Societat interpel·lada

L’inici de la campanya excepcional per a les eleccions del 21-D; i l’èxit de la iniciativa solidària del Gran Recapte.

DEMÀ a mitjanit començarà la campanya per a les eleccions al Parlament del 21-D. Dins de dues setmanes i mitja els catalans elegiran els diputats de la dotzena legislatura després de la recuperació de la democràcia; i a continuació s’elegirà el president de la Generalitat i es formarà el nou govern. Aquests comicis no seran, com ja hem apuntat altres vegades, unes eleccions més en la sèrie iniciada el 1980. Les nou primeres, celebrades entre el 1980 i el 2010, van portar un temps de progrés i consolidació per a l’autonomia catalana. En totes elles CiU va obtenir la majoria de vots, si bé la formació del tripartit d’esquerres la va apartar del poder entre el 2003 i el 2010. El 2015, ja amb el procés sobiranista en marxa, va guanyar les eleccions la candidatura Junts pel Sí, encapçalada per Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, amb el suport d’entitats independentistes. El que ha passat d’aleshores ençà ho sap tothom. La societat catalana es va dividir i es va polaritzar, l’economia va patir un cop molt fort, la independència no es va assolir i, per contra, varem haver d’assistir a la intervenció de l’autonomia catalana per l’Estat. De fet, el 21-D el va convocar ja el Govern central, mentre destituïa el president de la Generalitat i el seu Govern.

Per tant, és evident que els comicis del 21-D no són unes eleccions més. L’objectiu és l’habitual: un nou Parlament, un nou president de la Generalitat, un nou Govern. Però la tasca que una majoria de ciutadans esperen dels nous electes, a més de la gestió òptima del país, serà sobretot que refacin la convivència i l’economia a Catalunya. Parlem d’una tasca ímproba, perquè el retrocés, en tots dos terrenys, és enorme. Però s’ha d’afrontar amb tota la determinació. Fins i tot els qui defensen opinions oposades a l’hora de participar en el debat sobiranista estaran d’acord en una cosa: els catalans han de restaurar la convivència i treballar colze a colze per evitar que l’economia es deteriori més i perquè torni al creixement com més aviat millor. No hi ha una prioritat superior.

Tots som conscients de com ha patit la convivència a Catalunya a causa del procés sobiranista, encoratjat pel quietisme centralista, la il·lusió i la ingenuïtat de molts catalans i les errades de l’elit governant. Però, per la seva naturalesa, aquesta és una matèria que escapa a un mesurament precís. En canvi, ja es tenen dades que permeten quantificar els danys econòmics que han patit el conjunt dels catalans. Els indicadors ens diuen que a començaments del setembre, malgrat l’atemptat de la Rambla a l’agost, l’economia resistia. Però després de l’aprovació de les lleis de desconnexió, en les sessions parlamentàries dels dies 6 i 7 de setembre, i al llarg de la tardor, no va deixar de patir els efectes de la inquietud. La conclusió és clara: l’economia vol estabilitat i garanties jurídiques, i els negocis fugen a un altre lloc quan els qui governen els hi neguen. Se sabia, però per si de cas algú ho havia oblidat, s’ha tornat a comprovar.

La conjuntura és tan difícil que gairebé convida a l’optimisme. Sí que pot empitjorar. Però el camí de millora és tan ample i tan llarg que no té pèrdua. Per això veiem aquestes eleccions com una oportunitat clara de futur. Per aprofitar-la, caldrà aliances transversals, i no a favor d’una part, sinó amb l’objectiu de tornar els catalans a la via de la concòrdia i l’economia, del rellançament. Aquesta és l’oportunitat que ens brinda el 21-D. No l’engeguem a rodar.