La Vanguardia (Català-1ª edició)
Serenitat i prudència
Pablo Llarena, que instrueix la causa del Tribunal Suprem contra el Govern cessat, és un jurista rigorós i un home tranquil
El jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa del Tribunal Suprem contra el Govern cessat, és un jurista rigorós i un home tranquil.
Parlis amb qui parlis, hi ha una opinió comuna: Pablo Llarena és un jutge serè, un home tranquil. No és d’estrambots, ni d’estirabots. Correcte i dialogant, a ell li ha tocat afrontar el cas judicial més important dels darrers anys, el que s’instrueix al Tribunal Suprem contra l’anterior Govern de la Generalitat i contra els Jordis per la declaració d’independència; un afer que es mirarà amb lupa aquí i a Brussel·les i que serà als llibres d’història.
Llarena va néixer a Burgos el 1963, al si d’una família vinculada al dret. El seu pare era advocat i va acabar la seva carrera com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la seva comunitat. La seva mare també estava relacionada amb el món judicial. I, per arrodonir-ho, es va casar amb una magistrada, Gema Espinosa, que avui dia és la directora de l’Escola Judicial, que té la seva seu a Vallvidrera.
Després de cursar la carrera de Dret, va exercir com a lletrat entre el 1986 i el 1988, quan va decidir dedicar-se a la judicatura, on va ingressar per oposició el 1989 com a número u de la seva promoció. La seva primera destinació va ser el jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Torrelavega (Cantàbria), des d’on va passar a un altre a Burgos, el jutjat d’instrucció número 8.
Tot i això, la major part de la carrera de Llarena s’ha desenvolupat a Catalunya, ja que va arribar a Barcelona per fer-se càrrec del jutjat d’instrucció número 31. El 1998 va passar a ser magistrat de l’Audiència Provincial, de la secció sisena, que va presidir des del febrer del 2011, substituint Miguel Ángel Gimeno quan aquest va ser designat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Des d’aquest càrrec va ser ponent de la sentència que va condemnar dos ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Roig i Antoni Hercé, per haver creat un fons de pensions il·legal, mitjançant el qual es van desviar 2,7 milions d’euros. El tribunal de Llarena els va imposar sis anys de presó el 2011 i el Suprem va rebaixar la pena a quatre anys i mig el 2012. Tots dos van acabar ingressant a presó després d’una picabaralla entre la Fiscalia, l’Audiència i el Departament de Justícia de la Generalitat, que els va donar un ràpid tercer grau.
Després també va presidir l’Audiència Provincial de Barcelona. El gener del 2016, el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va nomenar per ocupar la plaça que estava vacant a la secció segona del Tribunal Suprem arran de la jubilació de Joaquín Giménez García. Dels 21 vots en va aconseguir 16, mentre que els altres dos aspirants, Enrique López i Leopoldo Puente, en van obtenir un cadascú. Tres vocals van votar en blanc. Per tant, una victòria per golejada. És membre de l’Associació Professional de la Magistratura, definida com a conservadora, i va ser portaveu i després president del col·lectiu.
Prudent i primmirat, els seus companys de carrera li reconeixen un gran rigor jurídic, però no és d’aquells magistrats que puguin acarnissar-se en una decisió. Partidari de conciliar més que d’enfrontar, és un ferm defensor de la legalitat: estricte, però no abusiu; calmat i aliè als arravataments i la còlera.
En l’àmbit personal, Llarena és un home afable, a qui li agrada la conversa tranquil·la i si pot ser amenitzada amb una cigarreta, millor. A més, té dues aficions principals: fer quilòmetres per la carretera amb la seva moto Harley-Davinson per relaxar-se i jugar al golf.
Malgrat que és l’últim que va arribar a la sala segona del Tribunal Suprem, li ha tocat portar un cas difícil: el de la proclamació d’independència de Catalunya. D’una cosa no el podran acusar: de no conèixer la realitat catalana. Ha viscut i treballat molts anys aquí. De fet, té casa a Sant Cugat del Vallès i manté molta relació amb amics catalans o que viuen a casa nostra, entre els quals hi havia el recentment traspassat fiscal en cap del TSJC, José María Romero de Tejada, així com altres professionals del dret. Sap el que es cou a Catalunya i no li és estrany el que pugui passar ni qui és cadascun dels protagonistes de tota aquesta història.
De moment, l’actuació del jutge Llarena, que demà anunciarà si excarcera els exconsellers de la Generalitat i els Jordis, està aixecant menys polseguera que la de l’Audiència Nacional. Per a un cas tan sensible, un home tranquil: un jutge serè.
El magistrat, amic de la conversa calmada, es relaxa fent quilòmetres per la carretera amb la seva Harley-Davidson