helliker, Hickock no defensa la seva innocència ni la del seu col·lega Perry Smith. Explica que es van ficar a casa dels Clutter –Herbert, la seva esposa i els seus dos fills– i, amb els llums apagats, ell il·luminava el cap de cadascun amb la llanterna perquè Smith els disparés el tret de gràcia. “M’hauria agradat veure l’embalsamador omplint aquells forats”, escriu. Només lamenta que ell no disparés.
En la seva narració hi ha un gir inesperat, que trenca amb la trama coneguda. A sang freda explica que Hickock i Smith van anar-hi a robar. Floy Wells, excompany de presidi exempleat de la granja, els va dir que els Clutter tenien una caixa forta amb 10.000 dòlars. Tot i això, Hickock suggereix que van anar-hi per executar un encàrrec. Un tal Roberts els va prometre 5.000 dòlars per la mort, almenys, del pare Clutter. Escriu que van anar ràpid perquè tenien poc marge per arribar a cobrar.
Els indicis apunten que aquesta idea del crim a demanda és una fabulació de Hickock, definit com a “mentider patològic”.
Una altra incertesa envolta el manuscrit. Un periodista de la zona, Mack Nations, va contactar el 1961 amb els dos condemnats. Treballava en un reportatge sobre el corredor de la mort i Hickock li va confessar que escrivia. Van quedar que els l’enviaria per correu. La correspondència es va tallar arran d’una prohibició de les autoritats penitenciàries que hi hagués contacte amb els presos, en directe o epistolar. Van fer una excepció. Truman Capote sí que podia veure’ls. El 1962 Robert Hoffman, advocat de l’oficina del fiscal de Kansas, n’hi va demanar una còpia a Nations, que és la que ha revisat el Journal, en possessió d’un fill de Hoffman.
Segons testimonis, Capote va voler comprar el manuscrit. Nations s’hi va negar i va intentar publicar-lo. Random House l’hi va tornar amb l’aclariment que tenien contracte amb Capote. Llavors, i per a felicitat d’aquest (la va expressar en la seva correspondència referint-se al “periodista malparit que tants problemes m’ha portat”), a Nations li van descobrir un vell cas d’evasió fiscal.
Tot i que el van absoldre, allò va ser final de la seva carrera al diari The Wichita Eagle. Es va traslladar a Colorado i es va fer càrrec d’un petit diari. El 1968, quan feia dos anys de l’èxit d’A sang freda, Nations es va matar en un accident de cotxe. La seva còpia del llibre de Hickock va desaparèixer. Portava per títol Autopista a l’infern.
La narració alternativa es va perdre després de les gestions de Capote perquè no es publiqués