La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça ensopega i el Madrid també
El Barça ensopega i reobre la Lliga, però el Madrid empata i no ho aprofita
Quan menys s’ho esperava el barcelonisme, i malgrat els precedents davant el Celta, va arribar la primera ensopegada a la Lliga al Camp Nou. Quan semblava que el Barça havia agafat velocitat de creuer en el seu futbol, va signar un empat amb què ningú no comptava. És veritat que el rival va ser magnífic, però tampoc no va jugar gens malament un conjunt de Valverde que, per ocasions, hauria d’haver tancat el partit. Perquè, després d’igualar primer gràcies a Messi i de manar després amb un gol de Luis Suárez, l’equip blaugrana va perdonar-li la vida al d’Unzué, que va saber pegar abans i refer-se, després, de les escomeses barcelonistes. El resultat va reobrir la Lliga, però només ho va aprofitar l’Atlètic, que es va col·locar a sis punts dels blaugrana mentre que el Madrid continua a vuit després d’empatar a Bilbao. Avui és el torn del segon, el València. Dues jornades seguides sense guanyar per al Barça enlletgeixen una mica els seus números, tot i que barrejant competicions acumula 21 compromisos sense perdre.
Com que les desgràcies solen venir acompanyades, l’equip va perdre el seu millor home en defensa, Samuel Umtiti. El francès es va trencar muscularment en la jugada en què Aspas, un llamp, va originar l’empat definitiu assistint Maxi Gómez. A més, Iniesta també va demanar el canvi per unes molèsties.
Va ser un partit vertiginós, en què el col·legiat va anul·lar un gol legal a Luis Suárez i en què el Barça va jugar a batzegades i va estavellar dues pilotes al pal. Ara bé, no va governar el Celta perquè els de Vigo també van aplicar el seu pla de partit, consistent a tenir la pilota quan podien, però no per protegir-se, sinó per agredir els de Valverde, que no van sobrats de punteria i que van encaixar dos gols per primera vegada des del mes d’agost. La màgia de Messi és molta i el moment que viu Alba és excel·lent, però l’equip necessita més perquè tota la seva bona feina no comenci a torçar-se.
Valverde va apostar per la continuïtat en l’onze col·locant sobre el camp els mateixos futbolistes que a Mestalla, tret de dues excepcions: Sergi Roberto per Semedo i Piqué per Vermaelen. La idea estava clara: que l’equip continués sent l’amo de la pilota, una cosa gens fútil davant el Celta. En la seva tornada al Camp Nou, Unzué no va renunciar a l’estil de toc amb què sempre ha treballat ni va sacrificar cap davanter.
En el fred migdia de Barcelona, en l’hora del vermut, això es va veure des d’un bon principi. El Celta va entrar més ben plantat, encara que en la primera acció va perdre Sergi Gómez per lesió. Això no el va descompondre, i els gallecs van combinar amb criteri i sempre mirant cap endavant, amb el talent de Brais Méndez, la mobilitat d’Aspas i els serveis de Sisto. El conjunt blaugrana no acabava d’assentar-se perquè no podia ajuntar-se en la pressió i concedia espais al Celta. En una
REACCIÓ SENSE PREMI FINAL Messi i Luis Suárez, a qui li van anul·lar un gol legal, van capgirar el 0-1, però el Barça no va saber sentenciar LA DESGRÀCIA Umtiti es va lesionar en un esprint amb Iago Aspas en la jugada en què va arribar l’empat definitiu
d’aquestes accions l’equip d’Unzué es va avançar. Una pilota en profunditat, amb Piqué trencant el fora de joc, va arribar als peus d’Aspas, que li va donar el gol fet a Maxi Gómez. Tot i això, la rematada a boca de canó de l’uruguaià la va desviar amb el peu Ter Stegen. La parada de l’alemany va resultar inversemblant, però el rebuig li va caure a Aspas, que va marcar a plaer.
Es torçava el matx per al líder, que va empatar a continuació en una jugada que va començar i acabar Messi. Pel camí van connectar Iniesta, Suárez i Paulinho. El brasiler volia tornar-l’hi al 9, però la pilota va anar a parar Leo, que no va perdonar. El gol del de Rosario va suposar un despertador per al Barça, que va enfilar uns bons minuts. Messi era a tot arreu; rebent, regatejant, buscant Alba, trepitjant àrea. Sota l’influx del seu vaixell insígnia el Barça va estar a prop de posar-se en avantatge. Ho va poder fer en un xut al pal de Messi, en una acció mal anul·lada a Luis Suárez, que no estava en fora de joc, i en un cop de cap franc de Paulinho.
Una llàstima per al Barça que assolís l’entreacte sense tombar el marcador, atès que els de Vigo no havien deixat de ser una amenaça, com es demostraria al final. I això que l’equip blaugrana va saber avançar-se. No ho va aconseguir amb una rematada que Paulinho va enviar fora amb gairebé tot a favor, sinó amb una assistència clàssica de Messi a Alba i una precisa passada del lateral cap a Luis Suárez. Aquest va ser un altre moment clau del partit, ja que, a favor d’obra, els culers es van llançar a fer el tercer i Messi el va tenir a prop amb un cop de cap que va desbaratar Rubén amb una gran aturada. El Barça no va poder allargar aquesta espiral i el Celta va equilibrar la contesa en la jugada en què Umtiti es va lesionar. Tot i així, i malgrat que els gallecs van recórrer llavors a un joc més dur i a la pèrdua de temps, el líder va poder guanyar. D’ocasions en va generar, com ara una volea de Paulinho o una arribada de Piqué, que va driblar el porter i va enviar l’esfèrica al pal després d’una jugada de pissarra, o una altra d’Alcácer. Esclar que el Celta, sempre audaç, va tenir l’oportunitat als peus de Sisto, que va obligar a intervenir Ter Stegen. El partit va morir amb un xut de falta de Messi que no va trobar porteria. Una ensopegada inesperada i amb peatge físic.