La Vanguardia (Català-1ª edició)
...I després la independència
A ‘Le Monde’ l’anomenen “el Puigdemont cors” i creu que veurà la separació
JEAN-GUY TALAMONI
FINS ARA PRESIDENT DE L’ASSEMBLEA CORSA, HA ESTAT
SEMPRE UN POLÍTIC INDEPENDENTISTA A ULTRANÇA
Si les ambicions nacionalistes de Simeoni acaben en l’autonomisme, les de Talamoni van molt més enllà. President de Corsica Libera, a Le Monde ja l’anomenen “el Puigdemont cors”. El seu horitzó polític és clar: aconseguir la independència.
No és una batalla que estigui a l’ordre del dia, perquè creu que a l’illa li queda molt camí per recórrer, però pensa que el nacionalisme té el temps al seu favor. Ha seguit molt de prop els processos independentistes de Catalunya i Escòcia i ara, amb 57 anys, creu que viurà per veure l’emancipació de Còrsega. No canta La
marsellesa, però s’aixeca, per respecte; va retirar la bandera tricolor del seu despatx i va parlar de França com “un país amic” abans de ser rebut pel llavors primer ministre Manuel Valls.
Fill d’una espanyola nascuda al Marroc, el número cinc de la coalició autonomista és també el president sortint de l’Assemblea corsa des del 2015. Llavors va realitzar la seva investidura en llengua corsa, una cosa mai vista, i va jurar el càrrec sobre un exemplar de 1758
de la Giustificazione della rivoluzione di Corsica, que recorda la revolta contra Gènova i que reivindica per als corsos el títol de “primera democràcia constitucional de la història”, al segle XVII, que avui reclamen.
La premsa francesa l’anomena l’independentista intel·lectual: ha dedicat molt de temps a la recuperació de la identitat corsa i ha fet tot el possible per convertir-se en una referència lingüística, com escriure un diccionari d’expressions el 2004. També fa classes a la universitat, on, entre altres coses, explica la influència de la literatura en l’imaginari nacional.
Com el seu company de llistes, Talamoni va ser advocat i ràpidament es va especialitzar en la defensa dels militants de la lluita armada independentista. No l’ha condemnat mai obertament, i una de les exigències que vol imposar a París perquè hi hagi una veritable solució política al conflicte és l’acostament dels presos polítics del FLNC. “Els presoners formen part integrant del problema cors i han de formar part de la solució. Demanem primer l’acostament de presos i després una llei d’amnistia”, acabava aquesta setmana. Durant l’esforç del primer ministre Lionel Jospin per començar un procés de pau, va ser el polític nacionalista més proper al grup armat encarregat de dialogar amb París.
Per ell, la llista conjunta ha estat una ganga. El pes polític de Talamoni en la primera volta de les regionals del 2015 (7,7%) va ser significativament inferior al del seu col·lega Simeoni (17,6%). Independentista des del bressol, ha acceptat que no hi ha prou majoria per votar la separació.