La Vanguardia (Català-1ª edició)
El punt més patit
L’Espanyol aconsegueix un empat a Ipurua que li permet continuar mirant cap amunt davant un Eibar superior
Europa comença als Pirineus. Aquest podria ser el resum de l’empat que ahir van firmar a Ipurua un Eibar a qui l’afany l’ha portat on no li arriba el joc i un Espanyol que va patir de valent per rescatar un punt que, sense aportar-li massa, li permet mantenir la il·lusió. Els blanc-i-blaus van haver de conformar-se amb defensar-se i van ser incapaços de desplegar el seu joc davant un rival que els va acorralar de principi a fi.
Per mirar de nedar i a l’hora guardar la roba ahir el tècnic espanyolista va buscar una nova variant al seu onze, que es resisteix a repetir, i va posar Diop a l’eix de la medul·lar, al costat de David López. Va ser l’única novetat en una alineació en què Jurado va substituir el sancionat Piatti a la banda esquerra, com ja preveia el guió del partit. I com havia anunciat el mateix Quique, el seu equip va saber posar-se al nivell de l’Eibar per protagonitzar un partit de molt futbol pedra i poques ocasions clares fins que els locals van imposar el seu estil. De fet, la primera del partit va ser la del gol local, ja al mimassa nut 20: una doble centrada a l’àrea de Pedro León des de la línia de fons que Kike García va pentinar a les xarxes des del primer pal després d’avançar-se a Óscar Duarte.
Fins a aquell moment, l’Espanyol havia igualat el seu rival en tot, fins i tot en pilotes rifades. Això sí, exercint el partit de més pressió de la temporada i desgastant-se en excés, ja que després de tant esforç va acabar encaixant i no va aconseguir arribar amb claredat a la meta de Yoel. Ni ho va fer practicant el futbol de l’Eibar ni va aconseguir desenvolupar el seu. La primera ocasió a l’àrea armera, de fet, no va arribar fins passada la mitja hora de joc, quan Hernán Pérez va finalitzar amb un tret molt desviat una contra conduïda per Aarón. Poc després, Caicedo va poder plantar-se sol davant el porter local quan Ramis li va regalar una pilota, però se la va avançar i es va quedar sense opcions d’una rematada franca.
Va ser l’Eibar, després del gol i davant un rival que provava de ser una mala imitació, qui va jugar amb més comoditat i va arribar sense patiment al descans. Amb Inui per l’esquerra i, sobretot, Ander Capa per la dreta com a estilets. Els espanyolistes, tot i així, tampoc no van patir gaire durant aquells minuts per defensar les escomeses locals. Això va ser el que els va portar vius al segon temps.
Un període que va començar sense canvis de cares, però que va canviar de sensacions així que l’Espanyol va veure porta a la seva primera ocasió. Una altra acció per velocitat que va culminar amb una pilota de Gerard Moreno al segon pal, on Jurado, gairebé sense angle, es va treure una sensacional volea que va acabar a les xarxes.
Sortia el sol per a l’Espanyol com havia despuntat a Ipurua, tot i que només al marcador, ja que a partir d’aquell moment als visitants els va tocar patir molt davant un Eibar desbocat que va sortir en allau cap a la porteria de Diego López. Lejeune va tenir la rèplica a l’acció següent al gol per tornar a avançar el seu equip. El van secundar Kike García i Ramis mentre a l’Espanyol li tocava serrar les dents.
Va ser llavors quan Sánchez Flores va considerar que havia de canviar d’alguna manera la dinàmica d’un partit que només li podia portar un disgust i no va dubtar a recórrer a la banqueta per fer reaparèixer Víctor Sánchez, el jugador que millor podia adaptar-se al partit que s’estava jugant. Però aviat es va veure que hi havia massa tralla sobre el camp per a ell i va ser Marc Roca qui va ocupar el seu lloc a l’eix del centre del camp perquè Víctor es desplacés a la banda i ocupés el lloc d’Hernán.
A l’Espanyol li va tocar remar i buidar aigua per no naufragar i el segon període se li va fer molt llarg.
Javi López traient una pilota sobre la línia de gol i Diego López aturant un cacau de Bebé als últims minuts van acabar d’obrar el miracle. Europa encara és allà.
LES NOVETATS El tècnic blanc-i-blau va recuperar el mateix dia Diop i Víctor Sánchez, que va jugar el segon temps
CONTENCIÓ Els de Sánchez Flores es van veure superats i només una genialitat de Jurado els va salvar