La Vanguardia (Català-1ª edició)
LA DIPLOMÀCIA DEL FUTBOL
Enmig d’una nova guerra freda, i afectada per l’escàndol del dopatge, Rússia té, el 2018, una ocasió per demostrar que es pot comptar amb ella
Immersa en greus tensions geopolítiques, Rússia té en el Mundial 2018 una oportunitat per mostrar la seva respectabilitat.
Mentre es va posant la gorra d’hivern res no indica, encara, que l’estadi olímpic Lujnikí estigui a punt de ser part important de la història del futbol l’any que ve. Ni un cartell. Els nous accessos construïts per tal d’adaptar-se a les normes de la FIFA es troben en un carrer desert per on només hi passa, de tant en tant, algun obrer que va a la feina i que, enmig de la nevada, ni tan sols es para a mirar el solitari quiosc d’hamburgueses i frankfurts on la propietària, a falta d’una altra activitat, passa l’estona encaterinantse amb el telèfon mòbil.
Quan queden sis mesos perquè comenci la competició, el sorteig de la fase de grups d’aquest primer de desembre ha portat l’emoció del futbol a altres llocs, com el centre de Moscou o els aeroports internacionals, on s’han col·locat vistosos estands perquè surtin bé a les fotos amb el cartell oficial del Mundial: homenatge a Lev Iaixin, la mítica Aranya Negra.
Ara bé, no podem deixar-nos enganyar pels primers flocs de l’hivern a Moscou. L’aficionat rus du la processó per dins. “Per a la gent corrent és complicat disposar de possibilitats financeres per veure un campionat del món a Europa, i encara menys a l’Àfrica o Amèrica. Per això per a nosaltres serà una gran festa”, assegura per telèfon Ígor Novitski, de Krasnodar, on administra el web Greenmile.ru, fòrum d’aficionats del FC Kuban Krasnodar, de la segona categoria del futbol rus.
No són només els aficionats els qui esperen aquest Mundial amb esperança. Des que, l’any 2010, el Govern rus va guanyar-se el dret a ser la seu de la Copa Mundial 2018, han passat massa coses. Enmig d’una altra guerra freda, Rússia torna a estar enfrontada als seus antics enemics, amb Ucraïna i Síria com a principals escenaris de tensió.
La Copa del Món de futbol, que ha costat uns 9.600 milions d’euros, pot ser una oportunitat per redimir-se d’aquests anys difícils, per demostrar que amb Rússia s’hi pot comptar. “El nostre país espera amb impaciència la Copa del Món i té la intenció de mantenir-la al més alt nivell perquè els principals futbolistes puguin posar en pràctica el seu millor futbol”, va afirmar el president de Rússia, Vladímir Putin, divendres mentre presentava la cerimònia del sorteig.
“Sens dubte, celebrar la Copa del Món és beneficiós per a Rússia”, admet a La Vanguardia el portaveu del partit opositor liberal PARNAS, Danil Zúbov, “però en la situació internacional actual és poc probable que Rússia pugui obtenir dividends. Només cal recordar els Jocs d’hivern a Sotxi. El seu èxit va ser immediatament esborrat amb l’annexió de Crimea i l’inici de l’agressió a Ucraïna”.
Els Jocs de Sotxi (febrer del 2014) van acabar encara més arruïnats amb les acusacions de l’exdirector del laboratori antidopatge rus, Grigori Ródtxenkov, que va fugir de Rússia i va acusar l’FSB d’encobrir positius d’esportistes russos. L’Agència Antidopatge (WADA, per les seves sigles en anglès) exigeix a Moscou que reconegui les conclusions de la comissió independent McLaren, que afirma que entre el 2011 i el 2015 hi va haver un programa de dopatge estatal a Rússia. “Sí, el sistema va fallar, però a Rússia no hi ha hagut i no hi haurà mai cap programa per dissimular el dopatge. El director del laboratori i els lladres al seu voltant no constitueixen un programa estatal”, va assegurar divendres el vice-primer ministre rus, Vitali Mutkó, durant una roda de premsa convocada, en principi, per parlar del Mundial.
Aquesta setmana el COI ha anul·lat els resultats de cinc atletes russos a Sotxi ’14 i Rússia ha perdut el primer lloc al medaller. A més, el 5 de desembre el Comitè Olímpic Internacional ha de decidir si exclou Rússia dels Jocs d’hivern del 2018 a Pyeongchang (Corea del Sud). El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va reaccionar dient que els seus esportistes continuaran sent herois. Hi pot haver redempció, sense penediment?
Un dels aspectes positius de celebrar un gran esdeveniment esportiu és el que quedarà després. “A les ciutats on es disputarà el Mundial es milloraran significativament les infraestructures. Carreteres, hotels, aeroports, transports... Qui i quan hauria construït aquests estadis si al final no hi hagués una Copa del Món?”, valora un altre aficionat de Krasnodar, D.I. Peftíev.
Sobrevolant el quiosc d’hamburgueses al costat del Lujnikí passa la nova línia circular del metro de Moscou, inaugurada l’any passat en l’ardor futbolístic: “La ciutat es fa més propera”, diu el lema oficial, col·locat sobre el ciment.
Novitski, des de Kranodar, creu que el Mundial és, també, una oportunitat perquè Rússia es conegui millor: “Els aficionats estrangers podran veure Rússia i la seva gent tal com som, i no com els expliquen allà”, raona.
No han faltat els problemes durant la construcció de les obres del Mundial, si bé, com admet Danil Zúbov, no han passat a l’agenda dels partits polítics. “Hi ha hagut reiterats casos de corrupció”, assenyala. “L’exemple més sorollós van ser els robatoris milionaris durant la construcció de l’estadi de Sant Petersburg. Com a resultat, es van violar els terminis per al lliurament de la instal·lació i es va fer sense qualitat, la qual cosa va necessitar més inversions colossals”.
Dels dotze estadis del Mundial (10 aixecats de zero i dos de renovats) només el de Samara, al Volga, i el de l’enclavament de Kaliningrad es troben avui en una situació complicada. Són els més endarrerits, tot i que Aleksei Sorokin, director general del comitè organitzador de Rússia 2018, va assenyalar fa un mes que els retards només afecten feines secundàries. Per la seva banda, la FIFA ha dit que no té queixes al respecte: “En general valorem positivament la preparació del Mundial”, va assegurar a l’octubre el cap de competicions de l’organisme, Colin Smith. “Hi ha alguns retards, però ens han assegurat que tot estarà llest a temps”.
Encara caldrà esperar sis mesos. De moment, res no fa olor de futbol al Lujnikí, seu, entre altres partits, de la final. Avui només es venen entrades, en unes taquilles provisionals en casetes desmuntables, per al circ instal·lat en un dels seus pavellons.
SENSE CARTELLS A LA VISTA Als voltants de l’estadi Lujnikí, seu de la final, encara és aviat per sentir l’aroma del futbol GRANS REPTES Com a Sotxi 2014, la conjuntura internacional podria frenar els èxits del Mundial, diu l’oposició