La Vanguardia (Català-1ª edició)
“You know it’s thriller”
A 35 anys de la seva publicació, l’àlbum de Michael Jackson continua vigent per qualitat i transcendència
El 30 de novembre del 1982 arribava a les botigues el disc
Thriller, obra magna de Michael Jackson i l’àlbum més venut de la història de la música popular, que va transformar radicalment la manera de fer i de consumir la música.
El fet ja va ser recordat fa 25 anys, en fa 30 i també ara: el 30 de novembre del 1982 arribava a les botigues el disc Thriller, obra magna de Michael Jackson. L’efemèride ja es justifica pel fet que es tracta de l’àlbum més venut de la història de la música popular, però des de fa una dècada ho és encara més pel seu paper transcendental en la consolidació d’una manera de fer i de consumir la música.
Acollit amb massives felicitacions per la crítica i l’afició, des de fa anys és l’àlbum més venut de la història: les dades actualitzades parlen de prop d’un centenar de milions de còpies. De fet, només dos mesos després de sortir al mercat Thriller ja s’havia enfilat al capdamunt del hit parade dels Estats Units, i no el va abandonar fins 37 setmanes més tard. I guanyaria vuit premis Grammy el 1984. Per no parlar de rèdits econòmics.
En la conjuntura actual d’una indústria caracteritzada per la imparable caiguda de vendes de discos –no pas de cançons– i per una audiència superfragmentada, és difícil d’imaginar tot el que Thriller va unificar en termes culturals...
...I va traspassar en termes racials, perquè va fer caure prejudicis i barreres d’aquesta mena a la ràdio i a la televisió, com a MTV, on per primera vegada una persona negra protagonitzava videoclips.
Des d’aquesta perspectiva d’unificació i, alhora, de proposar noves formes de consum, és com adquireix tot el seu sentit la màxima que després de Thriller la música pop ja no va ser la mateixa (el mateix que el cinema amb La guerra de les galàxies, per exemple). Hi ha un fet estrictament artístic-musical que brilla com el principal responsable d’aquesta fita: la matèria primera musical. El magnífic resultat de la col·laboració entre Quincy Jones i Michael Jackson en el seu anterior Off the wall va empènyer la multinacional Epic a repetir la fórmula. Les dades diuen que per a l’elaboració del sisè àlbum d’estudi es van aplegar nou cançons d’un total de trenta, que es van gravar amb perfecció malaltissa entre abril i novembre del 1982.
Però l’àlbum va ser un treball d’equip. Jones mateix va ser el primer a reconèixer-ho quan va dir que “en Michael no va crear Thriller. Va caldre un equip per fer-lo. Ell va escriure quatre cançons, va cantar com mai, però ell no el va concebre, no és així com es fa un àlbum”. I no va deixar de banda la tasca de l’enginyer de so (Bruce Swedien) i d’un compositor no gaire conegut com és Rod Temperton. I és aquí que aflora una altra de les grans virtuts de l’obra, la seva varietat estilística: més rock (Beat It), portentoses balades (Human nature), r’n’b ballable (Wanna be startin’ somethin’ ), bomba visual encomanadissa (Thriller) i, sobretot, un tema com Billie Jean que resumia l’atles musical de tot l’àlbum, del soul al pop passant pel funk.
I sempre sense oblidar l’impacte d’una obra amb unes perles que es podien consumir també a través dels ulls, amb uns fascinants videoclips (Thriller, Billie Jean, Beat it) que també van ser pioners en una manera de consumir que ha esdevingut universalment majoritària.
El disc va trencar barreres racials, va fer coincidir gustos i va consolidar noves formes de consum