La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL PAÍS DELS MIL LLACS
Finlàndia celebra el centenari de l’emancipació de Russia.
Cent anys d’independència. No són pocs, però tampoc molts. Emocionada i solemne, Finlàndia es disposa a celebrar aquesta setmana el primer centenari de la seva emancipació de Rússia, que, després d’un gran esforç i també molts contratemps, es va proclamar el 6 de desembre del 1917. Una efemèride que els finesos celebraran aquest dimecres amb tots els luxes, però que també s’ha convertit al llarg de tot l’any en una oportunitat per a la reflexió i l’anàlisi, tant sobre el passat i l’aparició de la nació com sobre els reptes que planteja el futur.
“S’està parlant molt d’història, aquests dies, cosa que alegra molt un historiador com jo”, es congratula Henrik Meinander, catedràtic de la Universitat de Hèlsinki. Segons diu, “haver deixat que la ciutadania organitzés activament les celebracions ha estat una experiència molt positiva”.
I, en qualsevol cas, una bona manera de plasmar aquest Junts (Yhdessä, en finès, Tillsammans, en suec), l’encertat lema que han triat les autoritats per a les celebracions.
Creient l’impossible, el vídeo promocional del centenari, il·lustra bé la idea. “Ho hem fet realitat. A la terra del fred hem construït una casa on tots compartim el seus beneficis. Confia en l’impossible, perquè aquí ningú no quedarà sol. Ens cuidarem de tots i de cadascú. I ho continuarem fent els dies que han de venir”.
Les paraules, pronunciades a poc a poc, en anglès, ressonen sobre les imatges èpiques, que evoquen les guerres i penalitats però també la valentia d’un poble que, unit, ha aconseguit mantenir la independència i també la democràcia de Finlàndia en aquests cent anys d’existència.
Avui Finlàndia és un dels països més pròspers i avançats del món. Això, a més de la igualtat social basada en un generós Estat del benestar, és motiu d’orgull i una de les raons per les quals molts ciutadans se senten satisfets amb tot el que ha aconseguit la seva petita nació. “L’atmosfera del centenari és positiva, el país respira optimisme”, una cosa que “sens dubte es veu reforçada per la bona marxa de l’economia”, assenyala Meinander.
No fa tant que la crisi financera internacional i la caiguda en desgràcia de Nokia, vaixell insígnia de l’economia, sembraven dubtes i desmoralitzaven una part de la població. Però el sotrac ha estat breu. El país torna a créixer amb força, avalat per unes exportacions pròsperes, la creació d’ocupació i una demanda interna també forta i completament recuperada.
“No hi ha pobresa i la diferència entre rics i pobres és molt petita. La corrupció també és limitada. La nació està molt ben educada, particularment en temes d’enginyeria, i les escoles públiques són excel·lents”, explica Antti-Pekka Jauho, que ensenya al departament de nanotecnologia de la prestigiosa Universitat Tècnica de Dinamarca.
Finès d’origen, en Jauho fa anys que viu a Copenhaguen, però torna sovint al seu país natal. El més sorprenent, segons pensa, és que “tots aquests avenços són un miracle. Estem parlant d’un país més gran que Itàlia però amb una població de només 5,5 milions, amb distàncies molt llargues entre els centres urbans i un clima miserable”.
El resum que en fa en Jauho és que els grans passos que s’han fet, enmig de guerres i amb l’amenaçadora Unió Soviètica just al costat, “han estat possibles gràcies al treball tenaç i a un fort sentiment d’independència”.
Els llibres d’història corroboren el que diu. Durant gairebé set segles, Finlàndia va pertànyer al Regne de Suècia. En aquell temps no era més que un conjunt de províncies sense entitat nacional governades des d’Estocolm. Molts dels alts funcionaris eren suecs i el suec era també l’idioma de l’elit i de la cultura. El finès es relegava al poble.
Tanmateix, amb l’arribada del segle XVIII, l’esplendor del gran regne escandinau es va truncar. Suècia va sucumbir davant l’imponent imperi rus, que va conquerir Finlàndia el 1809. Va ser llavors quan Finlàndia es va convertir per primera vegada en una unitat nacional i territorial en forma de Gran Ducat autònom sota les ordres del tsar veí.
“Rússia va permetre a Finlàndia mantenir la seva pròpia legalitat. Des del començament funcionava com un Estat”, explica Meinander, que assenyala que aquell moment va ser un dels fets clau en
“Si no fos per la Rússia del XIX i la seva tolerància, encara seríem part de Suècia”, admet un historiador La caiguda de Nokia va se un cop molt dur, però breu, i avui el país torna a estar en clara línia de creixement