La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dreta i l’esquerra
El líder de Forza Italia veu l’esquerra “fora de joc”
L’ex-primer ministre Silvio Berlusconi considera que el seu gran rival de cara a les eleccions de l’any que ve a Itàlia no és l’esquerra tradicional, sinó el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo.
El líder conservador no diu res de la possibilitat, molt real, d’una gran coalició amb el PD de Renzi ‘Il Cavaliere’ adverteix que els ‘grillini’ “destruirien” el país “amb una onada de nous impostos”
Silvio Berlusconi encara creu que és el seductor irresistible de la classe mitjana italiana. Ahir l’exprimer ministre va posar les bases argumentals de la pròxima campanya electoral de la centredreta. Segons il Cavaliere, el rival principal no és l’esquerra tradicional, ni tan sols un líder impetuós com Matteo Renzi –a qui gairebé dobla en edat–; el veritable adversari és el Moviment 5 Estrelles (M5E), de Beppe Grillo, perquè la seva victòria “destruiria” Itàlia.
El dirigent conservador, que va fer 81 anys el setembre passat i haurà d’afrontar un nou procés judicial per presumptament haver corromput testimonis perquè mentissin sobre la naturalesa de les seves festes amb presència de dones joves, va utilitzar un vídeo gravat per adreçar-se als seus partidaris, reunits a Grosseto (Toscana). Aquest mètode li permet aparèixer impecable i difondre un missatge molt precís. Berlusconi duia un dels seus habituals vestits creuats i anava acuradament maquillat. Del seu cabell sintètic no es movia ni un pèl. Estava assegut al seu despatx, amb una col·lecció de fotografies com a teló de fons. N’hi havia de caràcter familiar –inclosa la de la seva actual nòvia, Francesca Pascale, napolitana d’uns trenta anys–, altres amb posat institucional i també d’una de les victòries del seu estimat Milan, el club de futbol que va vendre a inversors xinesos.
Berlusconi encar està inhabilitat per ocupar càrrecs públics –a causa d’una precedent condemna de presó per frau fiscal– i és gairebé segur que no podrà presentarse a les eleccions generals del març. Però és igual. Se’l reconeix com a líder indiscutible del centredreta, l’únic, ara com ara, amb capacitat per moure vots i marcar la diferència. Il Cavaliere és un virtuós a l’hora de connectar amb l’italià mitjà, sobretot a partir de certa edat. Té el do d’explicar les coses amb senzillesa, d’anar al gra, de sonar molt assenyat, i al mateix temps de divertir. Ja ho va demostrar en els comicis del 2013. Tot i que se’l donava per mort, va realitzar una campanya extraordinària. N’hi va haver prou amb els seus xous a la televisió per estar gairebé a punt d’imposar-se a les urnes. Va ser una qüestió de dècimes percentuals.
Per al líder de Forza Italia, el leitmotiv del qual des que va entrar en política va ser sempre combatre l’esquerra, els vells comunistes reconvertits, la futura campanya “és diferent”. Berlusconi es va mostrar convençut que “l’esquerra (el Partit Demòcrata de Renzi i els grups escindits) s’ha col·locat fora de joc ella sola”. No els dona possibilitat de victòria. El perill, en canvi, és l’M5E. Va advertir que el seu líder “és un vell còmic i un professional de la comunicació a qui ningú ha votat ni respon de les seves accions”. Il
Cavaliere va posar en guàrdia el país davant l’amenaça que arribi al poder una classe política “que no ha treballat mai, que viu del sou parlamentari”. Els grillini, va alertar l’expremier “destruirien Itàlia” amb “una onada de nous impostos” sobre els habitatges, el patrimoni, les successions i donacions. Dir això és esmentar el dimoni per a un sector ampli d’italians que miren, per damunt de tot, la seva butxaca.
Davant l’alternativa grillina, basada en “la rebel·lia, el pauperisme i el justicialisme”, Berlusconi va plantejar una baixada general de la pressió tributària i l’aprovació de la flat tax (dit així, en anglès), una tarifa impositiva plana, una espècie de panacea, la quantia de la qual no va concretar i que suposaria eliminar altres impostos impopulars com el dels vehicles, d’habitatge i successions. El polític i magnat va arengar els seus –i per extensió tot el país– perquè facin confiança a un partit com Forza Italia, que té una experiència de deu anys de govern. “Ells (els grillini) no han administrat ni tan sols una comunitat de veïns”, va sentenciar.
Els sondejos indiquen que Berlusconi s’està guiant bé pel seu proverbial instint polític. El sector de centredreta puja. Pot ser que els votants ja no creguin de debò en la “revolució liberal” que
il Cavaliere intenta vendre des de ja fa gairebé 24 anys, però molts temen l’experiment de l’M5E a escala nacional. No se’n fien. Berlusconi va recordar la vinculació de Forza Italia a la gran família conservadora del Partit Popular Europeu i als “valors cristians” .
El que Berlusconi no va dir però que tots sospiten és que Forza Italia està disposada a pactar amb Renzi per frenar l’arribada al govern de Grillo. La llei electoral pot fer-ho inevitable. La perspectiva d’una gran coalició italiana va ser ocultada astutament per aquell hàbil prestidigitador de la política que és il Cavaliere. Serà l’últim conill del seu barret de copa.