Sobre la neteja del darrere

La setmana que ve, algunes zones del Barcelonès nord encetaran una campanya perquè la gent deixi de llençar al vàter les tovalloletes humides amb que es neteja el cul. La iniciativa la promou Aigües de Barcelona, que es troba sovint amb grans taps d’aquest producte que embussen canonades d’edificis, el clavegueram i les depuradores, en aquest cas la del Besòs. En anglès, una llengua àgil a l’hora de crear paraules noves, en diuen flatbergs. Quan hi ha pluges torrencials, les tovalloletes, en forma de flatberg o no, van directament al mar. L’any passat hi va haver una campanya similar que afectava els municipis que aboquen les aigües residuals a la depuradora del Baix Llobregat. La iniciativa devia tenir èxit, si ara la repeteixen en aquesta altra zona de l’àrea metropolitana.

L’estratègia consisteix a repartir vint mil papereres que la gent haurà de posar al costat de la tassa del vàter. Quan s’eixugui el cul amb el paper higiènic habitual pot llençar-lo a la tassa sense cap problema. Però si se l’eixuga amb tovalloletes humides, han d’anar a la paperera, que després s’haurà de buidar al contenidor gris. El fet xocant és que les capses

on venen expliciten que poden anar directament al vàter. Jo en compro al supermercat Dia – “paper higiènic humit amb camamilla i àloe vera”– i el pictograma que hi apareix ho indica clarament. Potser que parlin amb les empreses que en fabriquen perquè deixin de posar-lo. Stricto sensu, tot pot anar a la tassa: pintes, llaunes de cervesa... Una altra cosa són les conseqüències que això provoqui.

Les tovalloletes humides es van començar a fer servir per netejar el cul dels bebès. Les va inventar els anys cinquanta un senyor anomenat Arthur Julius. I com que funcionaven per als bebès, els adults van decidir utilitzar-les també. Rose George, autora de The big necessity: the unmentionable world of human waste, va confessar un dia: “Em desconcerta bastant que milions de persones passegin pel món amb els seus anus bruts i es pensin que els duen nets. El paper higiènic mou la merda però no l’elimina”. A més, eixugar-se amb paper higiènic pot provocar fissures anals i hemorroides, i infeccions al tracte urinari si, com fa la majoria de gent, ens eixuguem de darrere cap endavant i així empenyem els bacteris de l’anus a la zona genital. L’alternativa, doncs, és fer servir tovalloletes humides. O el bidet. Però n’hi ha molts que no tenen bidet a casa i tampoc no n’hi ha als llocs de feina. A l’última redacció que he trepitjat –la de RAC1– no hi ha bidets per procedir a una neteja total. L’espai és minso i no hi cabrien. Suposo que als vàters d’homes aviat hi posaran una paperera com la que ja hi ha als de dones, per llençar-hi les compreses i els tampons. Atès que continuarà havent-hi portarrotllos, ¿reapareixerà algun dia el debat sobre l’orientació: el paper higiènic ha de penjar per damunt o per sota del rotllo, a tocar de la paret? Quins temps aquells que es van convertir en polèmica permanent a la secció de Cartes dels Lectors de La Vanguardia.

Guerra a mort contra les tovalloletes humides: embussen les canonades dels edificis i el clavegueram