La Vanguardia (Català-1ª edició)
Primer l’autonomia...
GILLES SIMEONI
FILL DEL PATRIARCA DEL NACIONALISME MODERN CORS, VA GUANYAR LES ELECCIONS REGIONALS DEL 2015 Amb un discurs moderat, és l’actiu polític més popular del nacionalisme
Com a president sortint del Consell Executiu de Còrsega, la moderació autonomista de Gilles Simeoni l’ha convertit en l’actiu polític més popular del nacionalisme cors.
Amb 50 anys encapçala la coalició nacionalista Pè a Corsica (Per Còrsega), i és conegut per tres fites. La primera, per ser fill del seu pare, el patriarca de l’autonomisme modern cors Edmond Simeoni, doctor de professió i polític de convicció. El 1975 va donar un dels cops crucials en la lluita contra el que ells consideraven el colonialisme gal amb l’ocupació violenta d’un celler regentat per un marroquí nacionalitzat francès a Aleria. L’any següent va crear el moviment armat local, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), com una prolongació d’aquella operació. L’anunci el juny del 2014 de l’adeu a les armes de l’organització, després de deixar una reguera de 50 morts en quatre dècades de violència, ha contribuït a l’auge nacionalista que va aconseguir per primera vegada el 2015 una victòria a les regionals. L’esperit polític de la família Simeoni no acaba aquí. L’actual president també és nebot de Max Simeoni, exeurodiputat i estrateg nacionalista de l’illa.
“El seu estil és diferent del del seu pare, que patia potser d’un excés de radicalitat. Ell té un to i una actitud menys variables, fet que li obre la porta al gran públic”, valorava a Le Figaro el politòleg cors André Fazi quan Gilles es va emportar el 35% dels vots en les últimes regionals.
El segon assumpte que el va fer créixer va ser la seva faceta com a lletrat de militants independentistes. Especialment per haver estat l’advocat defensor de Yvan Colonna, amb condemna perpètua per haver dut a terme el crim més dolorós –i més visible– del grup armat. A Colonna se li atribueix l’assassinat a trets el 1998 del prefecte Claude Erignac, la més alta autoritat de l’Estat francès a Còrsega, que va commocionar França i el Govern de Jacques Chirac.
El seu tercer punt a favor, sinó qualitat directa, és la seva capacitat d’unir gent molt diversa per assolir un mateix objectiu. El 2014 es tractava d’associar esquerrans i dretans per acabar amb la gestió municipal “clientelista” d’Émile Zuccarelli al capdavant de la ciutat de Bastia. El 2015, l’objectiu era unir-se amb l’independentisme de Talamoni perquè el nacionalisme tornés a regnar a l’illa. Ara, amb Pè a Corsica volen repetir una fórmula d’èxit i els ha convençut que l’únic objectiu a l’abast ara mateix és un estatut d’autonomia que els permeti autogovernar-se millor.