La Vanguardia (Català-1ª edició)
GUADALAJARA, GUADALAJARA...
La Fira Internacional del Llibre, a Mèxic, és l’aparador mundial de la literatura en espanyol.
Res no altera l’ànim dels editors en la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic). Ni tan sols llegir, al diari de l’esmorzar de dimecres, que a la porta de la seu de Televisa a la ciutat hi han deixat una nevera portàtil amb dos caps humans a dins i una noteta del càrtel Jalisco Nueva Generación. “Ui, fa més de deu anys van ser moltes més –recorda Enrique Redel, editor d’Impedimenta–... però la fira és un oasi”.
Tot sembla anar bé, en efecte, al meravellós oasi cultural de la FIL, que s’acaba avui a Guadalajara després de nou dies d’intenses activitats. Si no llegíssim el diari ningú no sospitaria que aquest esdeveniment centrat en el llibre i la cultura se celebra en un país sacsejat per convulsions tan violentes. Tan sols superat per la fira de Frankfurt, les xifres parlen per si soles: l’any passat 800.821 persones van assistir a algun dels més de 800 actes programats. Hi ha més de 2.000 editorials de 47 països, uns 20.000 professionals del sector desplaçats, més de 500 mitjans de comunicació acreditats i, segons els estudis de l’estat de Jalisco, la FIL genera, directament i indirectament, 278 milions d’euros d’activitat econòmica, incloent-ho tot, dels vols d’avió fins a les reserves hoteleres passant per la facturació de restaurants, espectacles i tota mena de comerços que fan l’agost al novembre.
“Perquè m’entenguin, sempre dic que la FIL és com sumar Sant Jordi, la Fira del Llibre de Madrid i els salons Liber en una sola trobada que duri dues setmanes”, explica des del seu estand el català Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, que ve des del 1989. Si Frankfurt és una fira pensada per a editorials i agents, on es venen drets de llibres, Guadalajara està pensada alhora per als professionals i per al públic. “A Llatinoamèrica hi ha la creença que la cultura, i concretament la lectura, és l’eina que pot permetre als països i a les persones trobar les claus per desenvolupar-se en tots els sentits; no estic tan segur que aquesta idea sigui tan viva a Espanya”, etziba Fernández.
Esquivant els milers d’estudiants que envaeixen els passadissos, Myriam Vidruales, del grup Planeta a Mèxic, explica que “la FIL forma part de la memòria sentimental de tots els mexicans: és la primera vegada que els teus pares et deixen sortir sol, la primera vegada que et donen uns quants diners perquè te’ls gastis, els teus primers petons... I d’altra banda, ja d’adults, els que ens agrada la literatura ens ho passem bé veient autors de propostes de vegades molt exigents convertits en autèntiques estrelles de rock”.
Els mariachis amenitzen amb els seus cants els passadissos de la fira. Van cap al pavelló català, a complimentar-lo per haver estat proclamat el millor estand en la categoria intermèdia. El disseny premiat, de l’estudi Mandaruixa, reprodueix a terra el típic enrajolat barceloní amb la B de books com a element
Aquest gegant mundial atreu 800.000 persones i 2.000 editorials i genera 278 milions d’euros
que es repeteix formant-hi figures. Espai gestionat per l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), en aquesta edició hi ha tornat l’Institut Ramon Llull (IRL), per primera vegada des del 2005. L’estand acull 27 editorials petites i mitjanes com ara Comanegra, Blume, Edebé, Raig Verd, Joventut... Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de Literatura de l’IRL, visita editorials llatinoamericanes per informar-los del programa de subvencions perquè publiquin traduccions d’autors en català. “L’objectiu dels ajuts és que als editors argentins, mexicans o colombians els costi el mateix publicar un autor del seu país que un de català; paguem les despeses de traducció i de portar l’autor a promocionar la seva obra”.
Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de l’ICEC, explica que “el principal mercat d’exportació de les editorials catalanes és Iberoamèrica i els EUA, i aquests compradors són els que venen cada any a Guadalajara. El nostre estand és molt útil per a totes aquelles empreses que no tenen el potencial econòmic per aterrar-hi amb estand propi”. A la taula del darrere, Ilya Perdigó, d’Alrevés, ha venut a Ediciones B la novel·la El país dels
crepuscles de Sebastià Bennasar. La sociòloga i periodista Laura Niembro fa 17 anys que és directora de continguts de la FIL i a la seva tasca es deu bona part de l’èxit de l’esdeveniment, que ja ocupa directament 4.500 persones. “Quan vaig arribar la FIL era poc prescriptora –recorda–, es guiava més pel que proposaven els editors, bàsicament ens limitàvem a allotjar el seu programa literari. Com que tenim la sort de dependre de la universitat, i no dels editors, això dona gran llibertat i cada vegada han anat agafant més pes els actes que organitzem nosaltres”. Aquest any Madrid ha estat la cultura convidada, amb un desembarcament de més de 40 autors, acompanyats per l’alcaldessa Manuela Carmena, i un pavelló lluminós en forma de tub dissenyat per Alberto Campos Baeza.
Daniel Divinsky és un mític editor argentí. El seu amic Quino el va fer ric publicant al seu segell Ediciones de la Flor la sèrie Mafalda .Va salvar la vida, a més, gràcies a les fires del llibre, perquè quan va ser segrestat durant la dictadura argentina els seus capturadors van accedir a alliberar-lo perquè ho va reclamar oficialment la Fira de Frankfurt, cosa que no va ser més que un ardit perquè pogués fugir ràpidament a Veneçuela. “L’ofici ha canviat menys que no es pensa –diu–, i ni el CD-Rom, com deien, o ara l’e-book han suposat una amenaça per al paper. El bon editor continua arriscant i fent de psicòleg dels seus autors”. Daniel Fernández, amb el seu barret ara d’editor d’Edhasa, recorda que als anys seixanta i setanta era Buenos Aires “qui nodria de traduccions estrangeres les llibreries de Barcelona i Madrid, i no al revés. Els editors espanyols ja són panhispans, i això és un canvi molt important”.
Per Divinsky, “la FIL és molt important per dues coses: perquè hi ha, junts, tots els clients d’Amèrica Llatina, i perquè és el lloc on van els bibliotecaris dels EUA a gastar-se el que els queda de pressupost anual, perquè si no ho fan ja han de tornar els diners; és un espectacle veure’ls desfilar pels estands comprant aquí i allà, amb els editors cantant ofertes com a la subhasta del peix”.
No hi ha millor aparador que la FIL per descobrir què es cou en la literatura llatinoamericana. Aquest any s’hi ha atorgat el premi Sor Juana Inés de la Cruz –al millor llibre publicat per una escriptora– a la xilena Nona Fernández (Santiago, 1971) per La dimensión desconocida (Random House), sobre la tortura en els anys de Pinochet. En l’apartat polític, els visitants han conegut Marichuy Patricio, la candidata indígena a la presidència del país, que es va abraçar amb Elena Poniatowska, descendent directa de l’últim rei de Polònia.
Més de mil voluntaris gaudeixen del privilegi de veure, i fins i tot acompanyar, els seus autors favorits. “Ara entenc per què els rics tenen un personal assistant”, diu de broma Biel Mesquida mentre un noi li posa la jaqueta. Eduardo Llerenas és l’amfitrió número 1. El coneixen com “el cuidador de les estrelles” i aquest any ha estat amb Paul Auster. La seva feina va de buscar-los medicaments quan es posen malalts a trobar-los un bon restaurant o passejar amb ells. “Coneixes l’ésser humà que hi ha darrere de l’escriptor, i això és impagable”. Discret per obligació, Llerenas s’ha fet amic de diversos autors, que fins i tot l’han convidat a passar uns dies de vacances a casa seva. Per la seva banda, la jove Andrea va acompanyar una vegada Irvine Welsh, l’autor de Trainspotting, i van arribar a sincerar-se tant que, segons explica, “li vaig confessar que havia tingut problemes amb les drogues, llavors ell em va parlar de quan va provar l’heroïna i va estar fins a altes hores de la matinada explicant-me com havia après que hi ha altres maneres de fugir de les coses horribles d’aquest món sense autodestruirse. Em va parlar de les seves dificultats i de l’impacte que li van produir certes lectures; no ho oblidaré mai. Les vaig anotar i ara algunes ja formen part de mi. M’emociona encara recordar aquella trobada, en trec força en moments difícils”.