La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joves i analfabets financers
Un de cada quatre adolescents espanyols no sap llegir una factura simple
L’informe PISA 2015 retrata uns adolescents espanyols poc avesats en temes financers, malgrat que adquireixen coneixements específics a l’escola. En general, demostren una escassa experiència amb el maneig dels diners, a causa no tant de coneixements deficients en matemàtiques o comprensió lectora, com en una falta de maduresa que els impedeix anticipar-se a les despeses que comporta una compra (anar al cinema però no pensar en el cost de la tornada o la compra d’una pizza, o planejar l’adquisició d’una moto sense pensar en la despesa de l’assegurança o de la gasolina que farà falta) o comprendre productes financers com notes bancàries o desxifrar llenguatge econòmic per a diferenciar, per exemple, salari net o brut. En aquest sentit, aquells joves amb més formació i amb més diàleg a casa sobre aspectes econòmics mostren més bones competències.
L’informe PISA 2015 de competències financeres, que ha avaluat els alumnes de 15 anys de 15 països, situa Espanya al lloc número 10 amb una puntuació de 469, vint punts per sota del nivell que va assolir el 2012, i per sota de la mitjana de l’OCDE (489). Lluny, en tot cas, dels països que van al capdavant, la Xina, Rússia i Bèlgica.
Un de cada quatre espanyols de 3r d’ESO és capaç de prendre decisions senzilles sobre despeses quotidianes però presenta grans dificultats per entendre una factura. Cada vegada que un jove decideix comprar un mòbil o utilitzar els seus diners en despeses personals estan prenent una decisió financera, subratlla l’informe, enfrontant-se a situacions que requereixen prioritzar els desemborsaments, ser conscients dels costos, i estar alerta davant de la possibilitat de frau o engany.
Un gruix de la població d’aquesta edat té contactes amb els diners de forma habitual. Sigui perquè treballa ocasionalment en tasques senzilles i esporàdiques (classes particulars, cangurs, reparacions) o a l’estiu (el que fa una quarta part dels estudiants), sigui perquè rep una paga mensual (38%) o sigui perquè rep regals de família i amics en forma de diners (80%). Un 8% diu que té targeta de dèbit i la meitat, un compte bancari, amb la deguda autorització dels seus pares. Aquests joves clients mostren més competència (37 punts més) que els alumnes que no tenen cap contacte amb el banc encara que l’estudi subratlla que no és suficient: si bé 5 de cada 10 són clients del banc, només 3 són capaços d’entendre les notes que els envien.
Per tant, l’experiència monetària sembla que es queda en senzilles transaccions. El 25% no sap com s’utilitza una targeta i només un 6% (davant d’un 12% de mitjana a l’OCDE) sabria comprendre al comercial del banc que li ven un productes financer. Així mateix, i encara que com s’ha assenyalat, la
L’OCDE insta Espanya a avaluar de manera sistemàtica l’aplicació del currículum De les qüestions de la butxaca se’n parla a casa, però sense intenció d’instruir
meitat té un compte bancari, només un 10% distingiria un possible estafa en un mail en el qual es demana que, per un problema del banc, el client identifiqui les seves dades. Es mostren així vulnerables a les estafes en línia mentre que la seva experiència en compres per internet no és poca: sis de cada deu ha fet alguna adquisició.
Gairebé el 80% dels estudiants espanyols conversa amb els seus pares sobre qüestions monetàries almenys una vegada al mes, però l’OCDE assenyala que aquest debat familiar no està associat a l’alfabetització financera d’aquests joves. De fet si fos amb aquesta intenció ajudaria molt a introduirse en un context financer. En el que sí que destaquen els espanyols és en el nivell d’estalvi. El 66% guarda els diners per quan ho necessiti (davant del 63% de l’OCDE), una tendència més alta entre aquells joves amb més bona nota financera.
També l’origen importa. Un 11% dels 1.750 estudiants espanyols que van participar en l’avaluació va néixer en un país estranger i la seva puntuació està 33 punts per sota dels que no tenen un context d’immigració. Es tracta de famílies amb més possibilitats de no tenir feina, salari i amb dificultat per obrir un compte al banc i sense cultura financera local.
En termes internacionals, els joves de 15 anys als quinze països analitzats, a un pas d’adquirir certa autonomia econòmica i personal respecte a la família (un procés menys accelerat en països llatins on no adquireixen compromisos de crèdits per pagar la universitat), mostren poques destreses financeres, en general, en un context econòmic que està adquirint cada vegada més complexitat. Aquesta situació preocupa l’OCDE. “Els països estudiats a PISA estan lluny d’assolir un mínim coneixement financer fins i tot en països i economies que ho fan millor”, va indicar ahir Angel Gurría, director de l’OCDE, durant la presentació de l’informe a París. “Aquests estudiants no coneixen bé un pressupost senzill o la relació entre el que comporta comprar un vehicle i els costos que comporten aquesta compra, com el pagament de l’assegurança i la gasolina”, va afegir. El president del BBVA, Francisco González, també present en la presentació de París, va fer una crida a “sumar esforços i, entre tots, avançar en una qüestió tan rellevant per al benestar de les persones”. L’entitat ha invertit en nou anys més de 67 milions d’euros en el desenvolupament de programes.
L’OCDE recomana polítiques educatives focalitzades en els alumnes amb pitjors resultats, a corregir les desigualtats d’estudiants de diferents contextos econòmics, a avaluar sistemàticament la manera d’ensenyar competències financeres (i assenyala a Espanya en aquest punt) i, finalment, a donar l’oportunitat als joves a aprendre mitjançant l’experiència real fora de l’escola. Això és especialment important en el cas de les noies. I destaca la importància d’abordar la formació a les famílies (i es ressalta la bona experiència al Brasil).