La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya aspira a ser “Finlàndia en salut pública”, diu Comín
El Govern de la Generalitat va presentar ahir amb els màxims honors el seu nou pla intersectorial de salut pública per promoure que totes les decisions públiques, incloent-hi les de totes les conselleries, els ajuntaments i entitats socials relacionades, tinguin en compte objectius de salut comunitària. El nou Pinsap –el primer el va fer l’equip d’Artur Mas i encara no se n’han avaluat els resultats– de moment és més una expressió de línies mestres, com la lluita contra l’obesitat, per una millor vellesa o per la reducció de les desigualtats, que no pas un pla d’accions concretes. Però es va anunciar enmig de grans elogis al Palau de la Generalitat i amb discursos del president Carles Puigdemont, del director de l’Oficina de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Barcelona, Tamás Evetovits, i del catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, Ildefonso Hernández.
“Podem ser la Finlàndia de la salut, és un somni possible”, va dir el conseller de Salut, Antoni Comín. Puigdemont va posar èmfasi en allò que Catalunya és capaç de fer “quan som sobirans” (salut pública és competència exclusiva). I el representant de l’OMS va arribar a dir que Catalunya “és un exemple de bones pràctiques a Europa que serveix d’inspiració a molts altres països”. Puigdemont va insistir en la petitesa demogràfica de Catalunya dins d’Europa en contrast amb les aportacions rellevants que està fent “per millorar el món”.
El pla serà una suma de projectes que coordinaran set consells (un per cada territori sanitari) en els quals participen responsables de les diferents administracions (autonòmica i local) universitats, col·legis professionals, tercer sector, proveïdors sanitaris i entitats socials diverses. I que hauran de concretar i avaluar 23 comissions tècniques.
Sense pressupost. “Es faran voluntàriament, encara que la seva plasmació serà una cosa que assumirà cadascuna de les administracions encarregades de cada acció”, va explicar el director de Salut Pública, Joan Guix.
A manera d’exemple: en l’objectiu prioritari de millorar la qualitat de vida en la vellesa, potser un grup plantejarà revisar la durada dels semàfors o la quantitat de lavabos públics accessibles en les rutes més freqüentades per la gent gran, l’existència de rampes o l’escassetat d’ascensors als habitatges. O mesures sobre el trànsit per combatre els problemes derivats de la contaminació. “Perquè el 80% dels determinants en salut no depenen del sistema sanitari”, postil·la Joan Guix.
El pla de salut comunitària implica diferents administracions, però sense pressupost